|
Símbol
|
Concentració Amoni (mg N-NH4+/l) |
Interpretació
|
 |
< 0.1 |
Aigües netes. Sense risc de toxicitat per als organismes. |
 |
0,1 - 0,4 | Aigües on el risc de toxicitat pot ser significatiu depenent del pH i del temps de permanència. |
 |
0,5 - 0,9 |
Aigües amb risc de toxicitat si el pH és alt. |
 |
1-4 | Aigües que comporten un risc de toxicitat elevat per a moltes espècies, sobretot a pH > 8. |
 |
> 4 |
Aigües amb un grau de toxicitat agut per als organismes. |
 /  |
- |
Sec / sense dades |
Pel que fa als rius dels Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, en tots els casos, la concentració d’amoni era molt baixa tant a la primavera com l’estiu, menys en al riu Foix a la cua de l’embassament (F52), on a la primavera superava els 0,1 mg N-NH4+/l i a l’estiu fregava els 3 mg N-NH4+/l, uns nivells on el risc de toxicitat és elevat per moltes espècies aquàtiques.
A la resta de rius i rieres de la Província de Barcelona, un any més, la part més baixa del Besòs (B01 i B03) fou la que presenta unes concentracions d’amoni extremadament altes, de fins a 10 mg N-NH4+/l igual que ocorre a la part baixa de la riera de Llitrà (F01a), just abans d’arribar a la Vilafranca del Penedès. A la conca del Foix, els nivells d’amoni continuen sent moderadament alts aigua avall d’aquest municipi. La conca del Llobregat presentava, com és habitual, nivells d’amoni moderats en alguns trams del riu Anoia i del Llobregat a la seva part baixa. Al Ter i la Tordera, les concentracions d’amoni que es van mesurar sempre van estar dintre dels rangs més baixos.
| Símbol | Conductivitat (µS/cm) | Interpretació |
|
< 100 |
Aigües poc mineralitzades. Aigua que amb tota seguretat no ha tingut abocaments importants. |
|
100-1000 |
Aigües mitjanament mineralitzades. Es poden donar de forma natural en rius. |
|
> 1000 |
Aigües molt mineralitzades, sovint afectades per abocaments d'aigües residuals, tot i que en algun cas pot ser deguda a la geologia de la zona. Aigua que es considera fora de molt difícil potabilització. |
| / |
- |
Sec / sense dades |
La conductivitat sol ser baixa als rius de zones de geologia silícica com la del PN del Montseny, el PN de Montnegre-Corredor o el PN de la Serra de Collserola i més alts als de zones de geologia calcària com el PN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. I també sol ser més baixa en rius de capçalera ja que la conductivitat depèn de la quantitat de sals que porta dissoltes l’aigua i aquestes augmenten com més avall de la conca pel propi rentat dels substrats que fa l’aigua. Així, s’observava la conductivitat més baixa en les parts altes del Montseny (B29, Teb1, T00, T01) i més altes a les rieres del PN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (R9b, R13, B22, L45). Els trams de rius i rieres de la XPN que tenen algun tipus d’alteració en relació a l’abocament d’aigües residuals depurades es poden detectar clarament de la resta ja que l’aigua que hi circula supera els 1000 μS/cm2 i és dona sobretot al Foix (F52). La riera de Vallvidrera (VV6) també presentava una conductivitat més elevada que la que seria natural pel tipus de geologia de la seva conca.
Deixant de banda els rius que es troben dintre dels Parcs Naturals i que poden tenir unes condicions més naturals, a la resta de localitats estudiades i que solen estar afectades per algun tipus o altre de contaminació, s’observava com la conductivitat és majoritàriament superior a 1000 μS/cm2 a la major part de la conca del Foix, la part central i baixa Besòs i, sobretot, al riu Congost. Al Llobregat, com sol ser habitual, se superen els 1000 μS/cm2 aigua avall de la zona del Bages on hi ha les explotacions mineres de potassa de Sallent, Súria i Cardona. A la Tordera, cap punt superava aquest llindar els 1000 μS/cm2 i a la del Ter, només s’hi ha observat al Mèder aigua avall de la Guixa (Te01).
Respecte a anys anteriors, l’any 2017 s’ha observat una disminució significativa de la conductivitat en 18 del 94 punts de mostreig estudiats, molts d’ells situats a la conca Llobregat. Aquesta és una encara més positiva tenint en compte que el 2017 fou un any sec i la capacitat de dilució de les sals ha estat menor que en anys humits. Per altra banda, al riu Foix, en concret a la riera de Llitrà aigua amunt de Vilafranca (F01a), es van mesurar alguns valors de conductivitat que superaven els 4500 μS/cm2 i tots els trams d’estudi del riu Anoia (L77, L86 i L92) superaven els 2000 μS/cm2. Uns valors tan alts de conductivitat es troben en rius amb moltes sals dissoltes provinents de l’activitat humana (industrial, minera o urbana) i que acaben provocant problemes de regulació osmòtica a la majoria de fauna aquàtica.
En aquest apartat s'hi mostren els resultats obtinguts el 2017 dels diferents indicadors hidromorfològics als rius de la Província de Barcelona.
Seleccioni un element del menú superior per veure el mapa i la interpretació dels resultats.
En aquest apartat es presenten els resultats de l’estudi de 2017 de les característiques fisicoquímiques dels rius de la província de Barcelona, tant el que es troben dintre de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona com la resta de punts estudiats per compte propi o de forma coordinada amb l’ACA.
Els valors dels principals indicadors fisicoquímics es mostraran de forma gràfica sobre el mapa de situació dels trams d’estudi a la primavera, que ens servirà per tenir una visió acurada dels problemes de contaminació que podem haver causat els humans i si la qualitat biològica pot estar afectada per un dèficit de qualitat fisicoquímica.
Seleccioni un element del menú superior per veure el mapa i la interpretació dels resultats.
Aquesta es la versió web de l'informe anual que el grup de recerca FEHMlab de la Universitat de Barcelona realitza per a la Àrea de Medi Ambient i l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i que es el resultat final dels estudis del conveni CARIMED 2017 (Efectes del Canvi Ambiental en les comunitats d'organismes dels RIus MEDiterranis). Amb aquests estudis es pot realitzar el seguiment de l'estat ecològic dels rius de la Província de Barcelona, fent un incís especial en l'estudi de la biodiversitat de fauna invertebrada que habita als rius, rieres i torrents que es troben dintre de les àrees protegides de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i si els canvis ambientals globals estan afectant la estructura d'aquests ecosistemes.
L'informe complet en PDF (versió per imprimir) pot descarregar-se al següent link: CARIMED informe2017
Aquest treball pot ser citat com a:
Fortuño, P.; Bonada, N.; Prat, N.; Acosta R.; Cañedo-Argüelles, M.; Castro, D.; Cid, N.;Múrria, C.; Pineda, D.; Rocha, K.; Sória, M.; Tarrats, P.; Verkaik, I. (2018). Efectes del Canvi Ambiental en les comunitats d’organismes dels RIus MEDiterranis (CARIMED). Informe 2017. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 27). 80 pp. / pàgina web: http://www.ub.edu/barcelonarius/web/index.php/informe-2017.