Actualment, la major part dels estudis en el camp de la farmàcia se centren en el desenvolupament de nous sistemes d’alliberació dels principis actius (o fàrmacs), i no pas en descobrir-ne de nous. Això és degut a que el cost en la investigació i desenvolupament de nous principis actius és molt elevat i, a més, ja n’existeixen de molts tipus que cobreixen la majoria de patologies conegudes. L’estudi en sistemes de d’alliberació de fàrmac ens permet que un determinat medicament basat en el mateix principi actiu sigui més eficaç. Permet de dirigir-lo allà on es troba la patologia, de manera que no es malmet teixit sa, element importantíssim en la teràpia conta el càncer. Els sistemes d’alliberació de fàrmac aconsegueixen reduir-ne tan la dosi com la freqüència en l’administració, fets que permeten per una banda disminuir els efectes secundaris i, per l’altra, augmentar la probabilitat que el pacient segueixi el tractament. Un sistema d’alliberació de fàrmac ideal seria aquell en que el principi actiu s’anés alliberant de manera controlada i prolongada en el temps.Aquell en que, un cop administrat el medicament, no s’arribés mai a nivells tòxics ni tampoc estigués per sota de nivells efectius. L’espai entre aquests dos intervals es coneix com a finestra terapèutica. La concentració de principi actiu s’hauria de mantenir dins d’aquest interval durant un període prolongat de temps. Camps com la Nanotecnologia permeten la millora d’aquests sistemes d’alliberació i, en un futur, suposarà una revolució en el camp de latecnologia farmacèutica. L’estudi i la manipulació a nivell nanomètric no només permetrà un gran avenç en el diagnòstic mèdic, sinó també en eltractament de malalties ja que el principi actiu arribarà als receptors específics localitzats en les zones on existeix la patologia.

La recerca en exoplanetes ha experimentat avenços espectaculars en els darrers anys. Avui coneixem més de 400 planetes fora del Sistema Solar , una vintena d’ells amb mides força semblants a la nostra Terra. Fins i tot s’han aconseguit observar molècules a les atmosferes d’alguns dels exoplanetes gegants calents. Això obre les portes a una futura detecció d’activitat biològica en planetes habitables. Potser en uns pocs anys podrem donar resposta a la pregunta que ha acompanyat la humanitat durant mil·lennis: estem sols a l’univers?

The heavy-ion collision experiments carried out at RHIC have found convincing evidence that, at sufficiently high temperatures, hadronic matter undergoes a qualitative change to a new state, characterized by surprising features making it a nearly ideal fluid. While such `strongly interacting quark-gluon plasma' (sQGP) eludes a full analytical description based on the first principles of QCD, some of its properties can be predicted numerically by computer simulations, regularizing the theory on a lattice. On the other hand, in recent years an alternative analytical approach to the dynamics of this strongly interacting system has been studied in string theory, with gauge/gravity models inspired by the AdS/CFT correspondence conjectured by Maldacena, and involving the mathematical simplifications that arise when the rank of the gauge group is taken to infinity. In this talk, after introducing the physical problem of the QCD plasma and briefly discussing the lattice formulation for finite-temperature QCD studies, I shall present the results of my recent simulations of the equation of state in SU(N) gauge theories with N = 3, 4, 5, 6 and 8 colors, and their extrapolation to the limit for N going to infinity. The results for the different gauge groups reveal that the equilibrium thermodynamic observables, normalized according to the number of gluons, have a very weak dependence on N (the `physical case' N = 3 being already very close to the large-N limit), and can be successfully described by holographic gauge/gravity models. The implications of these findings for a potentially realistic stringy description of the QCD plasma, as well as some open problems for future research, are pointed out.This talk is based on arXiv:0907.3719 [hep-lat].

15 anys després del descobriment del primer planeta fora del sistema solar, l'estudi dels exoplanetes és una de les branques més actives de l'astrofísica i a dia d'avui ja se n'han trobat més de 300. Ara el repte és esbrinar si algun d'aquests planetes té les condicions necessaries per a que s'hi formi vida, i qui sap, potser també detectar-la.En aquesta xerrada explicaré els principals mètodes de detecció d'exoplanetes, així com les condicions necessàries per a que pugui haver-hi vida tal i com la coneixem. També presentaré les missions espacials dissenyades per a l'estudi d'exoplanetes i quines expectatives de detectar vida extraterrestre hi ha.

A la central nuclear de Springfield, tot allò radioactiu és verd i brillant, i el risc de radioactivitat es fa evident fins i tot per a en Homer. Per contra, en una central nuclear cal tot un equip de gent especialitzada en la mesura i control de la radiació que assegura, per una banda, que l'accés a fonts o materials radioactius es produeix de forma controlada i per l'altra, per garantir que l'aprofitament de l'energia nuclear es realitza minimitzant els riscos als treballadors, a la població i al medi ambient.

La informació, per tal de ser emmagatzemada, necessita un suport físic: tinta sobre el paper, petits imants magnetitzats en un disc dur, etc. Al mateix temps, la computació i la comunicació, és a dir, el tractament i la transmissió d'aquesta informació, són processos físics: ones de pressió en l'aire (so), impulsos elèctrics en una línia telefònica... L'aparició de noves lleis físiques pot tenir, per tant, fortes conseqüències en el camp de la teoria de la informació. Això és el que va provocar el desenvolupament de la mecànica quàntica a principis del s. XX, que a part de canviar completament la concepció de la natura que teníem, va obrir la porta a una computació i comunicació quàntiques que permetran, en un futur proper, capacitats de càlcul i transmissió de dades considerades impossibles fins aleshores.