Transferència del coneixement
Un dels objectius fonamentals de les entitats acadèmiques i centres de recerca es la realització d’investigacions bé a nivell bàsic, bé aplicat, per tal de generar nou coneixement. Aquest nou coneixement usualment es difon en els fòrums científics però és també indispensable que ens transmeti als sectors professionals per tal d’innovar i millorar els sistemes de gestió i processos productius, en el que es coneix com a transferència del coneixement. En definitiva, la transferència del coneixement suposa el vincle entre recerca i gestió, amb l’objectiu que els projectes i estudis realitzats siguin útils a la societat. Per aquest motiu treballem conjuntament amb administracions, empreses i col·lectius amb responsabilitats o incidència en la gestió i conservació del patrimoni natural per tal de donar resposta a determinades problemàtiques ambientals.
Entre els exemples més destacats trobem el projecte SITxell, eina d’anàlisi territorial dels espais lliures de la província de Barcelona impulsada per la Diputació de Barcelona per tal d’incidir sobre els processos de planificació del territori, tant a escala municipal com regional. Entre les diferents capes d’informació geogràfica, el SITxell incorpora les dades d’ús del territori i selecció d’hàbitat de l’àliga perdiguera obtingudes a la província de Barcelona. Altres exemples els trobaríem amb els diversos convenis de col·laboració signats amb la Diputació de Barcelona i diverses companyies elèctriques per a l’avaluació i mitigació de l’impacte de les línies elèctriques, o el projecte de conservació finançat per la fundació suïssa Mava, amb el qual l’any 2017 vam poder posar a disposició de les administracions responsables un llistat de suports amb elevat risc d’electrocució per a les aus, així com un document específic per guiar a gestors i empreses elèctriques sobre els tipus de correccions més adients en funció del suport.
Durant tots aquests anys, les tasques de divulgació també ha estat una eina fonamental a l’hora de donar a conèixer la nostra feina Amb aquesta finalitat participem en la realització de materials divulgatius per a exposicions, llibres, xerrades i conferències, publicació d’articles en premsa i revistes de divulgació, i fomentem la nostra presència als mitjans de comunicació com a mitjà per arribar a un públic més ampli.
Publicacions relacionades
B26.- ROLLAN, À., HERNÁNDEZ-MATÍAS, A. & REAL, J. 2016. Guidelines for the conservation of Bonelli’s eagle populations. Universitat de Barcelona. Barcelona. http://hdl.handle.net/2445/69446 pdf
B25.- REAL, J., HERNÁNDEZ-MATÍAS, A., ROLLAN, À. & TINTÓ, A. 2015. El águila perdicera en Cataluña: de la amenaza a la conservación. Aplicaciones a la mitigación de la electrocución. Universitat de Barcelona – Endesa, S.A. pdf
B24.- REAL, J., HERNÁNDEZ-MATÍAS, A., TINTÓ, A., BENEYTO, A., BORAU, A. & PARELLADA, X. Àliga Cuabarrada. In: Herrando, S., Brotons, L., Estrada, J., Guallar, S. & Anton, M. (Eds.). 2011. Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions. Barcelona. pdf
B23.- GRÀCIA, M. & ORDÓÑEZ, J.L. (Eds.) 2011. Les pinedes de pi roig. Manuals de gestió d’hàbitats. Diputació de Barcelona i Obra Social “la Caixa”. Barcelona.
B22.- GRÀCIA, M. & ORDÓÑEZ, J.L. (Eds.) 2011. Les pinedes de pinassa. Manuals de gestió d’hàbitats. Diputació de Barcelona i Obra Social “la Caixa”. Barcelona.
B21.- GRÀCIA, M. & ORDÓÑEZ, J.L. (Eds.) 2010. Les pinedes de pi blanc. Manuals de gestió d’hàbitats. Diputació de Barcelona i Obra Social “la Caixa”. Barcelona.
B20.- GRÀCIA, M. & ORDÓÑEZ, J.L. (Eds.) 2009. Els alzinars. Manuals de gestió d’hàbitats. Diputació de Barcelona i Obra Social “la Caixa”. Barcelona.
B19.- REAL, J. 2008. L’àliga perdiguera, un cable contra l’extinció. In: La revista UB (45): 15-16. Universitat de Barcelona, Barcelona. pdf
B16.- REAL, J. Águila Azor-perdicera Hieraaetus fasciatus. 2004. In: MADROÑO, A., GONZÁLEZ, C. & ATIENZA, J.C. (Eds.) Libro Rojo de las aves de España: 154-157. Ministerio de Medio Ambiente, Madrid.
B14.- REAL, J., TINTÓ, A., BORAU, A., BENEYTO, A. & PARELLADA, X. 2004. Àliga Cuabarrada. In: ESTRADA, J., PEDROCCHI, V., BROTONS, L. & HERRANDO, S. (Eds.). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002: 182-183. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions. Barcelona.
B13.- REAL, J. 2003. Águila-azor perdicera. In: MARTÍ, R. & DEL MORAL, J.C. Atlas de las aves reproductoras de España: 192-193. Ministerio de Medio Ambiente, Madrid.
C24.- FONTELLES, F. 2014. L’àguila perdiguera a Catalunya: passat, present i futur. Biologia on-line, Vol. 3, Núm. 1. ISSN: 2339-5745 online. pdf
Enllaços relacionats
- Fira Recerca en Directe: viu la ciència capdavantera amb els seus protagonistes (02/05/2017): Llegir més
- Capítol del programa ‘El bosque protector’ de TVE sobre l’àliga perdiguera (28/08/2016): Veure
- Reportatge del ‘Telenotícies Comarques’ de TVC sobre les tasques d’anellament de polls d’aufrany realitzades per l’Equip (25/08/2016): Veure
- Reportatge del Servei d’Audiovisuals de la UB de l’acte de presentació dels resultats del projecte ‘La viabilitat de la població de l´àliga perdiguera a Catalunya: guies per a la conservació’ (14/03/2016): Veure
- Reportatge del programa “El medi ambient” de TVC sobre l’expansió de l’aufrany a Catalunya i les tasques d’investigació realitzades per l’Equip (04/08/2014): Veure
- Reportatge del Servei d’Audiovisuals de la UB ‘L’àliga perdiguera: 30 anys d’estudi de les poblacions en el continent europeu’ (27/03/2014): Veure
- Carles Castell: «No podem tenir desenvolupament sense conservació» (08/08/2011): Llegir més