Residus municipals

Descripció

Quantitat de residus municipals, totals i per fraccions, generats en els diferents centres de la UB. S’inclouen en aquesta estadística tant els quilograms diaris que es generen de cada fracció, com el percentatge conjunt de les fraccions de recollida selectiva (matèria orgànica, paper/cartró, envasos i vidre).

Indicador 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Evolució
Resta (kg) 2.765 2.672 3.216 3.246 2.850 2.848 Pitjor
Matèria orgànica (kg) 839 735 755 723 689 693 Millor
Paper/cartró (kg) 1.982 1.433 1.572 1.538 1.682 1.682 Millor
Envasos (kg) 230 232 193 197 180 180 Pitjor
Vidre (kg) 358 401 420 439 474 473 Millor
Total residus municipals (kg) 6.174 5.473 6.156 6.143 5.875 5.876 Millor
Recollida selectiva (%) 55,2 51,2 47,8 47,2 51,5 51,5 Pitjor

Resultats

Entre els anys 1998 i 2009 la UB va experimentar una millora molt destacada en la recuperació de matèries primeres i l’estalvi de recursos naturals que comporta el reciclatge de residus. Així, si l’any 1998 només es recollia separadament el paper, i fins el 86% dels residus s’abocaven barrejats en la fracció rebuig, l’any 2010 ja es reciclava més del 60% dels residus municipals generats a la UB. Entre 2010 i 2014 es va produir una reducció dels residus generats, fins a arribar a 5,5 tones diàries, amb un nou repunt el 2015 i 2016 seguida d’una nova reducció observada al 2017. Una part d’aquesta reducció s’explica per una disminució d’activitat, i una altra per un canvi en la metodologia de càlcul dels residus generats.

La major part de la recollida selectiva correspon al paper-cartró (25% en pes), que és el residu predominant a la Universitat, però també és molt significativa la fracció de matèria orgànica procedent dels bars (12%). Les fraccions envasos lleugers (3%) i vidre (7%) són més minoritàries.

Diversos centres ja han aconseguit bons resultats en la recollida selectiva, assolint percentatges propers o superiors al 70% (CCiTUB, Física i Química), en tant que d’altres encara presenten un ampli marge de millora.

Gràfiques

A dalt

Residus especials

Descripció

Quantitat de residus especials produïts pels laboratoris dels diferents centres de la UB, i que han estat gestionats per empreses autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya.

S’inclouen en aquesta estadística els residus químics (líquids i sòlids), els residus sanitaris (bioperillosos i citotòxics), els residus fotogràfics (reveladors i fixadors) i els residus d’animals d’experimentació generats a les Unitats d’Experimentació Animal (Estabularis).

Indicador 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Evolució
Quantitat total 81.636 79.046 86.559 85.490 88.301 86.921 Pitjor
Residus químics 49.684 43.278 44.601 45.819 49.581 46.317 Pitjor
Residus sanitaris 18.374 25.779 26.898 26.069 27.247 27.914 Pitjor
Envasos (kg) 230 232 193 197 180 180 Pitjor
Residus animals 12.778 9.989 14.410 13.602 11.473 12.690 Igual

Resultats

L’indicador va mostrar entre 2010 i 2013 un descens proper al 7%, degut per una banda a la finalització de projectes de recerca i a la manca de nou finançament per a activitat d’R+D+i, però també a que es van implantar accions per evitar que es generin residus especials.

Entre 2013 i 2015 es detecta un nou repunt del 13%, provocat per l’increment dels residus sanitaris. De fet, en aquest període els residus químics van disminuir un 11,6%, en tant que els sanitaris van augmentar un 48%. Es tracta d’un increment associat a la posada en funcionament de laboratoris nous d’institucions externes que, en treballar a les instal·lacions de la UB, afecten significativament al volum total de residus especials.

Els anys 2016 i 2017 els residus especials han tingut un comportament força similar al de 2015, amb lleugeres variacions: -1,2% entre 2015 i 2016, +3,3% entre 2016 i 2017.

Per centres, els principals generadors són la Facultat de Química, la Facultat de Medicina-Clínic, la Facultat de Farmàcia i el Campus de Bellvitge. Els darrers tres anys les quantitats generades a la Facultat de Química han augmentat un 17,1%, a la Facultat de Farmàcia han disminuït un 6,9%, a Bellvitge han augmentat un 13,3%, i a Medicina-Clínic han crescut un 8,0%.Si voleu conèixer les dades desglossades per grups de residus especials, consulteu la Memòria de seguiment del Pla de Sostenibilitat.

A dalt

Altres residus

Descripció

Quantitat de residus municipals especials (fraccions equips electrònics, piles, fluorescents, i tòners i cartutxos de tinta), recollits separadament en els diferents centres de la UB.

Indicador 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Evolució
Equips electrònics (kg) 4.382 4.414 12.039 6.112 18.766 10.888 Millor
Piles (kg) 231 73 293 397 862  width=
Fluorescents (kg) 1.582 1.398 1.632 1.385 1.780 1.637 Sense canvis significatius
Tòners i cartutxos de tinta (kg) 2.388 2.078 2.118 2.094 2.378 2.531 Sense canvis significatius

Resultats

Els residus inclosos en aquest apartat presenten, en general, una tendència variable decreixent, generant-se cada cop menys quantitat. Una possible explicació és que, amb la limitació de recursos econòmics, s’està allargant la vida útil d’alguns productes o objectes. Tanmateix, aquesta justificació no és valida per a tots el residus, com es veurà a continuació.

  • Equips electrònics. Presenten una significativa variació interannual, ja que no hi ha una regularitat en les retirades i els residus se centralitzen i s’emmagatzemen un temps en espera d’efectuar la recollida. Entre 2008 i 2004 s’ha observat una tendència general a la baixa, passant de les 14 tones anuals generades a poc més de 4. En aquest període es van comprar menys equips i es va allargar la vida útil, ajudant a reduir els residus. Al 2015 i 2017 es produeixen dos repunts, que coincideixen amb una important campanya de substitució d’equips de renting, i al 2016 els residus gestionats van tornar a baixar, però situant-se valors més alts que els dos anys anteriors.
  • Piles. A l’igual que els equips electrònics, la recollida de piles no és periòdica, i això explica la variació de quantitats generades any a any. Tanmateix, s’ha produït una tendència decreixent entre 2011 i 2014, i un nou augment entre 2015 i 2017, assolint aquest darrer any el valor més alt dels darrers 10 anys. El progressiu descens de la recollida de piles pot ser resultat d’una reducció del seu ús en favor de les bateries recarregables (factor positiu). El repunt de 2017 es troba relacionat amb el buidat de les quantitats acumulades en alguns centres (Campus Mundet, facultat de Física i Química, i Biblioteca Baldiri Reixac).
  • Fluorescents. Des de la segona meitat de 2008 els centres de la UB estan integrats en el sistema de gestió de residus de làmpades, disposant de contenidors propis i facilitant que la totalitat dels fluorescents generats siguin recollits per una de les empreses autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya. Això justifica l’increment de fluorescents generats el 2009 fins a les 3 tones. No obstant, a partir del 2009 s’observa una tendència a la baixa, i després els valors s’han estabilitzat al voltant de 1.500 kg anuals.
  • Tòners i cartutxos de tinta. El procediment de gestió d’aquests residus es troba consolidat i estabilitzat, amb una quantitat anual recollida lleugerament superior a 2 tones. Des de l’any 2011 també es recullen dades dels residus de tòners de les fotocopiadores autoservei i dels serveis de reprografia de cada centre.

A dalt