Psiconeuroimmunoendocrinologia: la paraula més llarga de la UB?

El llenguatge cientificotècnic conté molts mots d’origen culte. Entre aquests mots cultes, abunden els compostos a la manera culta, aquells que s’uneixen mitjançant una vocal d’enllaç que, normalment, és la o: grecoromà, cientificotècnic, socioeconòmic, etc.

Les possibilitats combinatòries de les peces que poden formar compostos a la manera culta són infinites i se’n creen de nous cada dia. Alguns d’aquests compostos contenen més de dues peces lèxiques, com ara musculoosteoarticular, on podem distingir clarament tres peces lèxiques: musculo– (forma prefixada de múscul), osteo– (forma prefixada d’os) i l’adjectiu articular.

És difícil trobar compostos amb més de tres peces, però nosaltres n’hem trobat un de quatre o sis elements (segons com es compti) en els plans docents de la UB: psiconeuroimmunoendocrinologia. Vegem-ne les parts:

  1. psico-, forma prefixada del mot grec psykhé, ‘ànima’,
  2. neuro-,  forma prefixada del mot grec neûron, ‘nervi’,
  3. immuno-,  forma prefixada del mot llatí immunis, ‘lliure de càrregues’,
  4. endocrinologia,  mot format per:
    1. endo-, forma prefixada del mot grec éndon, ‘dins’,
    2. crino-, forma prefixada del mot grec krínō , ‘distingir, separar, segregar’,
    3. logia, forma sufixada del mot grec lógos, grec lógos, ‘paraula, raó, teoria, tractat’

Per tant, podem comptar quatre elements de primer nivell: psiconeuroimmunoendocrinologia, o bé en podem comptar sis si tenim en compte els formants de endocrinologia: psiconeuroimmunoendocrinologia.

En sabeu alguna altra de tan llarga?

Comments are closed.