Qualitat Ecològica dels Rius de la Província de Barcelona

BIBLIOGRAFIA DE REFERÈNCIA o CITADA EN L'INFORME CARIMED 2017

• Agència Catalana de l’Aigua. (2003). Anàlisi de viabilitat i proposta d'indicadors fitobentònics de la qualitat de l'aigua per als cursos fluvials de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.

• Agència Catalana de l’Aigua. (2003). Desenvolupament d'un índex d'integritat biòtica (IBICAT) basat en l'ús dels peixos com a indicadors de la qualitat ambiental dels rius a Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.

• Agència Catalana de l'Aigua. (2005). Caracterització de les masses d'aigua i anàlisi del risc d'incompliment dels objectius de la Directiva marc de l'aigua (2000/60/CE) a Catalunya (conques intra i intercomunitàries), en compliment dels articles 5, 6 i 7 de la Directiva. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.

• Agència Catalana de l’Aigua. (2006). BIORI, Protocol d’avaluació de la qualitat ecològica dels rius.  Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.

• Agència Catalana de l’Aigua. (2006). HIDRI, Protocol d’avaluació de la qualitat hidromorfològica dels rius. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.

• Agència Catalana de l’Aigua. (2010). Estat de les masses d’aigua a Catalunya 2007-2009. Resultats del Programa de Seguiment i Control. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.

• Alba-Tercedor, J.; Sánchez-Ortega, A. (1988). «Un método rápido y simple para evaluar la calidad biológica de las aguas corrientes basado en el de Hellawell (1978)». Limnetica, 4: 51-56.

• Allan, J.D.; Castillo, M.M. (2007). Stream Ecology. Structure and function of running waters. Springer. Dordrecht (The Netherlands): 436 pàg.

• Armitage, P.D.; Moss, D.; Wright, J.F.; Furse, M.T. (1983). «The performance of a new biological water quality score system based on macroinvertebrates over a wide range of unpolluted running-waters sites». Water Res., 17: 333-347.

• Bonada, N., Rieradevall, M.; Prat, N. (2000). Temporalidad y contaminación como claves para interpretar la biodiversidad de macroinvertebrados en un arroyo mediterráneo (Riera de Sant Cugat, Barcelona). Limnetica,18: 81-90.

• Prat Benito, G.; Puig, M.A. (1999). «BMWPC, un índice biológico para la calidad de las aguas adaptado a las características de los ríos catalanes». Tecnología del Agua, 191: 43-56.

• Bolòs, O. de; Vigo, J.; Masalles, R.M.; Ninot, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic. 1.247 pàg.

• Carrera, C.; Estopà, I. (2017). Accions de millora ecològica de la conca alta del riu Ripoll. Presentació comunicació. IX Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. 21 i 22 de novembre de 2017 - Castellar del Vallès. http://prezi.com/sf8qszqx1d0h/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0share)

• Clarke, R.T.; Furse, M.T.; Gunn, R.J.M.; Winder, J.M.; Wright, J.F. (2002). «Sampling variation in macroinvertebrate data and implications for river quality inices». Freshwater Biology, 47: 1735-1751.

• Chessman, B.C. (1995). «Rapid assessment of rivers using macroinvertebrates: A procedure based on habitat-specific sampling, family level identification and biotic index». Australian Journal of Ecology, 20: 122-129.

• Directiva europea 78/659/CEE, relativa a la qualitat de les aigües continentals que requereixen protecció o millora per ser aptes per al desenvolupament de les poblacions de peixos en aigües ciprinícoles.

• Directiva marc en política d’aigües (DMPA) 60/2000/CE.

• Dodds, W.K.; Welch, E.B. (2000). «Establishing nutrient criteria in streams». J. N. Am. Benthol. Soc., 19 (1): 186-196.

• Fortuño, P.; Acosta, R.; Bonada, N.; Cid, N.; Rodríguez-Lozano, P.; Prat, N. (en premsa). Les comunitats de macroinvertebrats aquàtics de dos torrents del Montseny com a cas d’estudi dels possibles efectes del canvi global. IX Monografies del Montseny.

• Fortuño, P.; Acosta, R.; Bonada, N.; Cañedo-Argüelles, M.; Castro, D.; Cid, N.; Múrria, C.; Pineda, D.; Rodríguez-Lozano, P.; Soria, M.; Tarrats, P.; Verkaik, I.; Prat, N. (2017). La disminució de les extraccions d’aigua millora l’estat hidrològic i ecològic del torrent de la Vall d’Horta. Presentació comunicació. IX Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. 21 i 22 de novembre de 2017 - Castellar del Vallès. (https://parcs.diba.cat/documents/10534/154491411/10.00_Fortu%C3%B1o+millores+vall+d%27horta.pdf/f2c6c6dd-0faa-4408-b5e2-248fe80c1cb9)

• Gallart, F., Prat, N., García-Roger, E. M., Latron, J., Rieradevall, M., Llorens, P., Barberá, G. G., Brito, D., De Girolamo, A. M., Lo Porto, A., Buffagni, A., Erba, S., Neves, R., Nikolaidis, N. P., Perrin, J. L., Querner, E. P., Quiñonero, J. M., Tournoud, M. G., Tzoraki, O., Skoulikidis, N., Gómez, R., Sánchez-Montoya, M. M. & Froebrich, J. (2012) «A novel approach to analysing the regimes of temporary streams in relation to their controls on the composition and structure of aquatic biota». Hydrol. Earth Syst. Sci., 16, 3165-3182.

• Grasmuck, N.; Haury, J.; Leglize, L.; Muller, L. (1995). «Assessment of the bio-indicator capacity of aquatic macrophytes using multivriate analysis». Hidrobiologia, 300/301: 115-122.

• Hellawell, J.M. (1986). Biological indicators of freshwater pollution and environmental management. Pollution monitoring series. Londres: Elsevier Applied Science Publishers. 546 pàg.

• Hewlett, R. (2000). «Implications of taxonomic resolution and sample habitat for stream classification at a broad geographic scale». J. N. AM. Benthol. Soc., 19 (2): 352-361.

• Miltner, R.J.; Rankin, E.T. (1998). «Primary nutrients and the biotic integrity of rivers and streams». Freshwater Biology, 40 (1): 145-158.

• Molineri, C.; Molina, G. (1995). Introducción al uso de los indicadores biológicos: Una reseña. Tucumán (Serie Monográfica y Didáctica; 18).

• Monda, D.P.; Galat, D.L.; Finger, S.E. (1995). «Evaluating amonia toxicity in sewage effluent to stream macroinvertebrates: I. A multilevel approach». Arch. Environ. Contam. Toxicol. 28, 378-384.

• Munné, A.; Prat, N. (2009). «Use of macroinvertebrate-based multimetric indices for water quality evaluation in Spanish Mediterranean rivers: an intercalibration approach with the IBMWP index». Hydrobiologia, 268 (1): 203-225.

• Munné, A.; Solà, C.; Rieradevall, M. (1998). Índex QBR. Mètode per a l’avalució de la qualitat dels ecosistemes de ribera. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 4). 28 pàg.

• Munné, A.; Solà, C.; Prat, N. (1998). «QBR: un índice rápido para la evaluación de la calidad de los ecosistemas de ribera». Tecnología del Agua, 175: 20-37.

• Múrria, C.; Morante, M.; Rieradevall, M.; Ribera, C.; Prat, N. (2014). Genetic diversity and species richness patterns in Baetidae (Ephemeroptera) in the Montseny Mountain range (North-East Iberian Peninsula). Limnetica, 33(2): 313-326.

• Pace, G.; Acosta, R.; Rieradevall, M.; Fortuño, P. & Prat, N. (2013). Nimfes d'Efemeròpters dels rius Llobregat i Besòs. Guia d'identificació dels gèneres i de les espècies més comunes. Versió 2 – Juliol 2014. Grup de recerca F.E.M. (Freshwater Ecology and Management). Universitat de Barcelona. 18 pp. (F.E.M. Guies. Volum 1). Disponible a: http://hdl.handle.net/2445/55523.

• Pace, G.; Acosta, R.; Rieradevall, M.; Fortuño, P. & Prat, N. (2014). Nimfes de Plecòpters dels rius Llobregat i Besòs. Guia d'identificació dels gèneres i de les espècies més comunes. Versió 1 – Juliol 2014. Grup de recerca F.E.M. (Freshwater Ecology and Management). Universitat de Barcelona. 16 pp. (F.E.M. Guies. Volum 2). Disponible a: http://hdl.handle.net/2445/55524.

• Prat, N. (1997b). «Gestió de l’aigua a Catalunya i conservació dels rius com ecosistemes». A: Cinquena Jornada sobre la millora de la gestió de l’aigua a Catalunya. ASAC. Reus (maig del 1997).

• Prat, N.; Cid. N.; Ríos, B.; Vila-Escalé, M.; Jubany, J.; Miralles, M.; Ordeix,M.; Acosta R., Andreu, R.; Bonada, N.; Casanovas-Berenguer, R.; Múrria, C.; Puntí, T.; Rieradevall, M.; C. Solà; Vegas T. (2006). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe 2004. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 14).

• Prat, N.; Fortuño, P.; Rieradevall, M. (2009). «Manual d’utilització de l’índex d’hàbitat fluvial (IHF) ». Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient.  25 pàg.

• Prat, N.; Fortuño, P.;  Rieradevall, M.; Acosta R.; Bonada, N.; Pace, G.; Rodríguez-Lozano, Rúfusová, A.; Sánchez, N.; Tarrats, P. (2015). Efectes del Canvi Ambiental en les comunitats d’organismes dels RIus MEDiterranis (CARIMED). Informe 2014. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 23). Versió impresa: 67 p. / pàgina web: http://www.ub.edu/barcelonarius/web/index.php/informes-anteriors/carimed-informe2014

• Prat, N.; Fortuño, P.; Rieradevall, M.; Acosta R.; Bonada, N.; Castro, D.; Cañedo-Argüelles, M.; Cid, N.; Múrria, C.; Rodríguez-Lozano; Sánchez, N.; Tarrats, P. (2016). Efectes del Canvi Ambiental en les comunitats d’organismes dels RIus MEDiterranis (CARIMED). Informe 2015. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 25). Versió impresa: 86 pp. / pàgina web: http://www.ub.edu/barcelonarius/web/index.php/informe-2015.

• Prat, N.; Fortuño, P.; Acosta R.; Bonada, N.; Castro, D.; Cid, N.; Burgazzi, G.; Rodríguez-Lozano; Sória, M.; Tarrats, P.; Verkaik, I. (2017). Efectes del Canvi Ambiental en les comunitats d’organismes dels RIus MEDiterranis (CARIMED). Informe 2016. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 26). 74 pp. / página web: http://www.ub.edu/barcelonarius/web/index.php/informe-2016.

• Prat, N., Gallart, F., Von Schiller, D., Polesello, S., García-Roger, E.M., Latron, J. (2014). «The Mirage Toolbox: an Integrated Assessment Tool for Temporary Streams». River Res Appl 2014; 30:1318–1334.

• Prat, N.; Munné, A.; Solà, C.; Rieradevall, M.; Bonada, N.; Chacon, G. (1999). La qualitat ecològica del Llobregat el Besòs i el Foix. Informe 1997. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 6). 154 pàg.

• Prat, N.; Munné, A.; Solà, C.; Rieradevall, M.; Bonada, N.; Chacon, G. (2000a). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix i la Tordera. Informe 1998. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 7). 162 pàg.

• Prat, N.; Munné, A.; Rieradevall, M.; Solà, C; Bonada, N. (2000b). ECOSTRIMED. Protocol per determinar l’estat ecològic dels rius mediterranis. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 8). 94 pàg.

• Prat, N.; Munné, A. (2000c). «Water use and quality and stream flow in a Mediterranean stream». Wat. Res., 34 (15): 3876-3881.

• Prat, N.; Munné, A.; Bonada, N.; Solà, C.; Plans, M.; Rieradevall, M. (2001). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix i la Tordera. Informe 1999. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 9). 171 pàg.

• Prat, N.; Munné, A.; Solà, C., Casanovas-Berenguer, R.; Vila-Escalé, M.; Bonada, N.; Jubany, J.; Miralles, M.; Plans, M.; Rieradevall, M. (2002). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix i la Tordera. Informe 2000. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 10). 163 pàg.

• Prat, N.; Munné, A.; Solà, C., Casanovas-Berenguer, R.; Vila-Escalé, M.; Bonada, N.; Jubany, J.; Miralles, M.; Plans, M.; Puntí, T.;Rieradevall, M. (2003). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix i la Tordera. Informe 2001. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 11).

• Prat, N.; Muñoz, I.; González, G.; Millet, X. (1996). «Comparación crítica de dos índices de calidad de las aguas: ISQUA y BILL». Tecnología del Agua, 31: 33-49.

• Prat, N. & Rieradevall, M. 2014. Guia para el reconocimiento de las larvas de Chironomidae (DIPTERA) de los ríos mediterráneos. Versión 1 - Diciembre 2014. Grup de recerca F.E.M. (Freshwater Ecology and Management). Universitat de Barcelona. 29 pp. (F.E.M. Guies. Volum 3). Disponible a: http://hdl.handle.net/2445/60584

• Prat, N.; Rieradevall, M.; Munné, A., Solà, C.; Chacon, G. (1997a). La qualitat ecològica del Besòs i el Llobregat. Informe 1996. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 2). 153 pàg.

• Prat, N.; Puértolas, L.; Rieradevall, M. (2008b). Els espais fluvials: Manual de diagnosi ambiental. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient. 117 pàg.

• Prat, N.; Rieradevall, M.; Fortuño, P.; Morante, M.; Ríos, B.; Pié, G.; Miralles, M.; Urgell, A.; Ordeix, M.; Ortiz, J.; Bretxa, E.; Sellarès, N.; Acosta R.; Cañedo-Argüelles, M.; Múrria, C.; Puntí, T.; Puértolas, L.; Sánchez, N.; Verkaik, I.; Vila-Escalé, M. (2008). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe 2006. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 16).

• Prat, N.; Rieradevall, M.; Fortuño, P.; Morante, M.; Pié, G.; Miralles, M.; Marsiñach, A.; Ordeix, M.; Ortiz, J.; Bretxa, E.; Sellarès, N.; Acosta R.; Cañedo-Argüelles, M.; Múrria, C.; Puntí, T.; Puértolas, L.; Ríos, B.; Sánchez, N.; Verkaik, I.; (2008). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe 2007. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 17).

• Prat, N.; Rieradevall, M.; Fortuño, P.; Morante, M.; Pié, G.; Miralles, M.; Urgell, A.; Marsiñach, A.; Ordeix, M.; Puntí, T.; Ortiz, J.; Jiménez, L.; Sellarès, N.; Acosta R.; Cañedo-Argüelles, M.; Múrria, C.; Perrée, I.; Puértolas, L.; Ríos, B; Sánchez, N.; Verkaik, I.; Villamarín, C. (2009). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe 2008. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 18).

• Prat, N.; Rieradevall, M.; Fortuño, P.; Pié, G.; Miralles, M.; Urgell, A.; Marsiñach, A.; Ordeix, M.; Puntí, T.; Ortiz, J.; Jiménez, L.; Sellarès, N.; Acosta R.; Cañedo-Argüelles, M.; Múrria, C.; Perrée, I.; Puértolas, L.; Ríos, B; Sánchez, N.; Verkaik, I.; Villamarín, C. (2010). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe 2009. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 19).

• Prat, N.; Rieradevall, M.; Fortuño, P.; Pié, G.; Puntí, T.; Ordeix, M.; Acosta, R.; Cañedo-Argüelles, M.; Jiménez, L.; Llach, F.; Perrée, I.; Puértolas, L.; Rodríguez-Lozano, P.; Roig, R.; Sánchez, N.; Sellarès, N.; Verkaik, I. & Villamarín, C. (2011). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe 2010. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 20).

• Prat, N.; Rieradevall, M.; Fortuño, P.; Pié, G.; Jiménez, L.; Acosta, R.; Bonada, N.; Cañedo-Argüelles, M.; Cid, N.; Grantham, T.; Llach, F.; Ordeix, M.; Pace, G.; Perrée, I.; Puntí, T.; Rodríguez-Lozano, P.; Roig, R.; Sánchez, N.; Sellarès, N.; Verkaik, I. & Villamarín, C. (2012). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe 2011. Diputació de Barcelona. Àrea de Territori i Sostenibilitat (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 21).

• Prat, N.; Rieradevall, M.; Fortuño, P.; Acosta R.; Bonada, N.; Cañedo-Argüelles, M.; Cid, N.; Pace, G.; Rodríguez-Lozano, P; Sánchez, N.; Verkaik, I.; Villamarín, C. (2013). Diagnosi ambiental de les conques dels rius de la Província de Barcelona. Informe 2012. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 22). http://www.ub.edu/fem/index.php/ca/ecostrimed-2012

• Prat, N.; Rieradevall, M.; Fortuño, P.; Acosta R.; Bonada, N.; Pace, G.; Rodríguez-Lozano, P & Sánchez, N. (2014). Efectes del Canvi Ambiental en les comunitats d’organismes dels RIus MEDiterranis (CARIMED). Informe 2013. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 23). 59 p. http://www.ub.edu/fem/index.php/ca/intro-2

• Prat, N.; Ríos, B.; Acosta, R.; Rieradevall, M. (2009a). «Los macroinvertebrados como indicadores de calidad de las aguas». A: E. Domínguez i H.R. Fernández (Eds). Macroinvertebrados bentónicos sudamericanos. San Miguel de Tucumán (Argentina): Publicaciones Especiales. Fundación Miguel Lillo. Pàg: 631-654.

• Prat, N.; Ríos, B.; Fortuño, P.; Cid. N.; Jubany, J.; Miralles, M.; Ordeix, M.; Ortiz, J.; Acosta R., Barata, C.; Bretxa, E.; Cañedo-Argüelles, M.; Crosas, X.; Múrria, C.; Puntí, T.; Roura, M.; Vila-Escalé, M.; Rieradevall, M.; Vegas T. (2006). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe 2005. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 15).

• Prat, N.; Vila-Escalé, M.; Solà, C.; Jubany, J.; Miralles, M.; Ordeix,M.; Ríos, B.; Andreu, R.; Bonada, N.; Casanovas-Berenguer, R.; Múrria, C.; Puntí, T.; Rieradevall, M. (2004). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe 2002. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 12).

• Prat, N.; Vila-Escalé, M.; Jubany, J.; Miralles, M.; Ordeix,M.; Acosta R., Ríos, B.; Andreu, R.; Bonada, N.; Casanovas-Berenguer, R.; Múrria, C.; Puntí, T.; Rieradevall, M.; C. SOLÀ; VEGAS T. (2005). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe 2003. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 13).

• Puig, M. À. (1983). Efemerópteros y plecópteros de los ríos catalanes. Parte 1. Efemerópteros de los Ríos Catalanes. Tesi Doctotal. Universitat de Barcelona, Espanya.

• Servei Meteorològic de Catalunya – METEOCAT (2017). Any pluviomètric 2016-2017 a Catalunya. http://static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/2017/09/29085903/Any-pluvio-2016-2017.pdf

• Verdugo, M. (1995). «Fósforo». A: M. Álvarez i F. Cabrera [eds.]. La calidad de las aguas continentales españolas. Estado actual e investigación. Logroño: Geoforma Ediciones. 307 pàg

A la taula següent es mostra el nombre de taxa que s’ha trobat als diferents Parcs a la primavera, a l’estiu i la total, en aquest cas, tenint en compte el màxim nivell d’identificació al que s’ha arribat (majoritàriament a gènere i fins a nivell d’espècie en certs grups com els Efemeròpters). Cal recordar que el nombre de taxa depèn sempre del nombre de mostres i per això al Foix o al Montnegre-Corredor sempre n’hi ha menys que a Sant Llorenç o el Montseny.

El nombre total de famílies de macroinvertebrats que s’han trobat en els rius i rieres estudiats el 2017 arriba fins a 97 i un total de 228 taxa identificats.

És al Montseny on es troben més quantitat de EPT tant a la primavera com a l’estiu (Efemeròpters, Plecòpters i Tricòpters) ja que són els insectes d’aquests ordres els que són especialment sensibles a la contaminació o les sals, i els que es desenvolupen molt millor en aigües fredes, de corrent ràpid i molt oxigenades, com les que ofereixen la major part de cursos fluvials del Montseny. En canvi, pel que fa als OCH (Odonats, Coleòpters i Heteròpters), se’n troben més al Parc de Sant Llorenç del Munt, tot i que s’hi estudien menys punts, i s’ha arribat a identificar fins a 37 gèneres diferents, tots habitants típics de les zones amb aigua més calmada i no tant freda, com les que se solen trobar a la Vall d’Horta, la riera de Mura, la capçalera del riu Ripoll i la resta de cursos d’aigua que flueixen per aquest Parc.

A la següent taula s’hi mostra el nombre de gèneres que es van identificar de cadascuna de les famílies i quines són les famílies que més contribueixen a l’augment de la diversitat dins de cada grup o ordre.

OBJETIU 1: BIODIVERSITAT I EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC.

Pel que fa a la biodiversitat, el 2017 i al conjunt de punts estudiats en detall (18 punts de la XPN i 10 punts de referència històrics), es van identificar 228 taxa. Als Parcs Naturals, al del Montseny és on s’ha trobat una riquesa més alta (137 taxa), seguit del de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (112 taxa). Al Montnegre-El Corredor, a les Guilleries-Savassona o a Collserola, la diversitat que es va trobar fou menor, però cal dir que en aquestes àrees, el nombre de punts de mostreig també és menor. Potser seria ara un bon moment per fer una síntesi dels taxa o espècies dels macroinvertebrats aquàtics conegudes del Montseny (o de tots els parcs dels que tenim informació).

Als punts de referència històrics fora de la XPN i que només s’han estudiat a la primavera, s’hi van trobar fins a 152 taxa. Com sol ser habitual, les famílies de macroinvertebrats que contribueixen més a augmentar la riquesa són Elmidae (COLEOPTERA, Dytiscidae (COLEOPTERA), Limnephilidae (TRICHOPTERA) i Chironomidae (DIPTERA), tot i que aquests darrers no es poden classificar a nivell de gènere per la seva complexitat (la seva possible contribució s’estima en uns 40 gèneres, com a mínim). Al llarg d’aquest any (com en altres) s’han fet treballs i publicacions científiques a on es descriuen espècies o s’utilitzen els inventaris d’espècies de tota la sèrie de dades (els podeu trobar a la web del grup F.E.H.M (www.fehmlab.net).

Coincidint amb les diferents jornades d’estudiosos, es fan estudis concrets en diferents punts de la XPN, aprofitant l’extensa base de dades que disposem. El 2017 s’ha publicat el treball “La disminució de les extraccions d’aigua millora l’estat hidrològic i ecològic del torrent de la Vall d’Horta” presentat a les IX Jornades d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac celebrades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. En aquell treball es concloïa que la mitigació dels impactes hidrològics sobre rius i rieres és una estratègia molt eficient per millorar l’estat de conservació i la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics mediterranis. Gràcies a l’interès que han mostrat els tècnics de medi ambient del Ajuntament de Sant Llorenç Savall per millorar la gestió de l’aigua del municipi tot minimitzant les extraccions d’aigua a la Vall d’Horta, el 2017 s’ha detectat una millora substancial en les alteracions hidrològiques que afectaven el Torrent de la Vall d’Horta ja que s’ha deixat d’extreure aigua de diversos pous situats en aquesta àrea del Parc Natural de Sant Llorenç. La conseqüència directa d’aquesta millora ha estat el canvi en el règim hidrològic del torrent de la Vall d’horta, que ha passat de ser un curs d’aigua molt temporal i que s’assecava cada estiu, a una riera de cabal variable. A l’estiu de 2017 en aquest torrent es van arribar a identificar fins a 53 taxa de 40 famílies de macroinvertebrats diferents i que suposen un màxim històric respecte tots els rius i rieres estudiats en aquest Parc Natural ja que molts anys es trobava sec o amb poca diversitat i s’havia vist clarament amb la tesi de la Dr. Iraima Verkaik (http://www.tdx.cat/TDX-0228111-160222/)  la gran variabilitat que hi havia entre diferents punts i sobretot entre els que s’assecaven i els que tenien basses. Les conclusions d’aquell (i altres anteriors) estudis de què la mitigació dels impactes hidrològics sobre rius i rieres és una estratègia molt eficient per millorar l’estat de conservació i la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics mediterranis s’ha vist ara confirmada amb el canvi d’estratègia de gestió de les extraccions d’aigua. Si això és fes en altres municipis situats en Parcs de la Diputació, la millora dels rius seria encara més espectacular i una manera de contrarestar els efectes del canvi climàtic (vegeu paràgraf següent).

Les nostres bases de dades comencen a fornir-nos de dades preocupants sobre els efectes del canvi global en els ecosistemes aquàtics. Aquest any, per primer cop, Baetis gr. alpinus, una espècie d’efemeròpter que només viu en aigües molt fredes i oxigenades a les parts més altes del massís del Montseny,  no s’ha trobat en cap dels punts estudiats. Així, es confirma la regressió d’aquest efemeròpter que ja s’havia començat a detectar en anys anteriors.  Tot i que encara no es pot assegurar la seva desaparició definitiva al massís del Montseny, aquests resultats estan donant pistes d’un efecte directe de l’augment de temperatura global sobre la biodiversitat de la fauna aquàtica. Els propers anys caldrà seguir controlant les capçaleres dels rius del Montseny per saber si l’espècie s’ha extingit definitivament del PN del Montseny o el que observem és un fet puntual que s’ha donat a causa de què el 2016 i 2017 han estat anys especialment secs i càlids o si es. S’hauria de fer una prospecció activa de l’espècie al massís per tal de veure si encara queden poblacions en algunes rieres i valorar la possibilitat de que l’espècie es pugui mantenir. No n’hi ha prou en trobar alguns individus puntuals sinó que cal veure si hi ha poblacions amb nombre suficient d’individus per mantenir-se al llarg del temps sense problemes de falta de diversitat genètica. En un estudi previ (Múrria et al., 2014), hem demostrat que les poblacions del Montseny tenen una configuració genètica diferent de les del Pirineu i, per tant, tenen una diferenciació genètica única que caldria estudiar de forma més detallada atès el seu interès de cara a la conservació. Aquest hauria de ser un tema d’estudi preferent en el Parc del Montseny ja que afecta directament a un dels seus objectius principals, la preservació de la biodiversitat, no només d’espècies sinó també la genètica.

OBJETIU 2: FISICOQUÍMICA I ESTAT ECOLÒGIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Recordem que aquest és l’objectiu principal pel que es van iniciar els estudis sobre rius al any 1978 i que en aquest moment els estudis inclouen les dades del grup de recerca FEHM i també les de l’ACA. Al mateix temps, les dades recollides en la XPN en els nostres estudis acaben formant part de les bases de dades de l’ACA.

L’any 2017 va ser un any sec i la manca de pluja ha fet que en molts dels rius que s’han estudiat tinguessin cabals més baixos i, en conseqüència, menys capacitat de dilució dels compostos contaminants i d’oxigenació de l’aigua. Així, i en general, es va observar que els indicadors fisicoquímics van empitjorar en un total de 111 casos, sent el pH i la quantitat d’oxigen dissolt a l’aigua, els que més habitualment van empitjorar significativament respecte a les mitjanes de la tota la sèrie històrica d’aquests estudis. Tanmateix, el cabals més baixos i la major concentració de contaminants observada, no va repercutir tant negativament en la qualitat de les aigües valorada segons la comunitat de macroinvertebrats en el global de punts (dins i fora de la XPN). Les mostres recollides a la primavera de 2017 indiquen que, en la majoria de trams estudiats, els resultats dels índexs biològics no empitjoren i, en alguns casos, fins i tot milloren significativament. Tot i així, aquestes millores en els índexs biològics no es varen traduir en millores d’estat ecològic ja que la majoria de localitats (sobretot les de fora de la XPN, vegeu el següent paràgraf) continuaven presentant qualitats pèssimes, dolentes o moderades del bosc de ribera.

Els rius i rieres de les àrees protegides de la Diputació de Barcelona presentaven un bon estat fisicoquímic, hidromorfològic i biològic i, per tant, un bo o molt bo estat ecològic. Tot i això, un any més, el punt del riu Foix a Castellet i la Gornal ha presentat uns valors de qualitat biològica deficients i unes concentració de compostos nitrogenats i fosfats preocupants. A part, de nou, cal posar èmfasi en els bons resultats al Torrent de la Vall d’Horta que l’estiu de 2017 marcava un màxim històric dels índexs biològics i de l’estat ecològic gràcies a la bona resposta que han suposat les mesures correctores dels impactes hidrològics implementades en aquesta conca.

Pel que fa als punts dels rius fora de la XPN, la situació segueix essent complicada, ja que les accions necessàries per obtenir una millora de la seva qualitat ecològica no s’han implementat fins ara sobretot pel seu cost. L’eliminació de la contaminació salina del Llobregat, la presència de nombroses minicentrals que deriven els eu cabal, o el fet que en alguns casos la major part de l’aigua prové de depuradores sense tractament terciari, fan que aquest problema sigui difícil de resoldre. Caldrà esperar a la implementació de les mesures del Pla de Gestió actual per veure el seu efecte (quan es faci el nou Pla de Gestió el 2021).

Com a conclusió general cal dir que en la XPN cal estar atent a l’evolució de les dades de cada punt i valorar en cada cas possibles alteracions en la biodiversitat existent o en els valors d’estat ecològic.

OBJECTIU 3: BASES DE DADES, DIFUSIÓ RESULTATS I TREBALLS DE FUTUR

Un cop aquest informe i les dades corresponents siguin presentats als responsables de la Diputació de Barcelona, es procedirà a crear una versió digital de l’informe CARIMED 2017 a l’espai web www.ub.edu/barcelonarius amb tots els continguts que s’inclouen en aquest document i els seus annexos.

En paral·lel, les dades de biodiversitat dels punts de referència i de la XPN obtingudes el 2017 seran publicades a la a la Infraestructura Mundial d’Informació en Biodiversitat (GBIF), tal i com ja s’ha fet amb les dels mostrejos anteriors: https://www.gbif.org/dataset/2444d607-5bbc-4b7a-a804-fd9fbaebd6c6.

Pel que fa a la difusió, un cop la versió web de l’informe estigui disponible, es farà difusió per les xarxes socials de les que disposa el grup de recerca FEHM i es redactarà una nota de premsa que es farà arribar als serveis de notícies de la Universitat de Barcelona i de la Diputació de Barcelona. També es generaran resums dels resultats de 2017 per que siguin incorporats a la web dedicada a la conservació i a la web dedicada a la biodiversitat de la XPN. Aquests dos resums aniran acompanyats de taules i gràfics que ajudin a entendre les diferències entre Parcs Naturals i les tendències observades respecte estudis anteriors, tant en l’àmbit de la gestió de la conservació com en l’estudi de la biodiversitat.

Tot això es veu complementat per l’ús que es fa cada any de les dades per part dels investigadors del grup FEHM i d’estudiants de grau o de màster que fan servir les dades. També mencionar que al Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l’Obac aquest any s’inicia el projecte MECODISPER (Avances en ecología de metacomunidades en ríos intermitentes para la mejora de su conservación y gestión) finançat per l’Agència Estatal d’Investigació (Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat) sobre dispersió de les espècies de macroinvertebrats aquàtics, diatomees i peixos que permetrà entendre com responen les comunitats d’organismes a la sequera i al retorn de l’aigua despès d’aquesta. A més a més, permetrà identificar zones clau que necessitarien d’una protecció especial per garantir la persistència d’aquestes espècies en el PN. També s’està fent l’estudi dels peixos al parc de Sant Llorenç que s’han marcat per saber com es mouen dins del riu. Tot plegat serveix per a millorar la gestió que, com hem vist a la Vall d’Horta, pot portar a canvis importants en la conservació de la biodiversitat a la XPN.

Com a nota final caldria insistir en la necessitat de que els directors dels Parcs no només rebessin aquest informe sinó que seria bo fer una reunió entre els membres del FEHM i els directors dels Parcs per concretar algunes mesures que creiem que serien d’interès per a la millora de la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics de la XPN.

L’any 2016 es presentava a les IX Trobada d’Estudiosos del Montseny un treball (Fortuño et al. en premsa) en el que es van realitzar una sèrie d’anàlisis estadístics amb les dades de 2012 fins 2016 de dues capçaleres del Montseny, el Torrent de Coll Pregon (Teb1) i el Torrent de Riudeboix (B29). L’objectiu era observar si els efectes dels canvi global estan afectant la comunitat de macroinvertebrats d’aquest espai protegit de la XPN. Per fer-ho, es varen comparar les comunitats d’aquests dos torrents, un orientat a la cara sud i amb una hidrologia més temporal (B29) i l’altre orientat a la cara nord i amb una hidrologia més permanent (Teb1), i també entre els mostrejos de primavera i d’estiu.

Entre altres, es presentava un anàlisi d’escalat multidimensional no paramètric (NMDS) usant la matriu de dissimilaritat de Bray Curtis de les abundàncies de taxa (majoritàriament identificats fins a nivell de gènere) transformades logarítmicament (log x+1). Es va concloure que hi havia diferències significatives tant entre els dos torrents com entre les èpoques de mostreig ja que l'anàlisi PERMANOVA va confirmar que la localitat va influir significativament en la composició de les comunitats de macroinvertebrats (pseudo-F = 4.31, p = 0.001), així com l'època de l'any (pseudo-F = 2.35, p = 0.011).

En el present informe, ja amb les dades de 2017, s’ha repetit aquesta anàlisi amb les dades de 2012 a 2017 (veure figura següent) per veure si la composició de les comunitats de macroinvertebrats seguia mostrant una diferenciació clara entre punts de mostreig i entre les èpoques (primavera i estiu) i si s’observava algun canvi respecte els resultats del treball de 2016. L’interès de realitzar aquesta anàlisi rau en què degut a l’augment de temperatura i la irregularitat de precipitacions que pronostica el canvi global, les diferències entre el B29 i el Teb1 podrien ser cada cop menys evidents fent que les comunitats del Teb1 s’assemblessin més a les típiques de punts amb temperatures més elevades i major variabilitat hidrològica com el B29. És a dir, que al gràfic NMDS, els punts que representen la composició de la comunitat de cadascun dels mostrejos del Teb1 vagin desplaçant-se cap a l’esquerra i acabin semblant-se als del B29. La Figura 9 però no confirma aquesta hipòtesis i mostra que les mostres de 2017 del Teb1 s’assemblen més a les del altres anys del mateix punt que no a les del B29. Així doncs, el Torrent de Collpregon, a la vessant nord del Montseny, continua tenint una comunitat d’invertebrats aquàtics diferent de la que es troba a la vessant sud de la muntanya, al Torrent de Riudeboix.

L’únic canvi important observat el 2017 és que el B29 es va trobar sec a l’estiu, per primer cop des de 2007 i, per tant, tota la comunitat de macroinvertebrats aquàtics havia desaparegut. En anys futurs es veurà si aquest torrent de capçalera s’asseca cada cop més sovint o si ho continua fent només en períodes excepcionalment secs.

Resultats de l’anàlisi NMDS realitzat amb la matriu de dissimilaritat de Bray Curtis de les abundàncies de taxa de macroinvertebrats transformades logarítmicament (log x+1).