Cicle de conferències d'investigadors catalans i balears que han publicat com a primers autors a les revistes Nature o Science en els darrers anys. Els conferenciants presentaran en general l'àrea de recerca astronòmica en la qual es va emmarcar el seu treball i descriuran en què va consistir la seva aportació.

No és un fet nou que la física s'interessi en les ciències socials. Darrerament, ja entrat el s.XX, aquest interès s'ha traslladat al món de l’economia, i més concretament al món financer. Cal saber observar regularitats en el mercat, cal preguntar-se sobre la dinàmica de la formació de preus i, per què no, seria bo entendre i/o explicar les bombolles financeres i els períodes de crisis econòmiques. La xerrada pretén posar al corrent de quina és la situació actual en aquest tipus de recerca, així com dels 'pares' d'aquesta nova tendència. Hi arribarem després de parlar sobre el naixement i l'evolució d'aquesta branca, que es nodreix de fonts tant diverses com la geofísica, la mecànica estadística o la física de fora l'equilibri. Veurem també en què es basen els models més generals que utilitzen els economistes i les hipòtesis que els sustenten, per finalment comparar-ho amb nous models provinents del món de la física i les seves possibles implicacions.

Over the last years, gauge/string duality has been extended to include gauge theories with an arbitrary number of flavors. We study the flavoring procedure in the light of calibrated geometry and discuss the special case of a type IIA dual of N=1 super Yang-Mills with flavors.Relating our results to the standard type IIA/M-theory duality, we find that the usual oxidation formulas cannot accommodate for the additionalflavor branes. We address and solve this issue by considering M-theory with torsion, which allows us to construct source-modified equations of motion for eleven-dimensional supergravity.

Actualment, la major part dels estudis en el camp de la farmàcia se centren en el desenvolupament de nous sistemes d'alliberació dels principis actius (o fàrmacs), i no pas en descobrir-ne de nous. Això és degut a que el cost en la investigació i desenvolupament de nous principis actius és molt elevat i, a més, ja n'existeixen de molts tipus que cobreixen la majoria de patologies conegudes. L'estudi en sistemes de d'alliberació de fàrmac ens permet que un determinat medicament basat en el mateix principi actiu sigui més eficaç. Permet de dirigir-lo allà on es troba la patologia, de manera que no es malmet teixit sa, element importantíssim en la teràpia conta el càncer. Els sistemes d'alliberació de fàrmac aconsegueixen reduir-ne tan la dosi com la freqüència en l'administració, fets que permeten per una banda disminuir els efectes secundaris i, per l'altra, augmentar la probabilitat que el pacient segueixi el tractament.Un sistema d'alliberació de fàrmac ideal seria aquell en que el principi actiu s'anés alliberant de manera controlada i prolongada en el temps. Aquell en que, un cop administrat el medicament, no s'arribés mai a nivells tòxics ni tampoc estigués per sota de nivells efectius. L'espai entre aquests dos intervals es coneix com a finestra terapèutica. La concentració de principi actiu s'hauria de mantenir dins d'aquest interval durant un període prolongat de temps.Camps com la Nanotecnologia permeten la millora d'aquests sistemes d'alliberació i, en un futur, suposarà una revolució en el camp de la tecnologia farmacèutica. L'estudi i la manipulació a nivell nanomètric no només permetrà un gran avenç en el diagnòstic mèdic, sinó també en el tractament de malalties ja que el principi actiu arribarà als receptors específics localitzats en les zones on existeix la patologia.

15 anys després del descobriment del primer planeta fora del sistema solar, l'estudi dels exoplanetes és una de les branques més actives de l'astrofísica i a dia d'avui ja se n'han trobat més de 300. Ara el repte és esbrinar si algun d'aquests planetes té les condicions necessaries per a que s'hi formi vida, i qui sap, potser també detectar-la.En aquesta xerrada explicaré els principals mètodes de detecció d'exoplanetes, així com les condicions necessàries per a que pugui haver-hi vida tal i com la coneixem. També presentaré les missions espacials dissenyades per a l'estudi d'exoplanetes i quines expectatives de detectar vida extraterrestre hi ha.

A la central nuclear de Springfield, tot allò radioactiu és verd i brillant, i el risc de radioactivitat es fa evident fins i tot per a en Homer. Per contra, en una central nuclear cal tot un equip de gent especialitzada en la mesura i control de la radiació que assegura, per una banda, que l'accés a fonts o materials radioactius es produeix de forma controlada i per l'altra, per garantir que l'aprofitament de l'energia nuclear es realitza minimitzant els riscos als treballadors, a la població i al medi ambient.

La informació, per tal de ser emmagatzemada, necessita un suport físic: tinta sobre el paper, petits imants magnetitzats en un disc dur, etc. Al mateix temps, la computació i la comunicació, és a dir, el tractament i la transmissió d'aquesta informació, són processos físics: ones de pressió en l'aire (so), impulsos elèctrics en una línia telefònica... L'aparició de noves lleis físiques pot tenir, per tant, fortes conseqüències en el camp de la teoria de la informació. Això és el que va provocar el desenvolupament de la mecànica quàntica a principis del s. XX, que a part de canviar completament la concepció de la natura que teníem, va obrir la porta a una computació i comunicació quàntiques que permetran, en un futur proper, capacitats de càlcul i transmissió de dades considerades impossibles fins aleshores.