Un any més, aplicant la guia d’identificació dels Efemeròpters dels rius Llobregat i Besòs publicada pel grup F.E.M. (Pace et al., 2013) es van poder identificar a nivell d’espècie o grups d’espècies la major part de les nimfes d’efemeròpter.
Els resultats varen servir per fer el seguiment de l’espècie Baetis gr. alpinus que, al trobar-se només en aigües fredes i molt oxigenades de les parts altes de rius de muntanya, és una bona indicadora dels efectes del canvi global. Així, quan es van iniciar aquests estudis, es plantejava la hipòtesi de què l’augment de temperatura ambiental que pronostiquen tots els models per als propers anys acabarà provocant també un augment de la temperatura de l’aigua dels rius i, en conseqüència, aquesta espècie acabarà modificant la seva distribució, situant-se cada cop en trams més freds de més altitud. En el cas de la serralada Prelitoral Catalana, on l’altitud màxima es troba al Montseny (al voltant dels 1600 metres sobre el nivell del mar), aquesta espècie podria acabar extingint-se per no poder trobar hàbitats aquàtics amb les característiques adequades ja que en algun moment les temperatures dels rius podrien sobrepassar els valors que l’espècie tolera i afavorir a altres espècies del mateix gènere més resistents a temperatures més elevades.
La distribució inicial d’aquesta espècie al Montseny parteix d’estudis previs, com la tesi doctoral de Mª Àngels Puig (1983) o l’estudi fet el 2007 sobre la distribució i la variabilitat genètica de la família Baetidae al Montseny publicat per Múrria et al. el 2014. En aquests treballs, Baetis gr. alpinus era present en trams de capçalera de rius i torrents estudiats situats al voltant dels 1000 metres sobre el nivell del mar i, per tant, es va poder aproximar una àrea de distribució de l’espècie al PN del Montseny, tal i com mostra la figura següent:
Des de 2013, any que s’inicia el projecte CARIMED, s’ha seguit estudiant tres d’aquests punts: Torrent de Riudeboix (B29), Torrent de Collpregon (Teb1) i Riu Tordera al pont de la Llavina (T00), a la primavera i l’estiu. A la Figura 8 es mostren els resultats de la presència de B. gr. alpinus a cadascun d’ells.
Mapa de l’àrea de distribució (ombrejat en groc) de Baetis gr. alpinus segons l’estudi de Murria et al., 2014. Els marcadors en blau identifiquen els punts estudiats el 2007 on es va trobar l’espècie. Les gràfiques de barres mostren l’abundància (log+1) de B. gr. alpinus dels tres punts que s’han continuat estudiant amb el projecte CARIMED a la primavera (barra blava) i l’estiu (barra taronja) des de 2013 fins 2017. |
Segons aquests resultats, l’espècie va desaparèixer del Riu Tordera al pont de la Llavina (T00) a partir de la primavera del 2013, del Torrent de Riudeboix (B29) a partir de la primavera del 2015 i del Torrent de Collpregon (Teb1) a partir de la primavera del 2016. Tenint en compte que el Torrent de Collpregon és la localitat situada a més altitud de totes les mostrejades i, per tant, la més freda, la hipòtesis de què la distribució d’aquesta espècie cada cop estaria més confinada a localitats a més altitud i fredes. A més a més, les dades de l’any 2017 (veure taula següent) indiquen que l’espècie no s’ha trobat en cap dels punts estudiants al Montseny. Sembla doncs, que B. gr. alpinus és una bona indicadora dels canvis en les condicions climàtiques i que l’efecte de l’augment de temperatura, sumat als canvis en la freqüència i intensitat de la precipitació i el conseqüents efectes en el règim de cabal dels rius està tenint un efecte directe sobre l’àrea de distribució d’aquesta espècie al massís del Montseny. Ja amb les dades de l’any 2017 (veure taula següent) es confirma la hipòtesi inicial ja que no s’ha trobat en cap dels punts estudiats al Montseny i per tant, tot fa suposar que l’efecte de l’augment de temperatura, sumat als canvis en la freqüència i intensitat de la precipitació i el conseqüents efectes en els cabals circulants dels rius i torrents està tenint un efecte directe en l’àrea de distribució de Baetis gr. alpinus al massís del Montseny.
Amb tot, i per primer cop en aquests estudis (projecte CARIMED), s’ha trobat un possible efecte directe del canvi global en la comunitat d’organismes invertebrats aquàtics a la XPN de Barcelona. Tot i això, no es pot assegurar que aquesta espècie s’hagi extingit del Montseny ja que no s’estudien amb aquest detall tots els cursos d’aigua que hi ha. Potser encara es pot trobar en els pocs rius i torrents de més altitud i per saber-ho del cert caldria fer un estudi més exhaustiu de tots els cursos d’aigua de capçalera al voltant del Turó de l’Home i el Matagalls. A més, caldrà seguir veient si en propers anys, potser més humits i freds que 2017 i 2016, aquesta espècie torna a trobar les condicions ambientals adequades i es pot tornar a recollir i identificar en aquestes capçaleres del Montseny.
Per contra, aquesta espècie encara es continua trobant, com sol ser habitual, a les capçaleres del Llobregat (L56) i la part mitja de la Riera de Merlès (L61), així que sembla que aquests retrocés només estaria afectant la zona prelitoral.
La resta d’espècies d’efemeròpters identificats són les habituals i es mostren en detall a la taula següent:
Efemeròpters identificats a nivell d’espècie, grup d’espècies, gènere o família i el nombre de mostrejos on s’han trobat. |
|
Montseny |
St. Llorenç |
Montnegre |
Collserola |
Guilleries |
Foix |
fora de la XPN |
Total general |
|
|
Baetidae (fins a família) |
8 |
8 |
||||||
|
Baetis lutheri |
1 |
2 |
3 |
|||||
|
Baetis catharus |
1 |
1 |
||||||
|
Baetis gr. alpinus |
2 |
2 |
||||||
|
Baetis gr. buceratus |
1 |
1 |
||||||
|
Baetis gr. fuscatus |
1 |
2 |
1 |
1 |
5 |
|||
|
Baetis gr. muticus |
2 |
1 |
3 |
|||||
|
Baetis gr. pavidus |
2 |
3 |
1 |
1 |
1 |
8 |
||
|
Baetis gr. rhodani |
12 |
5 |
2 |
3 |
2 |
8 |
32 |
|
|
Baetis sp. |
1 |
2 |
3 |
|||||
|
Cloeon gr. dipterum |
1 |
5 |
6 |
|||||
|
Cloeon gr. simile |
1 |
2 |
1 |
4 |
||||
|
Cloeon sp. |
1 |
1 |
2 |
|||||
|
Centroptilum luteolum |
1 |
1 |
||||||
|
Procloeon sp. |
1 |
1 |
||||||
|
Caenidae |
3 |
3 |
||||||
|
Caenis beskidensis |
2 |
2 |
||||||
|
Caenis gr. luctuosa |
1 |
1 |
||||||
|
Caenis gr. macrura |
2 |
6 |
1 |
2 |
2 |
6 |
19 |
|
|
Caenis sp. |
2 |
1 |
2 |
1 |
6 |
|||
|
Ephemerellidae |
2 |
2 |
||||||
|
Serratella ignita |
9 |
3 |
2 |
1 |
5 |
20 |
||
|
Torleya major |
2 |
2 |
||||||
|
Ephemerella sp. |
1 |
1 |
||||||
|
Ephemeridae |
1 |
1 |
||||||
|
Ephemera danica |
8 |
1 |
1 |
10 |
||||
|
Heptageniidae |
1 |
1 |
3 |
4 |
||||
|
Ecdyonurus gr. venosus |
2 |
2 |
4 |
|||||
|
Ecdyonurus sp. |
11 |
1 |
1 |
1 |
14 |
|||
|
Electrogena lateralis |
1 |
1 |
2 |
|||||
|
Epeorus alpicola |
1 |
1 |
||||||
|
Epeorus sylvicola |
7 |
1 |
8 |
|||||
|
Epeorus sp. |
2 |
2 |
||||||
|
Rhithrogena semicolorata |
1 |
1 |
2 |
|||||
|
Leptophlebiidae |
1 |
3 |
2 |
1 |
6 |
13 |
||
|
Habroleptoides sp. |
8 |
2 |
10 |
|||||
|
Habrophlebia sp. |
6 |
4 |
2 |
1 |
5 |
18 |
||
|
Thraulus bellus |
3 |
3 |
||||||
|
Paraleptophlebia sp. |
1 |
1 |
La sèrie de gràfics que es presenten en aquesta secció serveix per visualitzar com de diversos són els rius de la XPN i els punts de referència que s’estudien en aquest programa i com d’important és realitzar estudis en diverses èpoques de l’any per poder recopilar la màxima diversitat d’organismes.
Al gràfic següent, on s’analitzen totes les mostres del 2017, es veu com la corba d’acumulació dels taxa identificats a nivell de gènere o família (en el cas dels Dípters) va augmentant dels 122 taxa que es van identificar al Montseny fins als 174 quan es tenen en compte tots els punts de la XPN. Quan s’hi afegeixen els punts de mostreig de referència de la resta de rius de la Província de Barcelona, el total de taxa és de 192.
 |
ANY 2017. Gràfic amb el número de taxa (identificat majoritàriament a gènere) dels rius de cada Parc Natural i dels punts de referència històrics fora de la XPN, corbes d’acumulació de taxa i nombre de taxa nous (indicats amb etiquetes) respecte als parcs naturals de l’esquerra del gràfic. La ordenació dels Parcs Naturals s’ha fet de més a menys diversitat de taxa i s’hi indica. entre parèntesi, el nombre de punts estudiats. |
A les figures següents s’hi pot veure el mateix tipus de gràfic però, per separat per a cada època de mostreig, a la primavera i a l’estiu.
 |
PRIMAVERA 2017. Gràfic amb el número de taxa (identificat majoritàriament a gènere) dels rius de cada Parc Natural i dels punts de referència històrics fora de la XPN, corbes d’acumulació de taxa i nombre de taxa nous (indicats amb etiquetes) respecte als parcs naturals de l’esquerra del gràfic. La ordenació dels Parcs Naturals s’ha fet de més a menys diversitat de taxa i s’hi indica, entre parèntesi, el nombre de punts estudiats. |
A la primavera de 2017 es van trobar fins a 97 taxa diferents als rius del Parc Natural el Montseny. A Sant Llorenç, 66 taxa, dels quals, aproximadament la meitat eren taxa que no s’havien trobat a cap dels punts del Montseny. A la resta de Parcs Naturals, el numero de taxa era menor i també el nombre de taxa nous. Als punts de referència històrics que no formen part de la XPN i que es troben a les capçaleres del Foix, el Llobregat i el Besòs, s’hi van identificar fins a 126 taxa, dels quals, 22 eren taxa nous, és a dir, que no van ser trobat a cap dels rius inclosos a les àrees de la XPN.
 |
ESTIU 2017. Gràfic amb el número de taxa (identificat majoritàriament a gènere) dels rius de cada Parc Natural, corbes d’acumulació de taxa i nombre de taxa nous (indicats amb etiquetes) respecte als parcs naturals de l’esquerra del gràfic. La ordenació dels Parcs Naturals s’ha fet de més a menys diversitat de taxa i s’hi indica, entre parèntesi, el nombre de punts estudiats. |
A l'estiu de 2017 s’observa una tendència similar, amb una màxima diversitat de taxa al Montseny, fins i tot una mica més que a la primavera (100 taxa), seguit de Sant Llorenç, amb 78 taxa, també més elevada que a la primavera. Aquesta elevat nombre de taxa trobat als rius i rieres de Sant Llorenç l’estiu de 2017 és una novetat respecte anys anteriors i es deu sobretot, a què pel torrent de la Vall d’Horta hi circulava aigua i s’hi van arribar a identificar fins a 54 taxa diferents. En total, a l’estiu de 2017 es van arribar a identificar 140 taxa diferents tenint en compte tots els rius i rieres estudiats.
|
Símbol |
Concentració de nitrats (mg N-NO3-/l) |
Interpretació |
 |
< 0.67 |
Aigües netes. Sense risc de produir eutrofització. Sense abocaments propers. |
 |
0,67 - 10 |
Aigües amb risc de produir eutrofització. |
 |
> 10 |
Aigües contaminades. Amb risc de produir forta eutrofització. |
 /  |
- |
Sec / sense dades |
Els nitrats són un dels principals indicadors de possibles episodis d’eutrofització dels ecosistemes aquàtics i quan es troben en concentracions altes solen indicar la presència d’abocament d’aigua residual amb carregues altres de matèria orgànica.
Les dades recollides el 2017 mostren com els problemes de nitrats es centren al riu Congost (B30 i B33) i també a la riera de Caldes sota la EDAR de Caldes de Montbui (B17a). Es van trobar concentracions moderades de nitrats a tots els punts del Foix, la part mitja i baixa de la conca del Llobregat i el Besòs i en força trams de la Tordera i el Ter. Per contra, a les capçaleres i sobretot, les situades a les àrees de la XPN, les concentracions foren molt baixes.
La identificació a nivell de gènere o espècie que s’ha realitzat aquest any 2017 als rius de la Xarxa de Parcs Naturals de la Província de Barcelona i a altres punts de referència del territori, ha permès fer una anàlisi de la biodiversitat de la fauna macroinvertebrada dels cursos fluvials estudiats tal com es proposava al primer dels objectius d’aquest programa.
En aquesta secció es presentaran els principals aspectes que s’observen després d’analitzar les dades de forma comparativa entre els diferents Parcs Naturals on s’ubiquen els trams d’estudi, entre les èpoques de mostreig i entre les dades d'anys anteriors.
|
Símbol |
Concentració de fosfats (mg P-PO43-/l) |
Interpretació |
|
< 0.03 |
Aigües netes. Sense risc d'eutrofització. |
 |
0.03 - 0.09 | Aigües que poden presentar lleugers símptomes d’eutrofització. |
|
0,1 - 0.29 |
Aigües amb probabilitats de presentar creixements vegetals importants. |
 |
0.3 - 0.49 | Aigües eutrofitzades. |
|
> 0.5 |
Aigües molt eutrofitzades. |
| / |
- |
Sec / sense dades |
S’observa com molts dels llocs estudiats a la conca del Besòs, la part baixa del Llobregat, el Foix, la Tordera i al Ter a la zona de Vic i Manlleu, les concentracions de fosfats mesurades foren entre moderades i altes. En tres trams, al riu Ripoll (Besòs) i a la Riera de Llitrà (Foix) fins i tot superaven els 0,5 mg P-PO4/l, a les quals, el risc d’eutrofització és molt elevat.
Per contra, bona part del riu Foix, la riera de Pontons, la major part de la conca del Llobregat i les capçaleres de la conca del Besòs, la Tordera i el Ter, els nivells de fosfats eren prou baixes com per creure que no poden patir episodis d’eutrofització.
Entre els trams estudiats a la XPN, tots presentaven nivells de fosfats baixos, tant a la primavera com a l’estiu amb l’excepció del riu Foix a la cua de l’embassament, on a la primavera s’hi van detectar prop de 0,5 mg P-PO4/l.