Criteris - Universitat de Barcelona

Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Tipus de lletra < Convencions < Llibre d’estil

Tipus de lletra


Tipus de lletra 

El dibuix de les lletres ha canviat molt al llarg del temps. La lletra rodona és de forma circular i dreta, és la que es fa servir en la composició de textos en què no es vol donar cap èmfasi especial. Actualment s’utilitzen, a més de la lletra rodona, la cursiva, la negreta i la versaleta per tal de facilitar la interpretació d’un text. L’ús de les cometes, els diversos cossos de lletra i altres recursos tipogràfics contribueixen també a la interpretació textual.

Informació Si voleu tenir una visió resumida del capítol, feu un cop d’ull a la guia ràpida.
Bibliografia
Badia, Jordi et al. El llibre de la llengua catalana. Barcelona: Castellnou,1997.

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009.

Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.

Riera, Carles. Manual de redacció científica. El llenguatge de les ciències de la salut. Barcelona: Claret, 2005. (Pompeu Fabra; 19).

The Chicago manual of style. 14a ed. Chicago: University of Chicago Press, 1993.

Rodona 

La rodona, també anomenada rodona fina i normal, és la lletra de forma circular i dreta, utilitzada de manera habitual en la composició de textos.

En un text escrit en cursiva, s’utilitza per representar algun element que s’hauria d’escriure en cursiva.

Exemple correcte Van poder escoltar alguns lieder de Brahms.

Exemple correcte En l’últim número de Llengua i ús se’n fa una anàlisi detallada.

Cursiva 

La lletra cursiva serveix per destacar lletres, paraules, frases o fragments dins un text escrit en rodona.

Produccions literàries, artístiques
i científiques
el manuscrit L’origen de les espècies, de Darwin
el quadre Les senyoretes d’Avinyó, de Picasso
l’escultura Desconsol, de Llimona
la pel·lícula Casablanca, de Michael Curtiz
el programa de televisió Trenta minuts, de TV3
el setmanari El temps
la revista Nature
el portal web Lecturelab
Paraules o expressions en sentit metalingüístic
El verb menjar pot tenir un ús intransitiu.
La j de majestat és una lletra fricativa.
Paraules o expressions d’altres llengües
el new look
una chaise longue
és condició sine qua non
Lletres dels apartats d’una enumeració
L’epígraf 2a del Reglament.

Aquest capítol inclou els apartats següents:
a) L’estructura
b) L’organització
Noms científics d’éssers vius
Coniferophytina
Gallus domesticus
Quercus ilex
Magnituds físiques
θ [temperatura Celsius]
Vm [volum molar]
Lletres en fórmules matemàtiques
a + b = c
F(x, y)


Si el text s’escriu en lletra cursiva, aleshores s’utilitza la rodona per destacar aquests mateixos elements.

Exemple correcte En l’últim número de Llengua i ús se’n fa una anàlisi detallada.


S’anomena també itàlica, cancelleresca o bastarda.

Títols 

  • Obres de creació

    S’escriuen en cursiva els noms dels títols i subtítols de les obres de creació, ja siguin literàries, artístiques, científiques, tècniques, jurídiques, etc. en qualsevol tipus de suport o idioma. Si un títol en cursiva inclou el títol d’una altra obra o algun mot que també ha d’anar en cursiva, aquests s’han d’escriure entre cometes simples.

    Exemple correcte L’origen de les espècies, de Charles Darwin

    Exemple correcte El Messies, de Haendel

    Exemple correcte Casablanca, de Michael Curtiz

    Exemple correcte Dona i ocell, de Miró

    Exemple correcte El ‘Decretum Gratiani’ de la British Library de Londres: un manuscrit il·luminat, de Gaspar Coll

    Exemple correcte Cultura material i economia a través dels inventaris ‘post mortem’, de Xavier Lencina


  • Publicacions de tota mena i en qualsevol tipus de suport

    En general, els títols de les publicacions, com ara diaris i revistes, catàlegs, fullets i cartells, s’escriuen en cursiva.

    Exemple correcte Aquesta notícia ha aparegut a l’Avui.

    Exemple correcte un article d’El Temps

    Exemple correcte Hem rebut el díptic III Premi Arrelats de narrativa breu.

    Exemple correcte Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB)


  • Noms propis de vehicles de transport

    Els noms propis d’alguns vehicles de transport, com ara vaixells, avions, trens, satèl·lits i aeronaus, s’escriuen en cursiva.

    Exemple correcte el tren Transsiberià

    Exemple correcte la nau espacial Soyuz 15


  • Programes de ràdio i televisió

    Els títols dels programes de ràdio i de televisió s’escriuen en cursiva, però s’escriuen en rodona i entre cometes els títols de les parts o els episodis d’aquests programes.

    Exemple correcte El matí de Catalunya Ràdio

    Exemple correcte El programa de televisió Trenta minuts ofereix aquesta nit el reportatge «Els nens de la guerra».


  • Noms de concursos

    El nom propi dels concursos s’escriu en cursiva i amb majúscula inicial.

    Exemple correcte El concurs Iuristest


    També es marquen en cursiva quan tenen una estructura de frase

    Exemple correcte Fes un punt i a part

    Exemple correcte Fixa-t’hi bé!

    Exemple correcte Dit i fet

    Exemple correcte No t’hi perdis!

    Exemple correcte En saps?


    Si s’utilitza un genèric, però, s’escriuen en minúscula i rodona.

    Exemple correcte un concurs de truites

    Exemple correcte un concurs de fotografia

    Exemple correcte els concursos de la Xarxa de Dinamització Lingüística


Paraules que cal destacar 

  • Paraules usades en sentit metalingüístic

    Les lletres, paraules o grups de paraules que s’usen per descriure’s a si mateixos, és a dir, amb sentit metalingüístic, s’escriuen en cursiva.

    Exemple correcte El nom cassola s’escriu amb ss.

    Exemple correcte El mot interrelació està format pel prefix inter- i el nom relació.

    Exemple correcte El verb menjar pot tenir un ús intransitiu.

    Exemple correcte La j de majestat és una lletra fricativa.

    Exemple correcte La femta de les gallines s’anomena gallinassa.


  • Paraules que es volen remarcar dins un text

    Les paraules que es volen remarcar dins del text o en les quals es vol posar un èmfasi especial s’escriuen en cursiva.

    Exemple correcte L’Estat ja no és solament protector de béns i llibertats sinó també prestador de serveis.

    Exemple correcte La policia ha de perseguir qualsevol robatori.


  • Estrangerismes i llatinismes

    Les frases i paraules en un altre idioma i els llatinismes no catalanitzats o no recollits al DIEC s’escriuen en cursiva.

    Exemple correcte el savoir faire, el new look
    in extremis, in articulomortis

    Exemple correcte currículum
    a posteriori
    doctor honoris causa
    màster


  • Sobrenoms, pseudònims i àlies

    Els sobrenoms, pseudònims i àlies s’escriuen en cursiva quan acompanyen el nom autèntic de la persona, i en rodona quan van sols.

    Exemple correcte Salvador Seguí, el Noi del Sucre

    Exemple correcte el Noi del Sucre


    Els sobrenoms de reis, papes i sants, encara que apareguin al costat del nom autèntic, s’escriuen sempre en rodona.

    Exemple correcte Pere el Cerimoniós

    Exemple correcte Benet XIII, Papa Luna


  • Col·loquialismes, dialectalismes i paraules o expressions d’argot

    Les paraules o frases que pertanyen a un registre col·loquial o bé són d’ús dialectal, i les expressions d’argot s’escriuen en cursiva.

    Exemple correcte Ho celebrarem amb una fideuà.

    Exemple correcte Aquest xicot s’enrotlla com una persiana.

    Exemple correcte Comprem un parell de litrones?

Aspectes tipogràfics i formals d’un text 

  • Enumeracions

    Les lletres minúscules que s’utilitzen per enumerar apartats o subapartats d’un text s’escriuen en cursiva, però no els parèntesis que les segueixen, que s’escriuen en rodona.

    Exemple correcte Aquest capítol inclou els apartats següents:

    a) L’estructura
    b) L’organització
    c) El personal
    d) Els pressupostos


    Si es fa referència a algun punt d’una enumeració d’aquesta mena a dintre el text, aleshores no s’han de posar els parèntesis.

    Exemple correcte L’apartat c de l’article 26 estableix […].


  • Advertiments i elements anàlegs

    Els advertiments s’escriuen en cursiva, així com els pròlegs, els epílegs, les dedicatòries i, en general, les parts d’una obra que no són de l’autor.

    Exemple correcte (Ve de la pàgina 11)

    Exemple correcte (Continua a la pàgina 16)

    Exemple correcte (Continuarà)

    Exemple correcte Als meus pares


  • Les acotacions i les descripcions en les obres de teatre i en els guions radiofònics

    Les acotacions i les descripcions que ajuden a interpretar o a comprendre una obra de teatre, un guió radiofònic, televisiu o de qualsevol altre tipus s’escriuen en cursiva. També s’utilitza la cursiva en les entrevistes, per diferenciar tipogràficament les preguntes de les respostes.

    Exemple correcte Rosalia (pentinant-se davant el mirall de la seva habitació):  Em caso aquest any amb en Jaume.
    Ramon (dret al costat de la porta): Sempre he pensat que t’hi casaries.


  • Altres usos

    En redactar un document, els títols de paràgrafs o de parts d’un capítol es poden escriure en cursiva.

    Exemple correcte Introducció
    Descripció de la situació
    Anàlisi de les dades
    Conclusions
    Proposta d’actuació

Denominacions científiques 

  • Noms científics

    A l’hora de denominar i classificar els éssers vius, tant els botànics com els zoòlegs han hagut d’establir diferents categories en forma d’arbre, segons les quals cada individu pot tenir una adscripció determinada. Aquestes categories són anomenades tàxons.

    Els tàxons principals (en una seqüència descendent) són: el regne (regnum), la divisió o fílum (division o phylum), la classe (classis), l’ordre (ordo), la família (familia), el gènere (genus) i l’espècie (species) —que és el rang bàsic.

    Hi ha altres categories secundàries, anomenades tàxons secundaris. Aquests poden ser:
    • Tàxons que es formen afegint el prefix sub- al tàxon principal del qual depenen. Així s’obté: subregne (subregnum), subdivisió (subdivision), subespècie (subspecies), etc.

    • Altres tàxons secundaris, que són categories classificatòries situades entremig de tàxons principals. D’entre els possibles es poden esmentar els més utilitzats: la varietat (varietas) i la forma (forma), que són categories per sota l’espècie.


    Del gènere cap amunt

    Com tota la nomenclatura de les ciències biològiques, les denominacions concretes d’aquesta mena de tàxons s’han confegit en llatí. Per tant, sempre que apareixen en aquesta llengua, han d’anar escrites en cursiva. A més, tradicionalment també, porten majúscula inicial. D’altra banda, cal tenir en compte que aquesta mena de tàxons són uninominals (d’una sola paraula).

    Exemple correcte Coniferophytina
    Liliatae
    Juncaceae


    Ara bé, és un fet molt freqüent i de llarga tradició que aquesta mena de tàxons, fins i tot en obres d’especialitat i molt tècniques, s’utilitzin en les formes catalanes corresponents. Aleshores, cal escriure-les en rodona fina i amb minúscula inicial (sovint precedides pel tàxon corresponent).

    Exemple correcte subdivisió dels coniferofitins
    classe de les liliates
    família de les juncàcies

    Exemple correcte Arriben a constituir-se herbassars dominats pels potamogètons (Potamogeton spp.).


    L’espècie

    En els escrits d’especialitat, les denominacions d’animals i plantes tradicionalment es designen amb el seu nom binomial en llatí (per evitar la multiplicitat de denominacions i, per tant, les ambigüitats). Aquesta designació binomial, que s’ha d’escriure en cursiva, comprèn el nom genèric (el gènere, començat en majúscula) i el nom específic (l’espècie, que és un epítet del gènere i comença en minúscula).

    Exemple correcte Gallus domesticus (gall)
    Corvus corax (corb)
    Rosmarinus officinalis (romaní)
    àlber (Populus alba)


    Quan es designen diferents espècies d’un mateix gènere, o quan una mateixa espècie és repetida diverses vegades al llarg d’un escrit, el gènere pot abreujar-se mitjançant la inicial majúscula a partir de la segona vegada que és anomenat.

    Exemple correcte A la península Ibèrica el gènere Erinaceus està representat per dues espècies: l’eriçó fosc (E. europaeus) i l’eriçó clar (E. algirus), ambdues presents als Països Catalans.


    Es pot fer el mateix en el cas que s’estigui parlant de subespècies (que, en ser designades en llatí, també s’han d’escriure en cursiva).

    Exemple correcte La Bassa de les Olles, amb canyís d’aigua dolça (Phragmites australis ssp. australis), i la Ricarda, amb canyís d’aigua salabrosa (Ph. a. ssp. ruscinonensis).


    De l’espècie cap avall

    Els tàxons classificatoris més petits, com ara les subespècies, les varietats, les formes (categoria per sota de l’espècie que indica petites variacions morfològiques), etc., també s’escriuen en cursiva.

    Exemple correcte Quercus ilex ssp. ballota (alzina de fulla curta)
    Clematis cirrhosa var. balearica (vidalba baleàrica)
    Teucrium polium ssp. capitatum var. majoricum (lledània)
    Gasterosteus aculeatus f. gimnurus, Gasterosteus aculeatus f. leiurus, Gasterosteus aculeatus f. semiarmatus (que són diferents tipus d’espinosos).


    En totes les denominacions on apareixen abreviatures, aquestes es confegeixen en rodona.

  • Altres denominacions científiques

    Hi ha altres denominacions científiques que també s’han d’escriure en cursiva: les funcions matemàtiques, el símbol de les variables físiques, les magnituds físiques, etc. Per consultar-les, vegeu els criteris de Símbols.
Bibliografia
International Code of Botanical Nomenclature (Saint Louis Code) [en línia] <http://www.bgbm.fu-berlin.de/iapt/nomenclature/code/SaintLouis/0000St.Luistitle.htm> [Consulta: 11 maig 2017].

International Code of Zoological Nomenclature. Londres: International Trust for Zoological Nomenclature, 1999.

Puerta, J. L.; Mauri, A. Manual para la redacción, traducción y publicación de textos médicos. Barcelona: Masson, 1995.

Stearn, W. T. Botanical Latin. Londres: David & Charles, 1989.

Negreta 

La negreta és un tipus de lletra amb el traç més gruixut que les altres de la mateixa família. Com que és molt vistosa i queda molt remarcada en el text, s’ha d’utilitzar amb molta prudència.
  • Títols

    La negreta es pot fer servir en els títols dels capítols, dels apartats, etc., d’un llibre o d’un document, per diferenciar-los de la resta de text.

    Exemple correcte 1. El platonisme i el quefer matemàtic

    És sabut de tothom que els grecs tenien ben clar [...]


  • Mots clau

    Aquesta funció, que és més recomanable de fer en cursiva, pot confegir-se en negreta en aquells textos de caràcter didàctic en què l’autor vulgui remarcar especialment conceptes (no pas frases) per facilitar la localització d’informació.

    Exemple correcte La distribució de la mitjana mostral presenta com a com a desviació típica la de la variable dividida per l’arrel quadrada de n.


  • Entrades de diccionaris

    Com que la negreta és molt vistosa, és la lletra òptima per confegir les entrades de diccionari.

    Exemple correcte nier -a adj. Dit de l’ocell que encara no ha sortit del niu.
    niera f. Niu.
    nierada f. Niada.

Versaleta 

Les versaletes són lletres majúscules, que també s’anomenen versals, però amb una alçada semblant a les minúscules del mateix cos.

En alguns casos fixats per la tradició i per raons estètiques (són adequades per als casos en què una successió de majúscules destacaria massa en el text), es pot fer servir la versaleta en comptes de la majúscula.

Els numerals romans referits a segles i seccions d’obres
el segle viii aC
el cant iv de l’Odissea
Els cognoms dels autors en referències bibliogràfiques
Nabokov, Vladimir. Notes on prosody. New York: Pantheon Books, 1954.
Els cognoms dels autors en les citacions en forma de nota
1. Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, p. 15.
Els títols d’obres que se citen a si mateixes
Les millors cites de Joan Fuster segons l’equip d’El temps.


No obstant això, per comoditat, sovint es fan servir les majúscules. Així, doncs, l’ús d’aquest tipus de lletra, tot i ser recomanable, és, en darrer terme, opcional.

Usos generals 

  • Títols

    En redactar un document, les versaletes es poden utilitzar per als títols de capítols, d’apartats, etc. En l’esquema jeràrquic del document, els títols en versaletes estan subordinats als que van en majúscules i dominen els que van en cursiva o en negreta.


  • Numerals romans

    • Els numerals romans que indiquen segles en un text s’escriuen en versaletes.

      Exemple correcte El segle viii aC

      Exemple correcte L’evolucionisme transformista del segle xviii


    • No s’escriuen en versaletes els numerals romans que acompanyen mots començats amb majúscula distintiva (noms propis de persones, organitzacions, documents, etc.).

      Exemple correcte Ramon Berenguer IV

      Exemple correcte Benet XIII

      Exemple correcte El IV Congrés d’Història de Barcelona

      Exemple incorrecte Ramon Berenguer iv

      Exemple incorrecte Benet xiii

      Exemple incorrecte El iv Congrés d’Història de Barcelona


      Però sí quan la majúscula és demarcativa (és a dir, quan és deguda a la posició que la paraula ocupa en el text: títols, començament de frase, etc.).

      Exemple correcte Segle xviii: la Il·lustració

      Exemple inadequat Segle XVIII: la Il·lustració


    • Els numerals romans que indiquen les pàgines de pròlegs, prefacis i altres parts que precedeixen el text d’una obra es poden escriure en versaletes.

      Exemple correcte pàgina xix


    • Els numerals romans que indiquen les parts orgàniques d’una obra (els capítols, cants, etc.), així com els volums i toms, s’escriuen en versaletes, sempre que no es trobin en un context escrit en majúscules.

      Exemple correcte el cant iv de l’Odissea

      Exemple correcte l’elegia viii de Carles Riba

      Exemple correcte CAPÍTOL V

      Exemple incorrecte SALM xxi


  • Cognoms dels autors

    • Els cognoms dels autors en referències bibliogràfiques s’escriuen també en versaletes amb majúscula inicial.

      Exemple correcte Nabokov, Vladimir. Notes on prosody. New York: Pantheon Books, 1954.


    • Els cognoms dels autors en citacions en nota també s’escriuen en versaletes i majúscula inicial.

      Exemple correcte 1 G. Ferrater, Les dones i els dies, p. 15.


    • La menció de l’autor a peu de text (en pròlegs, epílegs, epígrafs, etc.) s’escriu en versaletes i majúscula inicial.

      Exemple correcte També havem de regraciar els nostres companys de Secció, al consell dels quals havem recorregut constantment, i així mateix tots els qui, amb llurs clarícies i suggeriments, ens han estalviat força vegades d’incórrer en errors i omissions.
      Pompeu Fabra


      Exemple correcte Escopiu a la closca pelada dels cretins.
      Joan Salvat-Papasseit



  • Obra citada a si mateixa

    Els títols d’obres i publicacions periòdiques que se citen a si mateixes dins el text s’escriuen en versaletes sense majúscula inicial.

    Exemple correcte Les remissions a altres parts de l’obra i les notes a peu de pàgina acaben de bastir l’estructura dels capítols d’aquest manual d’estil.

Usos d’àmbit específic 

  • Ètims i arrels reconstruïdes

    En les obres de filologia, els ètims i les arrels reconstruïdes (p. ex., indoeuropees) s’escriuen amb versaletes.

    Exemple correcte cathĕdra > cadira

    Exemple correcte *tanko > tancar



  • Noms de personatges en textos teatrals

    Els noms dels personatges en els textos teatrals es poden escriure en versaletes i inicials majúscules.

    Exemple correcte Antoni: Ara, que facin! Ja estàs dret, oh mal!



  • Els vocatius inicials dels discursos

    Els vocatius que hi ha al començament d’un discurs es poden escriure en versaletes i inicials majúscules.

    Exemple correcte Rector Magnífic,
    Il·lustríssima Senyora Directora General,
    Senyores i Senyors,
    [...]



  • Les lletres d i l en nomenclatura química

    Les lletres d i l que distingeixen els dos enantiòmers d’un compost s’escriuen en versaletes.

    Exemple correcte àcid 2,3-anhidro-d-gulònic

    Exemple correcte àcid dideshidro-l-ascòrbic



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 8-7-2020
Citació recomanada:
«Tipus de lletra» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/cub/criteri_bloc.php?id=4> [consulta: 24 novembre 2020].