Aquí están los textos de esta sección

Textos políticos

Encuentros

PRESENTACIÓN DEL LIBRO: EL AMOR ES EL SIGNO de M. MILAGROS RIVERA GARRETAS

REMEI ARNAUS I MORRAL

PRESENTACIÓN DEL LIBRO: EL AMOR ES EL SIGNO de M. MILAGROS RIVERA GARRETAS

El amor es el signo. Educar como educan las madres. Sabina Editorial
Llibreria Pròleg, Barcelona 28 de juny de 2012

Presentar el llibre de la Milagros és un regal i li agreixo que me’l fes. I actes com aquest a Pròleg sempre és una festa d’aquelles que refresquen a tot el ser que som .
De Milagros ja sabem moltes coses, però m’agrada recordar que ella va co-fundar Duoda (1982) junt amb altres professores i alumnes que estimaven la historia i estimaven el ser dones; per tant no podia ser d’altra manera, que en les creacions de la Milagros hi trobem com conjuga aquest festeig feliç de la seva mirada d’estudiosa medievalista que és i la seva passió per la llibertat femenina, pel pensament i la política de les dones iniciats al S, XX. Els seus llibres són realment significatius perquè van al cor del sentit de la llibertat i de l’autoritat femenines a través del temps ...I ens aporta pràctiques exquisites que ens orienten en aquest camí de vida que transitem en el present.
Aquestes petjades de llibertat i autoritat femenines a la història que són la història, són Història vivent. La història que ha pogut ser dita i escrita perquè hi ha espais de llibertat que ella ha escoltat des de dins de les seves entranyes que no estan ocupades pel patriarcat, i una dona ho sap –també un home ho pot saber-... Però cal atrevir-se i decidir-se a tastar el fruit prohibit. Hi llegeixo el que ella mateix diu:

Una estratègia que a mi me ha funcionado es la de probar el fruto prohibido. Eso que cuentan que hizo Eva en el jardín del Edén, quizá sin imaginar lo que su gesto iba a dar de sí en el futuro. A este probar del fruto prohibido se le puede llamar hoy autoridad femenina, por ejemplo. O sea, un dejar entrar en el juego interpretativo, dándole incluso prioridad, a cosas que en mi memoria de niña o de joven estudiante de historia parecían apasionantes però quedaron codificadas como grotescas y por tanto enquistadas, mudas, inoperantes. Cosas que, con frecuencia, tenían que ver con la experiència femenina. Cosas que señalaban otro estar en la historia humana. Cosas que hoy percibo como posibles indicios de la diferencia de ser mujer jugando, diciendo, juzgando, marcando: es decir, haciendo historía (pg. 154).


Aquest fent història i fent-se història, el podem trobar en llibres significatius com: Textos y espacios de mujeres. Europa, siglos IV-XV (1990); Nombrar el mundo en femenino. Pensamiento de las mujeres y Teoría feminista (Barcelona Icària, 1994), Mujeres en relación. Feminismos 1970-2000 (2000); La diferencia sexual en la historia (2005). Aquesta és la història fruit del desig íntim de fer història escoltant el propi desig de ser i de llibertat.

Li he sentit a dir sovint que la recerca perquè es mantingui viva necessita nodrir-se de l’ensenyança, de la relació entre ella i les seves i els seus alumnes. Aquesta intuïció la va portar a crear als Màsters al Centre de Recerca Duoda que han aportat i aporten a generacions de dones i a alguns homes tanta riquesa i horitzons nous de sentit lliure per a les seves vides i les seves relacions.... Recerca, docència i relació d’autoritat van plegades i van de la mà quan el signe que les uneix és l’Amor.

L’Amor a què? fonamentalment l’amor a l’origen, l’amor a la font de la vida que és la mare i la relació amb ella en primer lloc; ella és la mediació primera per a cada una i un de nosaltres amb si mateix i amb el món. Mantenint viu aquest vincle d’estima i reconeixement podem ser originals, creatives, creatius i desplegar amb llibertat el que som i el que tenim per aportar al món, com ha fet la Milagros amb la història i amb la Política de la Relació de les dones des d’un sentit lliure que no exclou el que ella és, el que ella sent, sap, i anhela. La mare ensenya i educa en la relació d’alteritat a dones i a homes acceptant allò singular, diferent i genuí de cadascú; La mare ho és de la nena i del nen, i ho continuarà essent de la dona i de l’home que seran d’adults.

Milagros va descobrir la importància política i per tant simbòlica d’aquest vincle a partir del llibre de Luisa Muraro, “El orden simbólico de la madre”, que per a moltes va ser també una epifania, una revelació. I ho diu així:

La clave y la profecia de mi vida ha sido y es mi origen: o sea, la relación con mi madre. De moi madre he rebibido como legado tres coses importantes: el amor a la llengua materna, un sentido mayor de la responsabilidad derivado del hecho de que soy una mujer (algo –el sentido mayor de la responsabilidad derivado del hecho de que soy una mujer- que rechacé durante años, hasta que pude llamarlo, gracias a otras, “el más femenino”) y la apertura a la relación de quien me fuera impar, tanto por más como por menos (pg.121).

Ella ha portat aquesta dimensió simbòlica de la mare a tot el que fa... i alhora crec que ha estat important en aquests últims temps encarnar el ser mare i el ser àvia d’una manera molt implicada realment i simbòlicament també. I aquesta força de tot el que ja hi havia en l’amor a la història, a les dones a la política sexual l’ha fet acréixer amb el que ha arribat de nou a ella escoltant la llibertat de la filla i la seva pròpia en ser àvia de dues nenes precioses. Aquesta força la sento i la percebo viva i crua en les pàgines del Amor es el signo que presentem avui: El títol ho diu tot: “El amor es el signo.. “ segurament no caldria el subtítol (Educar como educan las madres) si no hi hagués hagut aquest buit simbòlic tan gran respecte al que ens aporta la mare i que no hi ha cabut ni a la història patriarcal ni en general a la pròpia educació ens les institucions escolars atrapades en el pensament racionalista i positivista occidental per valorar-lo massa grotesc i inoperant... Sabem que per a cada criatura portada a la vida per una mare en primer lloc, en companyia del pare cada vegada més present, sap des de dins la necessitat gairebé insubstituïble que això comporta. És d’ella i només d’ella que una criatura ho pot necessitar tot, no només en estar dins de la mare , sinó també en el primer temps un cop ha estat donada a llum. Què pot ser més important que l’arribada a la vida i fer-ne d’aquesta experiència un gest inaugural i amorós que deixa impremta a tot el segueix fins al final de la nostra vida?. Què pot ser més important ?

La Milagros ho ha escrit amb claredat, El signe es l’amor. Educar com eduquen les mares és dir-ho amb tota la saviesa, llibertat, i consciència. La inquietud del present que estem vivint ens demana a crits una mediació molt clara. Ens reclama una mediació femenina en l’educació, que desplaci tot el que ja no té sentit i ho diuen en primer lloc els cossos de nenes i nens i de les i dels mestres, des del jardí d’infància, fins a la universitat. Queda molt clar el que diu la Milagros en el llibre, tornar a estratègies antigues com la reivindicació no n’hi ha prou i esgota la creativitat. Ella ens convida a tornar una i altra vegada a la font de l’origen que es on resideix la nostra força amorosa i la potencialitat per ser i dir el món de l’educació com el desitgem. El llibre “El Amor és el signo. Educar como educan las madres” ens empeny a posar en el centre del nostre cor, del nostre cos i de les nostres relacions la mediació femenina inspirada amb la mediació fonamental i arrelada de la pròpia experiència de relació amb la mare, dones i homes. I Milagros ens regala amb el llibre un camí que és mediació femenina per prendre consciència de les invencions simbòliques d’arrel femenina que ja estan actuant, que ja les tenim guanyades. En tots els textos que ella ha recollit, creat i recreat en el llibre, alguns ja publicats i revisats de nou a la llum del present, ens regala passarel.les per fer de la relació educativa una pràctica i una experiència viva de relació femenina i masculina inspirada en la mediació femenina primera que us parlava. I avui el present ens demana que l’Amor sigui el signe. I com deia María Zambrano l’amor es una de les creacions femenines més importants. L’amor sol gaudir de la relació, i del gust i del plaer d’estar en relació, també hi cap el patiment relacional; El moviment de la relació és sense fi per a la Milagros , perquè està obert i no està determinat; talment com una dansa, la dansa de la pròpia relació és la que va orientant el camí amb un anar i venir, amb un apagar-se o despertar-se depenent del misteri de la pròpia vida i de qui fa viure en ella la relació... La pràctica de la relació i el gust per la relació són genuïnament més femenines que masculines. La Milagros ho diu així (pàg, 35.

Se puede, pues, decir que las mujeres compartimos un estar en el mundo fundado en la práctica de la relación. Esta práctica que es una práctica política, se desliza con continuidad entre lo privado y lo público, así como entre las distintas comunidades de hablantes. Está orientada por la autoridad femenina, y no por el poder y la guerra. Configura tramas de amor y de palabras no exentas de conflicto, ciertamente, però conflicto relacional, es decir conflicto que tiene en cuenta lo otro, frente a la guerra que lo destruye. Por eso, la práctica de la relación sustenta la civilitzación (pg. 35)..

Cada vegada més mares hem reconegut el vincle entre la maternitat lliure, el gust per la relació sense fi i el desig de crear espais d’una educació amorosa per a la infància. Molts espais d’educació lliure han hagut de ser imaginats al marge de l’escola convencional, però el present ens demana que ja sabent l’arrel i l’origen de l’Amor és el Signe, més dones i alguns homes hem transformat també les relacions educatives on estem, que aquesta és realment la revolució i l’aposta del nostre temps. Una revolució que és fer viure en el que fem la mediació femenina a l’aula, ens els despatxos, en els passadissos, al bar, a les reunions tedioses si no ens esgota. Encarnar la mediació femenina és la que ens dóna força per desplaçar totes les estratègies instrumentals que no estan inspirades en aquesta primera escola d’amor a la relació que “cada ésser humà coneix, gaudeix i frequenta”.

L’amor és el signe és fer de l’amor a la relació i a la paraula el signe de l’educació en el present que són la mediació femenina per excel.lència. Gràcies Milagros per aquest llibre excel.lent

Arriba ^