Write & Present

Es mostra un bon domini del tema.

Es projecta seguretat i confiança.

No es percep nerviosisme a les mans, ni en la gesticulació ni en la mirada.

No es mostra nerviosisme en la veu.

Es manté una bona postura corporal.

Es mostra una expressió somrient.

Es manté una bona posició de les mans, que s’utilitzen per acompanyar el discurs.

No hi ha tics gestuals, com gratar-se, tocar-se els cabells, les ulleres, un anell o la roba.

S’aprofita l’espai de l’escenari per no quedar-se sempre a la mateixa zona.

No es dona l’esquena a l’audiència.

Es manté contacte visual amb l’audiència.

S’alterna el contacte visual entre tots els membres del públic.

S’adapta el discurs a les reaccions que mostren els assistents.

S’evita mantenir la mirada fixa al buit, a terra, al sostre, a les parets o a la pantalla.

El volum és adequat, ni massa alt ni massa baix.

Es parla amb una velocitat adient, ni massa ràpida ni massa lenta.

L’entonació no és monòtona, i s’utilitza per acompanyar i emfatitzar el discurs.

El volum de la veu s’adapta a les dimensions de la sala.

La persona que parla comença amb una breu presentació de si mateixa i del tema.

Se segueix un fil lògic i un ordre i una estructura clars.

La presentació no és caòtica ni confusa.

Al final es donen les gràcies i es convida els assistents a fer preguntes.

El discurs és concís, clar i comprensible.

No hi ha continguts superflus o redundants.

Les frases estan ben construïdes i no són massa llargues.

No s’abusa dels incisos ni de les frases subordinades.

S’utilitza un llenguatge planer, sense verbositat ni ampul·lositat.

S’eviten els mots crossa (like, okay, right, you know) i els coixins fonètics (mmmm, aaaahhhh).

S’utilitza un vocabulari adequat a la formalitat de la situació.

S’usen connectors i expressions habituals en el context acadèmic.

Es mostra un bon domini de la terminologia especialitzada.

Es fa servir un lèxic precís i variat, i s’evita un ús excessiu de mots genèrics com ara thing, good, bad, to do, etc.

S’utilitza un llenguatge igualitari i respectuós, sense expressions discriminatòries per raons de sexe, raça, etc.

Es mostra una bona pronúncia de les paraules.

Es parla de manera fluïda i entenedora.

El discurs no és entrebancat.

Es fa un bon ús de les pauses per remarcar o separar idees.

Les diapositives funcionen correctament.

Son molt sintètiques i visuals, amb poc text.

S’utilitza una tipografia clara (idealment, Sans Serif o una altra lletra de pal sec, com Arial o Verdana) i amb una mida adequada, que facilita la lectura.

Es mostra unitat d’estil, sense un ús excessiu de colors o animacions.

Els gràfics, les taules o les citacions van acompanyats de la font.

No hi ha errors d’ortografia, gramàtica, puntuació o picatge en les diapositives ni en el material imprès.

No s’utilitzen les diapositives com un guió ni per llegir la presentació.

El temps es distribueix equilibradament entre les diferents parts de la presentació.

S’ha seleccionat el més important que s’ha de dir, ja que no cal dir-ho tot.

S’ha assajat la presentació en veu alta diversos cops, amb un cronòmetre.

No es parla de pressa per encabir-hi tots els continguts.

No s’utilitza el cronòmetre durant la presentació, ja que és un senyal de mala preparació.

S’han anticipat possibles preguntes que poden sorgir.

S’han identificat punts dèbils del treball que poden suscitar preguntes.

S’han preparat respostes breus, clares i precises.

S’han previst estratègies per al cas que no se sàpiga la resposta a una pregunta, sense inventar-se informació.

No es llegeix el discurs d’un paper, i tampoc no s’ha memoritzat.

S’ha assajat la presentació diversos cops.

S’ha practicat davant d’altres persones o s’ha enregistrat en vídeo per autoavaluar-se.

S’han examinat prèviament l’espai i l’equipament.