Conec en Santiago Riera des de principis dels anys vuitanta del segle passat, això vol dir, durant una part considerable de les nostres respectives carreres professionals. Però no vull centrar aquestes paraules introductòries en el corrent de simpatia —tot em fa pensar que mútua— que de vell antuvi ja em va apropar a ell. Durant aquests anys, i cosa no sempre habitual en una professió feta d’individualismes, junts hem emprès (i no sempre amb l’èxit desitjat, convé dir-ho) empreses de tota mena: editorials, comissariat conjunt d’exposicions, cicles de conferències, cursos, intervenció institucional, promoció professional, dinamització del departament, etc. Es tracta de la feina que acompanya l’exercici individual de la professió, en què alegries i desenganys et van ensenyant força coses de la vida, mentre et brinden l’ocasió i el privilegi del contacte amb persones bones i interessants.