|
Símbol |
valor de l'IHF |
Interpretació |
 |
> 60 |
Hàbitat ben constituït. Excel·lent per al desenvolupament de les comunitats de macroinvertebrats. S'hi poden aplicar índexs biològics sense restriccions. |
 |
60 - 40 |
Hàbitat que pot suportar una bona comunitat macroinvertebrada però en la qual, per causes naturals (per exemple, riuades) o antròpiques, alguns elements no estan ben representats. Els índexs biològics no haurien de ser baixos, però no es descarta algun efecte en ells. |
 |
< 40 |
Hàbitat empobrit. Possibilitat d'obtenir valors baixos dels índexs biològics per problemes amb l'hàbitat i no pas amb la qualitat de l'aigua. La interpretació de les dades biològiques s'ha de fer amb precaució. |
 /  |
- |
Sec / sense dades |
L’anàlisi de hàbitat fluvial serveix per saber si en el tram estudiat hi ha suficient heterogeneïtat com per sustentar una comunitat diversa de macroinvertebrats. És una dada important que cal conèixer abans de fer una valoració de la qualitat biològica de l’aigua del riu ja que si el tram d’estudi té poca diversitat d’hàbitats, els índexs biològics podrien subestimar la qualitat de l’aigua.
El 2017 només a un dels trams s’hi va determinar una puntuació de l’IHF inferior a 40, el llindar on es consideraria que l’hàbitat està molt empobrit i era al tram del riu Anoia a Martorell (L92). També s’ha avaluat molts trams de riu amb valors de IHF entre 40 i 59 ja que presentaven algunes limitacions d’hàbitat. Algunes són degudes pel cabals baixos que han fet desaparèixer alguns elements que valora aquest índex, com són les zones de ràpids. Aquesta va ser la causa als punts on només hi havia basses desconnectades o amb un fil d’aigua, com es va donar a la part mitja del Foix (F31a), la riera de Castelló (R13) o la riera de Gallifa (B24). En altres trams estudiats, es van obtenir valors entre 40 i 59 ja que es troben afectats per alteracions de la llera causades per l’home, com la part baixa del Besòs (B01), on la llera del riu és quasi completament homogènia pel que fa a substrats, profunditat o velocitat de l’aigua. A la resta
Sigui com sigui, si en algun d’aquests mostrejos s’observa que la qualitat biològica no arriba a una molt bona qualitat, pot tenir a veure amb aquesta falta de diversitat d’hàbitats i no a la qualitat de l’aigua. Cal dir, però, que els rius en els que es donen alternacions antròpiques de l’hàbitat fluvial es solen trobar a les zones més properes a àrees urbanes o industrials i és on normalment l’aigua dels rius sol tenir una qualitat més baixa i per tant, per exemple, si s’observen índexs biològics baixos al Besòs a Santa Coloma (B01), la causa més probable sigui perquè l’aigua té molt poca qualitat i la majoria de famílies de macroinvertebrats no poden tolerar la seva contaminació.
En canvi, a la majoria de trams estudiats (73% del total) l’hàbitat fluvial era prou heterogeni com perquè la comunitat de macroinvertebrats pugui desenvolupar-se sense restriccions i per tant, la interpretació dels resultats de la qualitat ecològica amb índexs biològics pot fer-se sense restriccions.
| Símbol | |
 |
|
 |
|
/ |
| Qualitat | Molt bona | Bona | Mediocre | Dolenta | Pèssima | Sec / sense dades; |
Els rius de la província de Barcelona segons l’índex IBMWP de 2017 mostren uns rius i rieres amb un 66% de trams en bona o molt bona qualitat (dels 94 trams estudiats, 35 presenten molt bona qualitat i 27 bona qualitat). Aquests punts es situen sobretot a les parts altes i mitges de les conques, amb l’excepció de la conca de la Tordera, on tots els trams tenen, almenys, una bona qualitat.
Per altra banda, encara hi ha un 34% dels trams que no arriben a tenir una bona qualitat. La conca del Foix és que té més proporció de trams en qualitat moderada, dolenta o pèssima ja que hi ha un 50% d’ells que no arriben al llindar de la bona qualitat del valor de l’IBMWP. A la conca del Besòs i del Llobregat s’hi ha avaluat aproximadament un 35% de trams amb qualitat moderada o dolenta. Aquests trams es situen majoritàriament aigua avall de les zones afectades per explotacions mineres (per exemple, al Cardener aigua avall de Súria), zones industrials i molt poblades com són els casos de les parts mitges i baixes del riu Ripoll, la riera de Caldes, el riu Congost o el mateix el riu Besòs. Als rius i rieres de la conca del Ter a la comarca d’Osona, s’han detectat només dos trams amb qualitat moderada.
L’Any 2016 també es van obtenir uns resultats similars i per tant, tot i que tant el 2016 com el 2017 han estat anys secs, es pot dir que la majoria de rius i rieres de la província de Barcelona tenen, almenys, una bona qualitat de l’aigua segons l’índex IBMWP
Dels 18 trams de riu estudiats a la XPN, 12 tenen una molt bona qualitat, 5 bona qualitat i 1, el del riu Foix, una qualitat moderada. En aquest sentit, els resultats de 2017 han superat alguns rècords de tota la sèrie històrica, amb valors de l’IBMPW que supera de llarg els 250 punts en força localitats, tant als mostrejos de primavera com els de l’estiu. I fer un èmfasi especial als resultats obtinguts al torrent de la Vall d’Horta, un curs d’aigua al que se li han minvat molt els impactes hidrològics des de 2016 (Fortuño et al., 2017; Carrera & Estopà, 2017) i que tant el 2016 com el 2017 ha conservat aigua circulant durant tot l’any fent que la comunitat d’invertebrats aquàtics fos excepcionalment rica i diversa tant a la primavera com l’estiu.
|
Símbol |
Concentració de nitrit (mg N-NO2-/l) |
Interpretació |
|
< 0.01 |
Aigües netes. Sense abocaments propers. |
|
0,01 - 0,1 |
Aigües amb risc de produir efectes tòxics per a alguns organismes. |
|
> 1 |
Aigües contaminades i amb un elevat risc de toxicitat per als organismes. |
| / |
- |
Sec / sense dades |
Els nitrits són una forma nitrogenada molt tòxica per la majoria d’organismes aquàtics i solen ser un bon indicador d’abocaments propers d’aigües residuals. Amb les dades de 2017, es poden detectar 3 punts amb elevades concentracions de nitrits, dos a la conca del Foix aigua avall de Vilafranca del Penedès (F45 i F54) i un al riu Congost a Tagamanent (B33). Com es pot veure a la Figura 14, en molts altres punts estudiats, la concentració de nitrits ha estat superior a 0,01 mg N-NO2–/l i, en alguns casos, s’han detectat en trams de riu de capçalera del PN de Sant Llorenç o del Montseny. Això no té perquè significar que hi hagin abocaments propers en aquestes localitats de referència de la capçalera de les conques, ja que les concentracions de nitrits mesurades no superen mai els 0,02 mg N-NO2–/l i podria ser que fos una imprecisió del mètode analític utilitzat al laboratori. En canvi, els nitrits s’aproximen a 0.05 mg N-NO2–/l en els rius i rieres que se situen per sota de àrees poblades, industrials o agrícoles, com al riu Ripoll a les Arenes (B22) o al Foix a la cua de l’embassament (F52) i en aquests casos si que poden ser causats per la presència d’aigua residual circulant per aquests rius.
|
Símbol |
ECOSTRIMED |
Estat Ecològic |
|
1 |
Molt bo |
|
2 | Bo |
|
3 |
Moderat |
|
4 | Dolent |
|
5 |
Pèssim |
| / |
- |
Sec / sense dades |
Un cop s’integra la informació de la qualitat biològica de l’aigua i del bosc de ribera es passa a parlar de l’estat ecològic, una visió més global de quin estat de salut té tot l’ecosistema fluvial en un tram determinat.
Pel que fa als rius i torrents de la XPN, a la primavera només trobem un lloc amb un estat dolent, la part baixa del Foix (F52), ja que tant la qualitat de l’aigua com el bosc de ribera es troben alterats, A l’estiu aquest tram del riu Foix empitjora més i presenta un estat ecològic pèssim. Al PN de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Collserola, el Montseny, a les Guilleries-Savassona i al Montnegre - El Corredor, tots els punts han obtingut un estat ecològic bo o molt bo tant a la primavera com a l’estiu menys en un parell de casos, el de la riera de Fuirosos (T30) a la primavera i el del Ripoll a les Arenes (B22) a l’estiu.
A la resta de rius de la província de Barcelona, l’estat ecològic resultant queda majoritàriament per sota del bon estat (color verd), nivell mínim a assolir segons la normativa europea sobre l’estat dels ecosistemes aquàtics, la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) i en 22 trams de riu l’estat ecològic resultant és pèssim, sobretot a causa de que l’estat del bosc de ribera és molt deficient. Així, si es pretén que els rius i rieres de la Província de Barcelona, i no només els que estan inclosos a la XPN, arribin a complir amb aquesta Directiva, caldrà invertir esforços en mantenir la qualitat de l’aigua i, sobretot, en la millora dels entorns dels rius i els seus boscos de ribera.
|
Símbol |
Estat Aquàtic |
 |
Hyperheic |
 |
Eurheic |
 |
Oligorheic |
 |
Arheic |
 |
Hyporheic |
 |
Edaphic |
A la primavera, la major part de punts estudiats presentaven un estat aquàtic Eurheic (cabal normal) i Oligorheic (cabal baix) i per tant, els resultats dels índexs biològics d’aquest estudi (IBMWP, ECOSTRIMED) seran vàlids i proporcionaran una correcta informació sobre el seu estat ecològic real. L’única conca on a la primavera de 2017 es van trobar alguns trams en estat Hyporheic (sec) o Arheic (basses desconnectades) fou la del Foix. En aquests trams en un estat aquàtic Arheic, la informació sobre l’estat ecològic que proporciona la metodologia i els índexs emprats s’ha d’interpretar amb cura i els punts on l’estat aquàtic era Hyporheic (sec), els protocols d’estat ecològic no es poden aplicar i només s’ha recollit informació sobre l’estat del seu bosc de ribera amb l’índex QBR.
A l’estiu, quan es van estudiar només els rius i rieres de la XPN, els punts amb un estat aquàtic Eurheic i Oligorheic foren 11, la majoria situats al PN del Montseny, 2 punts tenien un estat Arheic o de basses desconnectades i la resta de llocs es van trobar en estat Hyporheic i per tant, no es van poder fer el mostreig de fauna aquàtica.