L'escalfament global, l'expressió més evident de la nova realitat del canvi climàtic, reforça el cicle de l'aigua, ja que en fa augmentar l’evaporació des d'una superfície més càlida. L'aigua tindrà un paper determinant en els escenaris climàtics i socioeconòmics futurs per la seva condició de recurs vital i, de vegades, també de risc per a la població.
La variació dels recursos hídrics en les dècades vinents a causa de l'escalfament global i dels nous usos socioeconòmics planteja escenaris complexos, en què l'aigua serà el nexe de múltiples relacions i, al mateix temps, objecte de conflictes entre les esferes natural, social, econòmica, jurídica i política, des de l'escala local fins a la global.
El segon simpòsium de l'Institut de l'Aigua va reunir sis experts que van aprofundir en diferents aspectes de l'aigua i el canvi climàtic, amb una visió integrada de la problemàtica.
Dr. Javier Martín-Vide
Coordinador del Simpòsium
Entrevista amb el Dr. Javier Martín-Vide
Reportatge en vídeo del Simpòsium
Document de conclusions del simpòsium de l'Institut de l'Aigua:
Aigua i Canvi Climàtic
L'escalfament global, amb una significativa elevació de la temperatura els últims 30 anys, també constatada en el cas d'Espanya i, en particular, de Catalunya, incrementa la pressió sobre els sistemes d'aigua, inclosa la seva qualitat. Els resultats de l'aplicació de models hidrològics, com el SIMPA, per part del Centre d'Estudis Hidrogràfics (CEDEX), als escenaris climàtics futurs indica un minvament de recursos hídrics, amb algunes variacions regionals. En concret, el terme mitjà de vessament a Espanya passarà de 75 mm a 25 mm al final d’aquest segle sota un escenari estàndard. En el cas de Catalunya, la capacitat de servei de l'aigua es pot reduir en un 15 %, passant de 495 hm3 a 420 hm3, segons la Agència Catalana de l'Aigua.
Els estudis paleoclimàtics i paleoambientals, com els propis de la paleolimnologia, centrats en els registres sedimentaris lacustres, permeten reconstruir els climes del passat, en els quals la variabilitat natural, en particular la d'origen solar, és nítida. Igualment, l'estudi de la variació del volum i la superfície de les grans masses de gel antàrtiques i de Groenlàndia, tan llunyanes vistes des de les latituds mediterrànies, permet conèixer molt més bé el sistema climàtic, incloent-hi la dinàmica oceànica. Ambdós tipus d'estudi serveixen per valorar en la seva justa mesura l'inequívoc escalfament actual, així com definir millor l'atribució de causes.
Un dels problemes tecnicojurídics més greus de la problemàtica de l'aigua en el nou context del canvi climàtic és l'existència d'un ordenament jurídic territorialitzat enfront d'un problema global. La paradoxal situació fa difícil garantir i posar en pràctica els drets sobre l'aigua (en lleis i directives), i encara més tenint en compte la dispersió normativa i la fragmentació de l'aigua com a objecte jurídic. Per altra banda, cal evitar les planificacions sectorials, que comporten friccions legals i problemes operatius en les interfícies.
La ciutat, en particular, àvida d'aigua i alhora hidròfoba, constitueix un dels reptes més complexos, en el nou context ambiental, quant a la planificació de la gestió de l'aigua. Els mals usos de l'aigua, derivats en part del seu baix preu, permeten un marge ampli i variat d'accions de millora de la distribució, reutilització i depuració de les aigües en els mitjans urbans.
L'aigua i el canvi climàtic estan íntimament lligats al model energètic vigent, en què les potencialitats de les energies renovables són molt altes, encara que el seu ús en substitució de les d'origen fòssil també ha de comptabilitzar els costos econòmics, igual que les tradicionals han de comptabilitzar els costos ambientals.
En conclusió, el canvi climàtic incrementa, i ho farà més en el futur, la vulnerabilitat dels sistemes de gestió de l'aigua a Espanya, per la qual cosa els estudis i les anàlisis interdisciplinaris són del tot necessaris per resoldre de la millor manera possible aquesta problemàtica canviant i complexa, tot respectant els valors ambientals i garantint els drets de l'ésser humà sobre l'aigua.
El segon simpòsium de l'Institut de l'Aigua, celebrat a l'Aula Magna de la Facultat de Dret el 13 de novembre de 2009, va comptar amb la participació d'unes 200 persones, procedents d'àmbits molt diversos, tot i que preferentment del món universitari. Les sessions van ser transmeses (vídeo i àudio) íntegrament en temps real a través de la pàgina web de l'Institut de l'Aigua.
Dr. Javier Martín-Vide
Coordinador del segon Simpòsium
Dia: 13 de novembre de 2009
Hora: 9:30 - 17:45
Lloc: Aula Magna de la Facultat de Dret - UB
Av. Diagonal, 684
08034 Barcelona
