Departament d'Història Contemporània - Universitat de Barcelona
inici
RECERCA

El debat estatutari a Menorca durant la Segona República

Imatge de la publicació

A CÀRREC DE JOEL BAGUR MELLINAS

 

Veure quins són els principals debats que s'originaren entre els diferents sectors polítics menorquins a l'hora de redefinir la seva posició amb el poder central durant la Segona República és l'objectiu principal d'aquesta investigació.

Partint d'una anàlisi exhaustiva de la bibliografia i d'una recerca hemerogràfica profunda, Joel Bagur intenta mostrar les diferents concepcions que els grups polítics menorquins tingueren sobre les seves relacions amb Madrid i la resta de l'arxipèlag durant la Segona República.

Escollint el debat que, al voltant de l’avantprojecte d’Estatut per a les Illes Balears i Pitiüses, es va concretar a Menorca als inicis de la Segona República espanyola hem volgut centrar la nostra atenció investigadora en el posicionament polític menorquí, que és substancialment diferent del mallorquí i del pitiús. Diferent en la seva visió de la problemàtica regional de l’Estat, per una banda, i de l’ordenació politicoinstitucional interna de l’arxipèlag per l’altra. Així, Menorca es va acabar absentant voluntàriament de l’assemblea que va tenir lloc al Teatre Principal de Palma a finals de juliol del 1931 amb l’objectiu de discutir el text estatutari elaborat a Mallorca per l’Associació per la Cultura de Mallorca i la Cambra de Comerç.

Hem fonamentat la nostra aproximació a la discussió estatutària a partir de fixar, tant com hem pogut, la trajectòria menorquina de reivindicació antiprovíncia de Balears en un procés històric de llarg recorregut que s’inicia amb la incorporació de l’illa a la corona espanyola en la data de 1802 i que es confirma amb la divisó provincial de 1833. Així mateix, des del Sexenni, l’electorat illenc és hegemònicament republicà i, amb poques variacions, aquesta circumstància es mantindrà fins als anys trenta del segle XX. Així mateix, hem resseguit la reivindicació típicament menorquina –transversal en les diferents opcions de partit, des del republicanisme federal al lerrouxista, passant pel conservadurisme monàrquic o bé les tendències de partit i de sindicat provinents del moviment obrer menorquí- prodescentralització de la província i de la Diputació, que adquirirà formes diferents però propòsits semblants, amb el paradigma del projecte Llansó (1912) que proposava adaptar el règim dels cabildos canaris per a les Illes. Enteníem que basar-nos en aquest currículum polític de l’illa ens podria atorgar més garanties a l’hora d’enfocar el debat estatutari originat a mitjans de 1931 i que s’allarga, com a molt, fins a finals de 1932.

En aquesta línia ens hem esforçat a investigar en el sentit de poder donar resposta al perquè de l’explícita absència menorquina en la discussió real que es concreta en l’assemblea de Palma de juliol del 1931. El com ho hem fet correspon a l’àmbit específic de la metodologia que tot d’una ressenyam.

LA METODOLOGIA

En el treball de recerca ja s’explicita i ho confirmam també aquí que el mètode s’ha fonamentat en funció d’un doble eix. En primer lloc, el buidatge exhaustiu de la premsa, sobretot menorquina, però també de la mallorquina. En el cas de Menorca destacam La Voz de Menorca, òrgan del Partit Republicà Radical; El Iris, diari catòlic i conservador ciutadellenc; El Bien Público, dels dretans maonesos; i Justicia Social, òrgan socialista que es va començar a publicar quan el debat estatutari a Menorca ja havia finit. Pel que fa a Mallorca és absolutament clau per al tema de la nostra recerca La Nostra Terra, publicació mensual propera a l’Associació per la Cultura de Mallorca, així com La Veu de Mallorca, òrgan del Partit Regionalista, proper a Cambó. A partir d’aquesta tasca hem fonamentat l’apèndix documental –amb més d’una trentena de documents diversos- que, sens dubte, entenem com una de les principals aportacions de la nostra recerca. Tanmateix, la dedicació conscient a l’àmbit de la premsa no és, evidentment, gratuït: té a veure amb el fet que, en el cas concret menorquí, el diari maonès La Voz de Menorca dedica molta atenció al debat estatutari i regional i que, a més, la consulta d’arxius i de fonts directes sobre el nostre tema és impossible a causa de la inexistència d’aquests, exceptuant el cas de l’arxiu de l’Ateneu de Maó, que sí hem pogut consultar i treballar, així com l’acta de la reunió de l’Associació per la Cultura de Mallorca del 20 d’abril de 1931 en què s’aborda com reflectir la realitat plurinsular a l’hora de redactar l’avantprojecte.

En segon lloc, hem actuat amb voluntat de rigor i d’exhaustivitat també en l’àmbit del maneig de la bibliografia de referència. Creiem que no se’ns ha passat per alt cap treball que, totalment o parcial, hagi indagat en el nostre tema. Açò ens ha permès, en definitiva, enriquir la visió de les diferents òptiques bibliogràfiques en funció de factors diversos i que han quedat contrastats clarament en la redacció de la recerca. Factors que tenen a veure amb la diferència notable que es dóna si se centra un estudi en Mallorca, en el conjunt de l’arxipèlag, o bé en Menorca. Així com també si l’estudi corresponent es va publicar a finals de la dècada dels setanta, amb una clara voluntat utilitarista per al debat autonòmic de la Transició, o posteriorment, quan és el caràcter investigador allò que prima. D’aquesta tasca sobre l’estat de la qüestió apuntam, per al cas específic de Menorca, la importància dels estudis de Josep Maria Quintana –Menorca, segle XX. De la monarquia a la República (1976), Els menorquins i l’autonomia (1977) i Regionalisme i cultura catalana a Menorca (1998) i de les col·laboracions en obres d’autoria col·lectiva d’Andreu Murillo –“Els intents autonòmics de Menorca” (1978), “El diari maonès La Voz de Menorca arran del projecte d’Estatut d’Autonomia de les illes Balears de 1931” (1994) i “Els menorquins al primer terç del segle XX” (2000). Igualment determinants han estat les investigacions específiques sobre aquell avantprojecte que anotam per ordre cronològic de publicació: Notes per a una història del projecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes de 1931 (1976) de Guillem Simó; L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (1978) de Bartomeu Colom; i sobretot, per l’òptica i les ambicions que desprén, El debat autonòmic a les Illes Balears durant la Segona República (1991) a càrrec d’Isidor Marí i Guillem Simó. Amb tot, del joc d’encaixos i desencaixos entre els diferents elements de la bibliografia de referència, i d’aquesta amb el buidatge –extens i intens a la vegada- i estudi de la premsa contemporània a l’època estudiada –aportant noves consideracions i incorporant-ne o considerant-ne altres de manco valorades- hem bastit el nostre discurs que ha aportat noves possibilitats d’anàlisi al tema.

Apuntam, també, el modus operandi seguit a l’hora d’articular la redacció de la recerca per tal que la qüestió menorquina estés exposada de manera diàfana. En part, hem volgut compensar la diversitat de temes, biografies i entitats força inhabituals en explicacions d’àmbit més general a través de remetre, amb notes a peu de plana, a materials que poguessin ampliar la informació.

LES CONCLUSIONS

Abans de començar la nostra recerca teníem la sensació que les explicacions donades fins llavors per autors diversos sobre una mateixa qüestió, tot i que apuntaven possibles vies d’estudi vàlides, no ens feien de tot el pes perquè o bé no havien estudiat completament tota la bibliografia que nosaltres aportam, o bé perquè el buidatge i estudi de la premsa tampoc no havia tingut una ambició de totalitat, que al nostre entendre exigia el tema de recerca. A més, la manca d’una visió comparada del cas balear amb d’altres és força present mentre que, en el nostre cas, no hem volgut descartar, com a mínim, apuntar vincles de contacte amb el cas valencià, és a dir, amb el debat estatutari que allí es dóna també a l’estiu de 1931. De la mateixa manera que a Menorca, la discussió estatutària no és autònoma de la discussió més general i amb més recorregut històric –comença abans de 1931 i es perllonga fins a l’actualitat- del tema regional i/o nacional. Així, els avantprojectes estatutaris balears i valencians no generen strictu sensu debat sobre quin ha d’esser l’articulat del text, quines competències ha de tenir l’òrgan autònom corresponent... sinó que la dinàmica de discussió gira gairebé exclusivament al voltant de l’ordenació politicoinstitucional interna en funció d’illes –a les Balears i Pitiüses- o bé de províncies –en el cas del País Valencià- que es derivaria d’un reordenament propiciat per la instauració del nou règim republicà.

Centrant-nos en Menorca hem redifinit les diferents opcions que la qüestió estatutària va suscitar: en primer lloc, la de constituir Menorca com a regió autònoma, deslligada de Mallorca, i amb relació directa amb el poder estatal republicà; en segon lloc, l’apropament a la Catalunya republicana en l’ordre polític i l’aposta per la federació amb aquesta; i en tercer lloc, una aposta –escasíssima i força matisada- per la participació en la discussió del text estatutari balear. La decisió dels representants municipals menorquins, reunits as Mercadal quatre dies abans de la convocatòria, de no assistir a l’assemblea palmesana, perquè encara no s’havia aprovat la Constitució republicana, l’explicam des de l’òptica de la posició antiprovincial balear, de la desconfiança de la iniciativa mallorquina –a la molèstia que genera no haver estat convidats a l’elaboració del text, i només a la seva discussió, s’hi suma la del pes del caciquisme de Joan March a Mallorca, antítesi del republicanime menorquí- i de l’hegemonia d’un Partit Republicà Radical (basada en la victòria clara de la coalició republicanosocialista en cinc dels set municipis illencs en les eleccions del 12 d’abril de 1931) que creia ben poc en la qüestió nacional i que defensava, a grans trets, la constitució de Menorca com a regió en relació directa amb Madrid.


Joel Bagur és doctorand del Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.
La investigació ha estat dirigida per Agustí Colomines i Companys, Professor Titular d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.

 Carrer Montalegre, 6-8    -   08001 Barcelona           Tel.: 93.403.77.99          Fax: 93.403.78.00        Email: dep-hiscont@ub.edu