Dins de les pràctiques del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona d’enguany, s’ha iniciat una primera intervenció a la fàbrica de cloratita de Flix (Ribera d’Ebre), situada a l’actual Reserva Natural de Fauna Salvatge de la zona de Sebes. Aquesta actuació està tutoritzada per la Dra. Queralt Solé i la direcció arqueològica a càrrec de Jordi Ramos, amb la participació d’un equip de 9 estudiants del Grau d’Arqueologia de la Facultat d’Història i Geografia de la Universitat de Barcelona.Continua llegint…Intervenció arqueològica a la fàbrica de cloratita de Flix #PràctiquesUB
Alba Molina Rodríguez: L’experiència d’una primera excavació arqueològica i… al Born!
Autora del post: Alba Molina Rodríguez Han estat milers de vegades les que a classe m’he sentit “única i especial” per no haver excavat mai. Els professors en les seves assignatures sempre es preguntaven quants de nosaltres havíem intervingut en una excavació arqueològica, i el 95% de tots els alumnes havien participat en alguna. Es pot dir que per tot hi ha una primera vegada, i aquest estiu per mi ha estat la primera intervenció en una excavació arqueològica! QuanContinua llegint…Alba Molina Rodríguez: L’experiència d’una primera excavació arqueològica i… al Born!
Pau Menéndez Molist: Què va passar en l’espai històric dels Barrancs?
Autor del post: Pau Menéndez Molist El passat mes de juny es va començar la intervenció arqueològica en Els Barrancs (Vilalba dels Arcs, Terra Alta) un dels nombrosos espais museïtzats de la Guerra Civil pel COMEBE i que consisteix en la recuperació de 300 metres lineals de trinxera i de diferents txaboles. L’any 2005 es va fer una petita intervenció, i enguany, els alumnes de pràctiques de la UB han pogut complementar amb gairebé 300 metres més de trinxera, diferentsContinua llegint…Pau Menéndez Molist: Què va passar en l’espai històric dels Barrancs?
Nerea Ardébol Mata: Gestió i difusió del jaciment arqueològic del Born. La carta arqueològica de Barcelona
Autora del post: Nerea Ardébol Mata La nostra feina com a arqueòlegs és documentar el ric patrimoni, fent visible l’invisible. D’aquesta manera, ens hem decidit a enaltir la petita part que ha quedat visible o que nosaltres hem tret a la llum. L’invisible no és només el que encara no ha estat descobert, sinó tota la informació que no reveladirectament la visita a un jaciment. És a dir, són invisibles les formes de vida, les relacions de poder, les formesContinua llegint…Nerea Ardébol Mata: Gestió i difusió del jaciment arqueològic del Born. La carta arqueològica de Barcelona
Elsa Bernad: El Born CCM: la síntesi perfecta entre patrimoni arquitectònic i arqueològic
Autora del post: Elsa Bernad El cas de la conservació del mercat del Born i de les restes arqueològiques de part de l’antiga trama de la ciutat de Barcelona, com són algunes cases i part del rec comtal del barri de la Ribera, ens fa prendre consciència sobre l’impacte, el debat i la diversitat d’opinions, i per tant, d’interessos en joc, que pot arribar a generar l’arqueologia, especialment la urbana, i en concret, quan es tracta de la valoració delContinua llegint…Elsa Bernad: El Born CCM: la síntesi perfecta entre patrimoni arquitectònic i arqueològic
Adrià Saladrigues Casals: Crònica d’una excavació. Els Barrancs, Vilalba dels Arcs.
Autor del post: Adrià Saladrigues Casals Són les sis del matí i el despertador sona. Tot i l’impuls primari de quedar-se enganxat al llit, rebolcant-se i mandrejant mentre les hores passen, la necessitat d’aprofitar la fresca de l’alba obliga a aixecar-se i arrencar motors. Així és l’inici de la jornada de qualsevol arqueòleg corrent i, repetint-se cíclicament durant el transcurs de cada campanya arqueològica, podria suposar un entrebanc, si no fos, es clar, per una immensa curiositat que com unaContinua llegint…Adrià Saladrigues Casals: Crònica d’una excavació. Els Barrancs, Vilalba dels Arcs.
#ElsBarrancs17 i #Arqueoborn17
Molt contents. Estem molt i molt contents. L’any 2015, al juliol, vam fer una primera campanya d’excavació a la zona de la Batalla de l’Ebre, concretament a la Cota 287. La vam triar perquè era una posició que havia estat defensada també per brigadistes internacionals i vam pensar que era idònia perquè els alumnes del Grau d’Arqueologia de la UB s’aproximessin a les metodologies necessàries a emprar per jaciments d’aquest tipus i d’aquest període i per saber més d’unaContinua llegint…#ElsBarrancs17 i #Arqueoborn17
Paulina Ferrer Pladesala: L’Església de Sant Pere del Poble Vell: restes arqueològiques, funcionalitat i història
Autora del post: Paulina Ferrer i Pladesala En aquests paràgrafs es parlarà sobre les transformacions que ha sofert l’església de Sant Pere del Poble Vell de Corbera d’Ebre al llarg de la historia, sobre els canvis en la funcionalitat i en com veiem reflectides aquestes transformacions en l’edifici que trobem a l’actualitat. La construcció d’aquesta església va concloure el 1827, anteriorment s’hi trobava una església romànica, de dimensions molt més reduïdes, que segons la visita pastoral del Bisbe de TortosaContinua llegint…Paulina Ferrer Pladesala: L’Església de Sant Pere del Poble Vell: restes arqueològiques, funcionalitat i història
Cynthia González: Memoria e identidad: un paso por la Arqueología del Born
Autora del post: Cynthia González Varios siglos han transcurrido desde que el Born vio la luz por última vez, momento en el que las familias seguían sus rutinas y se arraigaban de manera férrea a la Barcelona del siglo XVIII. Hoy, ya estando en el siglo XXI, el Born vuelve a renacer gracias a la Arqueología, y junto a ella florece también la identidad de muchos que se sienten cercanos a la gente de ese entonces. Hablamos de memoria histórica, aquellaContinua llegint…Cynthia González: Memoria e identidad: un paso por la Arqueología del Born
Judith Peix: La importància de la recuperació de la ceràmica: el cas de les importacions
Autora del post: Judith Peix Un dels materials més recurrents que es recuperen a les excavacions arqueològiques són les ceràmiques. Es tracta d’un objecte que ha acompanyat a la humanitat des de la prehistòria fins al món actual, i que és una eina molt útil per l’arqueòleg, ja que aporta una gran quantitat d’informació. Per exemple, permet datar l’estrat que s’està excavant, evidenciar un possible contacte entre poblacions si la ceràmica identificada es troba en altres jaciments, i permet documentar iContinua llegint…Judith Peix: La importància de la recuperació de la ceràmica: el cas de les importacions