En aquest article expliquem breument en què consisteix una Trobada Socioesportiva, desenvolupant la seva estructura en deu passos amb exemples de jocs, reptes i dinàmiques cooperatives per afavorir la inclusió social de persones en situació o risc d’exclusió social.
Les Trobades Socioesportives es basen en una metodologia desenvolupada des de 1993 a la Universitat de Barcelona.
Trobades Socioesportives
Les Trobades Socioesportives de la Universitat de Barcelona fan servir l’activitat física com a eina per afavorir la inclusió social i facilitar el benestar físic i psicològic de les persones en situació o risc d’exclusió.
La metodologia d’aquesta intervenció socioeducativa es basa en jocs col·lectius i reptes cooperatius on les persones participants han de col·laborar per aconseguir l’objectiu de cada joc. Aquestes activitats físiques deixen de banda la competitivitat per fomentar vincles positius i saludables.
Cada Trobada Socioesportiva es dissenya seleccionant els jocs i reptes més adequats segons el nombre de persones i les seves necessitats, perquè totes puguin participar i gaudir de l’activitat de manera inclusiva. Aquest tipus d’intervenció es implementada per professionals de l’àmbit del treball social, l’educació, la pedagogia, la psicologia o l’esport.
En aquesta píndola formativa presentem un exemple de Trobada Socioesportiva, incloent la seva estructura i algunes propostes motrius. Tot i això, aquestes trobades tenen molts més jocs i reptes que la d’aquest exemple, atès que tenen una durada entre 2 i 3 hores aproximadament. L’hem simplificat perquè aquest article no sigui massa extens.
En publicacions posteriors d’aquest bloc mostrarem més d’aquestes propostes motrius, fins a assolir les 80 que conté la guia pràctica que estem preparant per als professionals que vulguin implementar Trobades Socioesportives.
Estructura d’una Trobada Socioesportiva
Tot i que l’estructura d’una sessió pot patir variacions en funció de la seva posada en pràctica, establim la proposta següent com a estructura de sessió per facilitar-ne el desenvolupament al grup dinamitzador i a les persones participants.
L’espai dedicat als rituals i als jocs, que va des del ritual d’inici fins al de cloenda, sol tenir una durada entre 1:30 i 2 hores.
1. Acollida
Durant el temps destinat a l’acollida, dues persones representants de cada col·lectiu donen la benvinguda a les persones que participen a la Trobada.
Els col·lectius en el nostre cas són persones refugiades i estudiants d’universitat, però aquest tipus d’intervenció socioeducativa es pot implementar amb altres col·lectius en situació o risc d’exclusió social i altres col·lectius de la seva comunitat.
2. Ritual d’inici
Per començar la sessió es fa un ritual d’inici amb l’objectiu que les persones participants comencin a conèixer-se. Per aquest exemple hem triat “L’onada de noms”.
L’onada de noms
- Tipologia: Ritual d’inici i joc d’identificació
- Material: Cap
- Descripció del ritual:
Tot el grup forma un gran cercle. Cada persona diu el seu nom i allò que més li agrada. Pot ser qualsevol cosa: esports, menjar, aficions…
Després de fer-ho, la persona fa una volta sencera corrent per l’interior del cercle, xocant les mans amb tots els companys i companyes.
La resta, mentrestant, l’animen amb entusiasme. Quan la persona torna al seu lloc, la següent fa el mateix, i així fins que ho hagi fet tot el grup.
3. Jocs d’identificació
Aquest tipus de joc té l’objectiu que les persones participants es coneguin una mica més, aprenent-se els seus noms o coneixent alguns detalls de les seves personalitats. Per a l’exemple hem triat un joc de memòria sobre noms.
Fem memòria!
- Tipologia: Joc d’identificació
- Material: Cap
- Descripció del joc:
Es formen grups entre 6 i 10 persones. Cada grup es posa dret, formant un cercle.
Una persona comença el joc dient el seu nom. La persona que té a la dreta continua dient el nom de la persona anterior i el seu.
I així, successivament, fins que la darrera persona ha de dir els noms de tot el grup, des de la primera persona al seu. - Variant: Fem la motxilla
Aquesta variant segueix la mateixa dinàmica que l’anterior, llevat que s’inclou una motxilla imaginària per fer una activitat com anar a la platja, d’excursió o qualsevol altra activitat que se’ns acudeixi.
Es comença el joc dient el nom i un objecte que es posa a la motxilla imaginària. Es tracta de repetir el nom de les persones i l’objecte de forma encadenada. Aquesta variant afegeix una mica més de dificultat. - Observacions: Si alguna persona no recorda el nom o s’equivoca, entre totes l’ajuden a recordar-ho.
4. Jocs col·lectius
Ara que les persones es coneixen una mica més, és hora de començar a jugar i fer exercici físic. De 3 a 5 jocs col·lectius són suficients per a una sessió en què també es faran reptes cooperatius.
Tot i això, es pot modificar l’estructura de la Trobada Socioesportiva perquè contingui més jocs i menys reptes a discreció del professional, segons les necessitats del grup. En aquest exemple mostrarem un sol joc. En futurs articles del bloc publicarem més.
L’encanteri
- Tipologia: Joc col·lectiu
- Material: Petos o pilotes
- Descripció del joc:
Hi ha dues figures en aquest joc: les persones que persegueixen i les que són perseguides. Les que persegueixen porten un peto o una pilota per ser identificades i són les persones màgiques.
Quan una persona màgica toca a una altra persona, la congela, convertint-la en estàtua, i aquesta s’ha de quedar quieta al lloc on ha estat atrapada.
Cada persona congelada pot adoptar la postura que prefereixi per representar la seva estàtua i es podrà tornar a moure si una altra persona que no ha estat atrapada es posa davant seu i n’imita la postura amb exactitud. - Variant:
Es poden posar en pràctica altres consignes per salvar les persones que han estat convertides en estàtua:
– Xocant les mans amb elles.
– Fent un ball juntes (l’una davant de l’altra).
– Cantant juntes.
– Saludant-se de manera divertida. - Observacions:
Cal calibrar bé el nombre de persones màgiques perquè el joc sigui dinàmic i que tothom hi gaudeixi participant. Per exemple, per a un grup de 20 persones pot ser adequat que entre 4 i 5 tinguin el rol de persones màgiques. Així mateix, cal observar la dinàmica del joc amb atenció per identificar quan arriba el moment de canviar els rols.
5. Reptes cooperatius
Quan s’acaben els jocs col·lectius, es duen a terme els reptes cooperatius. Les persones han d’ajudar-se mútuament, aportar idees i comunicar-se per aconseguir l’objectiu del repte.
Per realitzar els reptes cooperatius cal formar grups de 5 a 8 persones. Un dels objectius és que els grups puguin posar-los en pràctica autònomament i, una vegada aconseguit un repte, passi al següent. Per tant, cal que hi hagi més reptes que grups, de manera que tots puguin resoldre diferents reptes alhora i que sempre tinguin l’opció de trobar-ne un altre disponible.
En aquest exemple mostrarem un sol repte. En futurs articles del bloc publicarem més.
Superman
- Tipologia: repte cooperatiu
- Material: 1 matalàs gruixut de seguretat, com a mínim
- Descripció del repte:
Un matalàs ens permet volar! Hem de transportar les persones participants d’un lloc a l’altre sense que toquin el terra. Cal fer servir el matalàs gruixut de seguretat i fer-ho com si les persones s’haguessin llançat a la piscina a l’estil de Superman. - Normes:
1. Totes les persones participants han de volar alhora. Ningú no es pot quedar fora del matalàs quan aquest es desplaça.
2. Només es pot fer servir el matalàs per desplaçar-se cap endavant.
3. Totes les persones han d’estar al mateix temps al matalàs. - Variant: Fer-ho agafant-se de les mans durant tot el procés.
- Observacions: Assegurar-se que el paviment sigui prou llis perquè el matalàs rellisqui sobre ell.
6. Jocs de tornada a la calma
Després de fer exercici, es fa un joc de baixa intensitat perquè les persones participants tornin a un estat de repòs.
La fotografia
- Tipologia: Joc de tornada a la calma
- Material: Cap
- Descripció del joc:
Dues persones són les fotògrafes i la resta del grup posa, immòbil, per ser fotografiat. Les fotògrafes tenen un minut per observar i intentar recordar les posicions de totes les persones del grup.
Després del minut d’observació, les fotògrafes es tornen d’esquena al grup i deixen d’observar-lo. Aleshores el grup pot fer 5 canvis: de posició entre persones, de postures, afegir o eliminar elements de la foto, canviar expressions de la cara, etc.
Al final, les fotògrafes tornen a observar el grup i han de descobrir i corregir els canvis que s’hagin fet en relació amb la fotografia inicial. - Observacions: Es poden anar variant les persones que representin el rol de fotògrafes (no importa quantes n’hi hagi) i també es pot disminuir o augmentar el temps d’observació de la fotografia inicial.
7. Ritual de cloenda
Per finalitzar la Trobada Socioesportiva es duu a terme una activitat simbòlica de comiat, un gest enèrgic amb el propòsit d’afermar el sentiment de pertinença al grup i de celebrar de manera conjunta el vincle d’equip que s’ha format entre les persones participants.
Crit conjunt
- Tipologia: Ritual de cloenda
- Material: Cap
- Descripció del ritual:
És una dinàmica que no requereix gaire temps i que té com a objectiu llançar de manera conjunta un missatge final. Les persones que han participat a la jornada decideixen juntes un lema que cridaran a l’uníson per finalitzar-la.
Per fer-ho, es posen en cercle i s’agafen de les mans o de les espatlles, creant una gran pinya. S’inicia un compte enrere i, en finalitzar-lo, totes juntes criden el lema decidit.
Si el grup és molt nombrós, per evitar que les persones estiguin molt separades entre si, es pot fer una rotllana exterior amb altres de més petites dins d’aquesta.
8. Espai de valoració i tancament
Quan acaben els jocs motors i les relacions del grup ja són més fluides, les persones participants fan una valoració en comú de la trobada. És un espai relaxat on expressar les seves sensacions sobre l’experiència. La seva durada depèn del nombre de persones participants, però de 15 a 30 minuts acostuma a ser suficient.
Hi ha diferents propostes per fer-ho que publicarem en futurs articles d’aquest bloc. Per aquest exemple hem triat “Una paraula”.
Una paraula
- Tipologia: Dinàmica de tancament i avaluació
- Material: Cap
- Descripció de l’activitat:
En rotllana, cada persona pensa una paraula per definir la Trobada Socioesportiva i, una a una, la comparteix amb els altres. - Variant: Situació destacada. Cada persona reflexiona sobre alguna situació que hagi estat rellevant per a ella i, aquelles que ho desitgin, la comparteixen amb el grup.
9. Preparació de la propera sessió
A continuació, es treballa conjuntament en el disseny de la sessió següent, i es distribueixen els rols de persona dinamitzadora dels jocs i el de lideratge de la sessió tant entre l’estudiantat universitari com entre les persones en situació de risc o d’exclusió social.
Totes les persones implicades en la sessió poden participar en la planificació i la proposta d’activitats per a la propera sessió. Poden proposar canvis, millores o nous jocs.
Aquesta metodologia procura que totes les persones participants (alumnat, professionals del sector i persones refugiades) s’impliquin en el procés i es converteixin en agents actius que proporcionin informació addicional sobre el procés d’ensenyament i d’aprenentatge durant la preparació, el desenvolupament i la valoració de les Trobades Socioesportives.
10. Refrigeri
Finalment arribem a l’espai de refrigeri, que acostuma a tenir una duració d’entre 30 i 60 minuts. És un pícnic informal amb menjar i beguda on les persones participants poden conversar relaxadament i conèixer-se millor.
Aquest espai té un valor indiscutible per al desenvolupament de les habilitats socials i comunicatives de tots dos col·lectius (persones en situació de refugi o d’asil i estudiants d’universitat, en el nostre cas).
Al projecte ‘COMMUNITY’ desenvolupem Trobades Socioesportives gratuïtes cada dimecres a Barcelona. Si vols experimentar-les en persona i rebre formació pràctica, pots participar-hi emplenant aquest breu formulari.
