Ecologia de poblacions i comunitats

L’ecologia es la ciència que estudia les relacions entre els éssers vius, així com entre ells i el medi físic del seu entorn. Aquestes relacions poden estudiar-se a escala de poblacions o de comunitats. Una població és un grup d’individus d’una mateixa espècie que viu en una àrea geogràfica i un moment determinat, mentre que una comunitat és el conjunt de poblacions de diverses espècies que hi viu. L’ecologia de poblacions i comunitats, doncs, estudia les relacions complexes entre els factors ambientals i l’abundància i distribució d’una espècie, la seva estructura d’edats i sexes, i les seves dinàmiques al llarg del temps, així com les interaccions amb d’altres espècies.

A Catalunya trobem dues espècies amenaçades d’interès, com són l’àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata) i l’aufrany (Neophron percnopterus). Ambdues espècies són indicadores de l’estat de salut dels ecosistemes, ja que són especialment sensibles als canvis i pertorbacions, i poden considerar-se espècies “paraigües”, de manera que la seva conservació afavoreix també moltes altres espècies i els hàbitats dels quals depenen. Conèixer aspectes determinants de l’ecologia d’aquestes espècies com la viabilitat de les seves poblacions, l’ecologia tròfica, l’ús de l’espai i selecció de l’hàbitat o la biologia de la reproducció i comportament, ens permetent adquirir informació molt valuosa per gestionar millor els ecosistemes on viuen.

L’àliga perdiguera és un rapinyaire diürn de mida mitjana-grossa característic de regions semiàrides i càlides d'Europa, Àsia i el nord d'Àfrica. A Catalunya es troba estretament vinculada als ecosistemes mediterranis, motiu pel qual és un símbol del nostre territori. El seu estat de conservació a Catalunya, “En perill crític” és el més desfavorable de tots els rapinyaires que nidifiquen al nostre país malgrat el seu estat de conservació a nivell europeu hagi millorat i ara es consideri dins la categoria “Proper a l’amenaça”. Foto: Àlex Ollé.
L’aufrany és el més petit dels voltors europeus. És un migrador transsaharià, és a dir, passa l’hivern a l’Àfrica al sud del Sàhara entre els mesos de setembre i febrer. Es distribueix des de l’Àsia fins a l’Orient mitjà, la regió circummediterrània i algunes parts del sud del Sàhara i illes atlàntiques com les Canàries. De tots els rapinyaires que crien a casa nostra és el que presenta un estat de conservació més desfavorable a nivell europeu, “En perill”. A Catalunya, tot i que encara es considera una espècie “En perill”, des de finals dels 80 es produeix un increment en el nombre de parelles reproductores i una expansió de l’àrea de distribució, a diferència del que passa en el context de la península ibèrica i d’Europa. Foto: Fran Tabalon.
error: Content is protected !!

Pin It on Pinterest