Qualitat Ecològica dels Rius de la Província de Barcelona

Segons el butlletí de l’any pluviomètric 2016-2017 del Servei Meteorològic de Catalunya, el 2017 va ser un any en el que la precipitació fou baixa a tota la província de Barcelona. A bona part de les comarques només hi va ploure entre el 70 i el 90% del que és habitual i en algunes parts del litoral i prelitoral fins i tot menys. A la zona de Sant Llorenç, del Montseny i Prepirineu, la precipitació va arribar a ser superior al 90% però en cap cas es van arribar a totals de pluja iguals o superiors a la mitjana. Tot i això, els cabals mesurats el 2017 foren, en general, els habituals perquè no han variat de forma no significativa i és que els la variabilitat natural dels rius mediterranis és tan elevada que només es poden detectar canvis significatius i generalitzats en el cabal dels rius en anys extremadament secs o humits.

La conca del Foix, de marcat caràcter mediterrani és la que sol presentar trams d’estudi secs o quasi secs en anys amb poca precipitació. Així, a la primavera ja s’hi trobà un punt sec; el de la riera de Vilobí a Font-Rubí (F04). El cabal era zero a la part mitja del Foix (F31a) i pràcticament zero a la Riera de Llitrà a la zona esportiva de Vilafranca (F01a). També cal recordar que aquesta conca que drena bona part de la zona agrícola del Penedès té una forta pressió hidrològica per les extraccions d’aigua tant per aigua de boca com per als conreus de regadiu o amb reg de suport.

A la resta de conques no es va trobar cap punt sec a la primavera.

Parlant del PN del Montnegre i el Corredor, tots els punts estudiats s’han trobat secs a l’estiu, com sol ser habitual. Al PN de Collserola, la Riera de Can Bova (Sc01), ha mantingut un petit flux d’aigua fins i tot a l’estiu. Al PN del Montseny, l’estiu es va trobar el punt del Torrent de Riudeboix (B29) totalment sec, cosa que no succeïa des de fa deu anys, l’estiu de 2007.

Al PN de Sant Llorenç, a la primavera i l’estiu es va trobar aigua a tots els punts, tot i que a la Riera de Castelló (R13) només hi havia basses desconnectades. En canvi, al Torrent de la Vall d’Horta (R09b), un any més s’ha trobat aigua circulant també a l’estiu ja que les alteracions hidrològiques que afectaven aquest Torrent han estat mitigades per part de l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall. En aquest sentit, el 2017 s’ha presentat un treball a les IX Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac on s’exposa el canvi observat tant en la hidrologia com en l’estat ecològic d’aquest torrent des de que s’han pres mesures per reduir el volum d’aigua extret des de dos dels pous situats en aquesta vall. A mode de resum i a l’espera de que el treball complet aparegui publicat en les monografies d’aquestes jornades, les conclusions d’aquest estudi són les següents:

Conclusions del treball: “La disminució de les extraccions d’aigua millora l’estat hidrològic i ecològic del Torrent de la Vall d’Horta.

Es pot dir que el torrent de la Vall d’Horta estava afectat per les alteracions hidrològiques que causaven les extraccions d’aigua dels pous situats en la seva conca de drenatge. La resposta hidrològica a aquests canvis ha estat immediata i s’ha notat de seguida en els estudis fets el 2016 i 2017. Durant aquests anys, malgrat que el valors de precipitació han sigut menors a l’habitual i característics d’anys secs, la Vall d’Horta ha portat aigua tot l’any, fins i tot a l’estiu. Així, es pot dir que amb la disminució de les alteracions hidrològiques, el torrent ha recuperat el seu règim hidrològic natural i ha passat de ser un curs d’aigua temporal a un curs d’aigua mediterrani de cabal variable.

La resposta de la comunitat de macroinvertebrats també ha estat immediata. Els valors de riquesa de la comunitat, tant a nivell de família, com de gènere, han augmentat clarament en els estudis de 2016 i 2017 i s’ha arribat als màxims històrics de tota la sèrie de dades a l’estiu de 2017. Aquestes altes riqueses de macroinvertebrats han suposat uns valors rècord de la qualitat biològica, assegurant, per tant, un estat ecològic molt bo del torrent, fins i tot en condicions de sequera, fet que només passava de manera puntual abans de 2016.

Aquesta resposta tan immediata i positiva que s’ha observat que tenen els ecosistemes aquàtics quan són eliminades les alternacions hidrològiques que suporten haurien de potenciar noves iniciatives de canvis en la gestió dels recursos hídrics en molts dels nostres torrents, sobretot quan els ecosistemes afectats es troben en zones naturals protegides. Restaurar el règim hidrològic natural hauria de ser prioritari sobretot en tots aquells rius i torrents del parc on hi ha peixos autòctons. Els estudis sobre la fauna piscícola realitzats el 2016, i que es presenten en aquestes mateixes monografies (Vinyoles et al., 2017), mostren unes condicions dramàtiques que poden desembocar en una desaparició generalitzada dels ciprínids als rius del Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en un futur proper. En canvi, l’exemple de les bones pràctiques portades a terme des de l’ajuntament de Sant Llorenç Savall per conservar la Vall d’Horta anima a emprendre projectes més ambiciosos en aquest torrent, com podria ser la repoblació amb les espècies de peixos autòctons que han estat extingits des de l’incendi de 2003. Aquests passos contribuirien a recuperar i conservar la biodiversitat aquàtica dels rius i torrents mediterranis, una de les més amenaçades de tota Europa (Carrizo et al., 2017).

La proposta de treball del programa CARIMED 2017 tenia els següents objectius que s’han assolit satisfactòriament realitzant les tasques que es detallen a continuació:

• Estudiar en detall dins de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona (XPN), la biodiversitat de les comunitats d’organismes aquàtics i estudiar com el canvi global pot afectar aquesta biodiversitat.

Per tal d’assolir aquest objectiu es presenta en aquest informe la llista de taxa (a nivell de gènere o grup d’espècies) capturats en 18 punts de mostreig situats dins de les zones protegides de la província de Barcelona que gestiona la Diputació de Barcelona i en els rius que ja es feia des de 1994 (o abans) un seguiment de la seva qualitat ecològica. També és fa una interpretació dels resultats a l’apartat de Resultats: Biodiversitat que hi ha partir de la pàgina 16 d’aquest document.

Per estudiar si el canvi global està afectant els ecosistemes aquàtics, es presenten els resultats sobre la distribució d’efemeròpters als diferents punts d’estudi de la Xarxa de Parcs Naturals i els anàlisi detallats dels efectes en trams de riu de capçalera del Montseny, localitats especialment sensibles i amb les que s’han observat tendències interessants en els darrers anys. També es presenten els resultats detallats de totes les característiques fisicoquímiques analitzades a l’annex 1 i una interpretació dels principals indicadors de contaminació orgànica o inorgànica a l’apartat “Resultats: Estat Fisicoquímic”.

• Coordinar els treballs del CARIMED amb els del Programa de Seguiment de l’Agència Catalana de l’Aigua de manera que a més dels punts que s’estudien dins dels parcs també es determini l’estat ecològic dels punts històrics dels programa ECOSTRIMED que l’ACA no estudiï aquest any 2017.

Aquests objectiu s’ha assolit amb el mostreig de 45 punts addicionals (10 dels quals són punts de referència històrics) i la incorporació de les dades dels 31 punts més que ha proporcionat l’ACA. Els resultats es presenten de forma conjunta amb la resta de punts estudiats als apartats “Resultats: Estat Fisicoquímic” i “Resultats: Estat Ecològic”.

• Manteniment de la base de dades i la web de resultats que inclouen totes les dades generades pel grup de recerca F.E.M. dels rius de la província de Barcelona per fer difusió de resultats a tota ciutadania i incorporació d’altres dades biològiques relacionades amb els ecosistemes fluvials de Barcelona (dades d’ictiofauna).

El portal web es pot consultar a www.ub.edu/barcelonarius on s’hi inclou un visualitzador de les dades històriques d’aquest programa d’estudis.

La base de dades històrica d’aquests estudis ja es inclosa al portal Global Biodiversity Information Facility (GBIF) i s’actualitzarà amb les dades de 2017 i es pretén incloure-hi també les dades d’ictiofauna d’estudis previs als rius i rieres inclosos a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

Per continuar valorant en quin estat es troben els rius que flueixen per la XPN de la Diputació de Barcelona i com que la metodologia que s’ha emprat ha estat la mateixa que els altres anys, els resultats poden ser expressats com a mapes d’estat ecològic mantenint els mateixos rangs que en anys anteriors. Per a cada indicador hi ha una petita interpretació dels resultats obtinguts.

Seleccioni un element del menú superior per veure el mapa i la interpretació dels resultats.