El dilluns dia 23 de novembre, a les 12 hores del migdia, es produeix l'acte de presa de possessió del doctor Joan Oliver del seu cārrec de director del Departament d'Histōria Contemporānia.
L'esdeveniment té lloc a la Sala de Juntes del Rectorat.
El doctor Joan Oliver és també professor titular del Departament d'Història Contemporània.
Els camps de recerca en què està especialitzat són els de la Història del món actual, la història del franquisme, la història social i la Història d’Àsia i Pacífic.
Els dies 10 i 11 de novembre té lloc, a la Universitat de Barcelona, unes jornades que porten per títol 'L'exili republicà de 1939: la memòria universitària' .
L'acte acadèmic 'Homenatge als universitaris exiliats: la significació universitària, cultural i política de Pere Bosch Gimpera', cloenda de les Jornades, té lloc el dia 11 de novembre, a les 7 del vespre, a l'Aula Magna de l'Edifici Històric.
Per a més informació de les Jornades, cliqueu aquí [+].
L'Editorial Afers, en col.laboració amb la Fundació CatDem, es complau a convidar-vos a la presentació del llibre 'La Fàbrica de les Idees. Política i Cultura a la Catalunya del segle XX', de Jordi Casassas Ymbert.
L'acte se celebrarà el dimecres 28 d'octubre de 2009, a les 19:30 hores, a la sala d'actes de la Fundació CatDem, carrer Casp, 80, de Barcelona.
Hi intervindran:
- Francesc-Marc Álvaro, Periodista i Professor de la Universitat Ramon Llull
- Josep Termes, Historiador i Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona
i
- Jordi Casassas, Catedràtic d'Història Contemporània i autor del llibre
L'autor
Jordi Casassas Ymbert (Barcelona, 1948) és doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (1977) i catedràtic d'aquesta especialitat (1989).
Des de 1990 dirigeix el Grup d'Estudis d'Història de la Ciència i dels Intel·lectuals (GEHCI), i des de 1998 el seu portaveu Cercles, Revista d'Història Cultural, que és un dels principals introductors de la moderna història cultural a Catalunya.
Ha estat, entre d'altres, codirector de la "Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català" (1983-1993), assessor principal d'Història política, societat i cultura dels Països Catalans (1995-1999) i codirector del Diccionari d'Historiografia Catalana (2003).
Premi Ramon Trias Fargas 2004 pel llibre El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats (2005).
És autor, entre d'altres, d'El futur del catalanisme (1997), o de Le nationalisme catalan (París, 2004, en col·laboració amb Carles Santacana).
Darrerament ha estat coordinador i coautor de l'Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d'acció cultural (2006)
Si voleu accedir a les cobertes del llibre, cliqueu aquí [+].
El Museu d'Història de Catalunya, la revista Sapiens i l'editorial Ara Llibres, es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre "El gran complot. Qui va trair Macià? La trama italiana", de Giovanni C. Cattini".
A càrrec de:
- Agustí Alcoberro, Director del Museu d'Història de Catalunya
- Izaskum Arretxe, Gerent d'Ara Llibres
- Giovanni Conrad Cattini, autor del llibre i professor d'Història contemporània de la Universitat de Barcelona
- Jordi Creus, Director de 'Sapiens'
- Josep Maria Roig Rosich, Director del CHCC
L'acte tindrà lloc el dimecres 21 d'octubre de 2009, a les set del vespre, al Museu d'Història de Catalunya (Pl. Pau Vila, 3 - Barcelona).
L'autor
Giovanni C. Cattini (Màntua, 1972) és llicenciat en Lletres i Filosofia per la Universitat de Bolonya (1998) i doctor en Història per la Universitat de Barcelona (2006).
És professor d'Història Contemporània a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
Ha col·laborat en revistes especialitzades en història contemporània i ha publicat diversa bibliografia, a més d'haver participat en nombroses obres col·lectives sobre història cultural i política de Catalunya contemporània.
Si voleu accedir a les cobertes del llibre, cliqueu aquí [+].
Catalunya comparteix amb la resta de l'Occident europeu una paralitzant incertesa de futur. Bona part del guió amb què aquest neguit general es materialitza en el cas català se centra en l'avaluació de la vigència d'aquell projecte de construcció d'una Catalunya nacional i moderna encetat pel catalanisme a la fi del segle XIX.
Aquest no ha estat un procés autista, sinó que s'ha fet volgudament en funció de l'exigència política espanyola i la dinàmica cultural europea: per això el neguit és compartit.
Aquest llibre explica, històricament (ja que la inquietud de la incertesa és el resultat d'un procés profundament històric), alguns dels elements que intervenen en aquest procés i que ens porten a la situació actual.
El llibre analitza quatre grans arguments:
- la caracterització dels intel·lectuals que fan funcionar la moderna "fàbrica d'idees" catalana, el plantejament de la seva obra nacionalitzadora i modernitzadora, i la forma com es concretà en la xarxa urbana catalana,
- el contast de Catalunya amb un món que consolida la violència moderna, que fa de les idees doctrines de combat i compromet la democràcia;
- les possibilitats i els elements amb què es va construir la moderna i dinàmica identitat catalana;
- i l'origen de les contradiccions que aporta a aquest projecte l'evolució més recent, filla d'un col·lapse del passat perpetrat en la derrota de 1939 i magnificat per la gran onada immigratòria dels anys seixanta.
Sense una una adequada sistematització dels fets i la seva jerarquització ordenada per recuperar un sentit, qualsevol lícita instrumentalització del passat no passarà de la fgase més barroera de la manipulació del seu sentit.
L'autor
Jordi Casassas Ymbert (Barcelona, 1948) és doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (1977) i catedràtic d'aquesta especialitat (1989).
Des de 1990 dirigeix el Grup d'Estudis d'Història de la Ciència i dels Intel·lectuals (GEHCI), i des de 1998 el seu portaveu Cercles, Revista d'Història Cultural, que és un dels principals introductors de la moderna història cultural a Catalunya.
Ha estat, entre d'altres, codirector de la "Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català" (1983-1993), assessor principal d'Història política, societat i cultura dels Països Catalans (1995-1999) i codirector del Diccionari d'Historiografia Catalana (2003).
Premi Ramon Trias Fargas 2004 pel llibre El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats (2005).
És autor, entre d'altres, d'El futur del catalanisme (1997), o de Le nationalisme catalan (París, 2004, en col·laboració amb Carles Santacana).
Darrerament ha estat coordinador i coautor de l'Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d'acció cultural (2006)
Si voleu accedir a les cobertes del llibre, cliqueu aquí [+].