Pronom es davant d’un verb començat pel so [s] 

És preferible fer servir la forma plena del pronom es davant d’un verb que comença en s–, ce– o ci–, atès que aquest contacte entre sons resulta més natural. Cal, doncs, tractar d’una manera homogènia aquest fenomen al llarg d’un mateix text.

Exemple correcte Se suposa que l’examen no serà difícil.

Exemple inadequat Es suposa que l’examen no serà difícil.


Exemple correcte L’alumnat se sent atret per les classes d’aquest professor.

Exemple inadequat L’alumnat es sent atret per les classes d’aquest professor.


Exemple correcte L’acte se celebrarà al Paranimf.

Exemple inadequat L’acte es celebrarà al Paranimf.


Exemple correcte La gravetat dels accidents de trànsit augmenta com més alta és la velocitat a què se circula.

Exemple inadequat La gravetat dels accidents de trànsit augmenta com més alta és la velocitat a què es circula.
Bibliografia
Institut d’Estudis Catalans. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana II. Morfologia [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1999. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000039%5C00000073.pdf>. [Consulta: 16 desembre 2008]

Ruaix, J. El català/2. Morfologia i sintaxi. Moià: Josep Ruaix editor, 1985, pàg. 70 i 72.
Darrera actualització: 14-10-2016
Impressió de la pàgina
Citació recomanada
«Pronom es davant d’un verb començat pel so [s]» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=934> [consulta: 20 octubre 2018].