de davant d’infinitiu 

  • Infinitiu amb valor de subjecte

    Quan l’infinitiu fa de subjecte, si es troba abans del verb del qual és subjecte, no va mai precedit de la partícula de:

    Exemple correcte Fer els exercicis abans de l’examen val la pena.

    Exemple incorrecte De fer els exercicis abans de l’examen val la pena.


    En cas que l’infinitiu es trobi després del verb del qual és subjecte, no és incorrecte fer-lo precedir de de, però és preferible no fer-ho:

    Exemple correcte Val la pena Ø fer els exercicis abans de l’examen.

    Exemple inadequat Val la pena de fer els exercicis abans de l’examen.


    Exemple correcte No és fàcil Ø solucionar aquest problema.

    Exemple inadequat No és fàcil de solucionar aquest problema.


  • Infinitiu amb valor de complement directe

    Quan l’infinitiu fa de complement directe, l’ús de la partícula de depèn del tipus de verb del qual l’infinitiu és complement: hi ha verbs que l’exigeixen, verbs que la poden dur o no, i verbs que la rebutgen.

    • Verbs que exigeixen de

      Exigeixen de davant d’infinitiu els verbs assajar, provar, mirar i veure (en el sentit de ‘procurar’), dir (en el sentit de ‘proposar’; i, amb el mateix sentit, repetir i replicar) i pregar:

      Exemple correcte Han assajat/provat d’aplicar les noves teories.

      Exemple incorrecte Han assajat/provat Ø aplicar les noves teories.


      Exemple correcte Mira/veges de corregir els exàmens aquesta tarda.

      Exemple incorrecte Mira/veges Ø corregir els exàmens aquesta tarda.


      Exemple correcte Us dirà/repetirà/replicarà d’anar a la reunió.

      Exemple incorrecte Us dirà/repetirà/replicarà Ø anar a la reunió.


    • Verbs que poden dur de o no

      Poden dur de o no davant d’infinitiu els verbs decidir, acordar, resoldre, deliberar, desitjar, esperar, cercar, pretendre, procurar, exigir, permetre, prohibir, refusar, desdenyar, proposar, oferir, prometre, jurar, aconsellar, suggerir, recomanar. En els textos de la Universitat de Barcelona, però, es recomana d’emprar de:

      Exemple correcte Van decidir de trobar-se davant la biblioteca.

      Exemple inadequat Van decidir Ø trobar-se davant la biblioteca.


      Exemple correcte Refusa d’anar-hi sol.

      Exemple inadequat Refusa Ø anar-hi sol.


      Exemple correcte Us recomanem d’arribar deu minuts abans que comenci el col·loqui.

      Exemple inadequat Us recomanem Ø arribar deu minuts abans que comenci el col·loqui.


    • Verbs que rebutgen de

      Rebutgen de davant d’infinitiu els verbs modals (voler, poder, soler, deure, gosar, saber), els verbs de percepció (veure i sentir), fer i deixar, i comportar i implicar.

      Exemple correcte No volia/podia/solia/sabia Ø estudiar.

      Exemple incorrecte No volia/podia/solia/sabia d’estudiar.


      Exemple correcte Sentia Ø repicar els teclats dels ordinadors.

      Exemple incorrecte Sentia de repicar els teclats dels ordinadors.


      Exemple correcte Ens va fer/deixar Ø llegir un poema.

      Exemple incorrecte Ens va fer/deixar de llegir un poema.


      Exemple correcte Aquesta carrera comporta Ø estudiar molt.

      Exemple incorrecte Aquesta carrera comporta d’estudiar molt.


      A banda de tots aquests verbs que rebutgen la partícula de davant d’infinitiu, n’hi ha tota una altra sèrie que, tot i que no la rebutgen, no la toleren gaire bé. Són verbs d’asserció (afirmar, assegurar, declarar, manifestar), de creença o opinió (creure, opinar, jutjar, pensar, suposar, considerar), de suposició (imaginar, somiar), de sentiment (celebrar, deplorar, lamentar, agrair, retreure, perdonar, tolerar), i altres com assumir, constatar i reconèixer.

      Exemple correcte Va afirmar/assegurar/declarar/manifestar Ø haver redactat l’acta.

      Exemple inadequat Va afirmar/assegurar/declarar/manifestar d’haver redactat l’acta.


      Exemple correcte Va creure/jutjar Ø haver-ho enfocat bé.

      Exemple inadequat Va creure/jutjar d’haver-ho enfocat bé.


      Exemple correcte S’imagina/somia Ø ser el millor.

      Exemple inadequat S’imagina/somia de ser el millor.


      Exemple correcte Celebra/lamenta Ø tenir tanta capacitat de concentració.

      Exemple inadequat Celebra/lamenta de tenir tanta capacitat de concentració.


      Exemple correcte Li he agraït/retret Ø haver-se quedat a casa.

      Exemple inadequat Li he agraït/retret d’haver-se quedat a casa.


      Exemple correcte Assumeix/constata/reconeix Ø haver estat el millor.

      Exemple inadequat Assumeix/constata/reconeix d’haver estat el millor.


  • Infinitiu amb valor d’atribut

    Quan l’infinitiu fa d’atribut, l’ús de la partícula de no és recomanable.

    Exemple correcte Això és Ø tenir mala idea.

    Exemple inadequat Això és de tenir mala idea.
Bibliografia
Fabra, Pompeu. Converses filològiques. Barcelona: Edhasa, 1983, vol. i, § 65 i vol. ii, § 374.

Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol 2, § 11.5.3.9 i vol. 3, § 18.2.1.2a, 19.8.2-3, 19.10 i 20.2.1.
Darrera actualització: 3-7-2017
Impressió de la pàgina