Residus municipals, especials i altres

Residus municipals

Descripció

Quantitat de residus municipals, totals i per fraccions, generats en els diferents centres de la UB. S’inclouen en aquesta estadística tant els quilograms diaris que es generen de cada fracció, com el percentatge conjunt de les fraccions de recollida selectiva (matèria orgànica, paper/cartró, envasos lleugers i vidre).

Indicador20202021202220232024Evolució
Resta1.0432.0042.8772.6082.604Evolució neutra
Matèria orgànica328471769654712Evolució positiva
Paper/cartró6411.3671.4941.3471.378Evolució positiva
Envasos lleugers109197219250274Evolució positiva
Vidre317576619630637Evolució positiva
TOTAL2.4384.6155.9785.4905.604Evolució negativa
Recollida selectiva (%)57,256,651,952,553,5Evolució positiva

Resultats

Entre els anys 1998 i 2009 la UB va experimentar una millora molt destacada en la recuperació de matèries primeres i l’estalvi de recursos naturals que comporta el reciclatge de residus. Així, si l’any 1998 només es recollia separadament el paper, i fins al 86% dels residus s’abocaven barrejats en la fracció rebuig, l’any 2010 ja es reciclava un 60 % dels residus municipals generats a la UB. Entre 2010 i 2014 es va produir una reducció dels residus generats, fins a arribar a 5,5 tones diàries. Una part d’aquesta reducció s’explica per un canvi en la metodologia de càlcul dels residus generats.

A partir de 2015 la quantitat total va anar baixant de 6,1 a 5,5 tones diàries. Per fraccions:

  • el paper-cartró es troba al voltant d’1,5 tones diàries,
  • la matèria orgànica es troba en unes 0,75 tones diàries,
  • els envasos lleugers es troben al voltant de 250 kg diaris, amb un suau increment,
  • el vidre ha anat augmentant, de 400-500 kg diaris, a més de 600.

A partir de 2022 s’han incorporat en l’estadística residus de les fraccions resta i paper-cartró que es gestionen amb gestors autoritzats, diferenciadament de la recollida municipal. Això afecta negativament el total de residus generats, que augmenten respecte a anys anteriors, i redueix la proporció de residus recollits selectivament, donat que l’increment es concentra en la fracció resta.

La recollida selectiva, tot i aquesta afectació en la sèrie estadística, ha anat millorant progressivament, i se situa en un 53 % l’any 2024. La major part de la selecció correspon al paper-cartró (25 % en pes del total de residus municipals), que és el residu predominant a la Universitat, però també és molt significativa la fracció de matèria orgànica (13 %). Les fraccions envasos lleugers (5 %) i vidre (11 %) són més minoritàries.

Les dades de l’any 2020 van ser estimades a partir dels valors de 2019, tenint en compte el període de tancament d’activitat i reincorporació progressiva per la pandèmia de COVID-19. L’any 2021 també va quedar afectat per la pandèmia, amb els serveis de restauració i reprografia tancats fins al mes de setembre.

Gràfiques

Evolució de la generació de residus municipals a la UB entre els anys 2003 i 2024

Residus especials

Descripció

Quantitat de residus especials produïts pels laboratoris dels diferents centres de la UB, expressats en quilograms, i que han estat gestionats per empreses autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya.

S’inclouen en aquesta estadística els residus químics (líquids i sòlids), els residus sanitaris (bioperillosos i citotòxics), i els residus d’animals d’experimentació generats a les Unitats d’Experimentació Animal, tot i aquests últims no estan classificats com a perillosos.

Indicador20202021202220232024Evolució
Quantitat total54.93081.60873.72591.75691.442Evolució neutra
Residus químics32.95453.28751.96962.36457.634Evolució positiva
Residus sanitaris14.98918.61015.37421.83424.586Evolució negativa
Residus animals6.9879.7116.3827.9359.222Evolució negativa

Resultats

L’indicador va mostrar entre 2010 i 2013 un descens proper al 7 %, degut, per una banda, a la finalització de projectes de recerca i a la manca de nou finançament per a activitat d’R+D+I, però també al fet que es van implantar accions per evitar que es generin residus especials.

Entre 2013 i 2015 es detecta un nou repunt del 13 %, provocat per l’increment dels residus sanitaris. De fet, en aquest període els residus químics van disminuir un 11,6 %, en tant que els sanitaris van augmentar un 48 %. Es tracta d’un increment associat a la posada en funcionament de laboratoris nous d’institucions externes que, en treballar a les instal·lacions de la UB, afecten significativament el volum total de residus especials.

A partir de 2015 la quantitat total es manté més o menys estable, però cada tipus de residu presenta un comportament diferent: els químics i els animals van oscil·lant, i els sanitaris augmenten progressivament. La producció de residus l’any 2020 va disminuir prop d’un 38 % com a resultat del tancament temporal d’edificis per la pandèmia de COVID-19. Els anys 2023 i 2024 es detecta un nou repunt, per l’increment de l’activitat de recerca a la UB.

Per centres, els principals generadors són la Facultat de Química, la Facultat de Farmàcia, la Facultat de Medicina-Clínic, i el Campus de Bellvitge, que en conjunt sumen un 80 % de la generació total. Afegint la Facultat de Biologia, la proporció gairebé arriba al 90 %.

Gràfiques

Evolució per centre dels residus especials generats als laboratoris de la UB (2006-2024)

Altres residus

Descripció

Quantitat de residus municipals especials (fraccions equips electrònics, piles, fluorescents, i tòners i cartutxos de tinta), recollits separadament en els diferents centres de la UB.

Indicador20202021202220232024Evolució
Equips electrònics (kg)10.92319.48315.15512.84422.393Evolució negativa
Piles (kg)2785551977172.500Evolució negativa
Fluorescents (kg)1.2331.5021.4248674.032Evolució negativa
Tòners i cartutxos de tinta (kg)s.d.341807785878Evolució negativa

Resultats

Els residus inclosos en aquest apartat presenten una tendència variable, com es detalla a continuació:

  • Equips electrònics. Presenten una significativa variació interanual, ja que no hi ha una regularitat en les retirades i els residus se centralitzen i s’emmagatzemen un temps en espera d’efectuar la recollida. El 2015 i 2017 es produeixen dos repunts, que coincideixen amb una important campanya de substitució d’equips de rènting. Entre 2018 i 2020 la quantitat de residus gestionats es va situar al voltant de 10 tones. Els anys 2021 i 2024 es torna a incrementar la quantitat gestionada fins a unes 20 tones, ja sigui per la realització de recollides en alguns centres que havien emmagatzemat material durant uns anys, o per renovació d’equips de treball.
  • Piles. Igual que els equips electrònics, la recollida de piles no és periòdica, i això explica la variació de quantitats generades any a any. L’any 2024 es registra un increment significatiu per canvi en la font de les dades.
  • Fluorescents. Des de la segona meitat de 2008 els centres de la UB estan integrats en el sistema de gestió de residus de làmpades, disposant de contenidors propis i facilitant que la totalitat dels fluorescents generats siguin recollits per una de les empreses autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya. Es preveu una progressiva reducció a mesura que les lluminàries passin a ser de tipus LED, amb una vida útil més llarga, tot i que l’any 2024 hi ha un increment rellevant per la generació de fluorescents derivada d’aquesta intervenció de substitució a tota la UB.
  • Tòners i cartutxos de tinta. Inclou dades dels residus de tòners d’equips a les unitats administratives de la UB, i dels serveis de reprografia de cada centre. El procediment de gestió d’aquests residus es trobava consolidat i estabilitzat, amb una quantitat anual recollida entre 2,1 i 2,5 tones. L’entrada en funcionament del contracte d’impressió l’any 2020, que comporta una reducció del nombre d’equips, una estandardització dels consumibles i la impossibilitat d’actuar com a punt de recollida per als residus generats per la comunitat universitària fora dels edificis de la UB, genera una disminució significativa d’aquest tipus de residu.