Versaleta 

Les versaletes són lletres majúscules, que també s’anomenen versals, però amb una alçada semblant a les minúscules del mateix cos.

En alguns casos fixats per la tradició i per raons estètiques (són adequades per als casos en què una successió de majúscules destacaria massa en el text), es pot fer servir la versaleta en comptes de la majúscula.

Els numerals romans referits a segles i seccions d’obres
el segle viii aC
el cant iv de l’Odissea
Els cognoms dels autors en referències bibliogràfiques
Nabokov, Vladimir. Notes on prosody. New York: Pantheon Books, 1954.
Els cognoms dels autors en les citacions en forma de nota
1. Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, p. 15.
Els títols d’obres que se citen a si mateixes
Les millors cites de Joan Fuster segons l’equip d’El temps.


No obstant això, per comoditat, sovint es fan servir les majúscules. Així, doncs, l’ús d’aquest tipus de lletra, tot i ser recomanable, és, en darrer terme, opcional.
Darrera actualització: 16-5-2019
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Versaleta» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/cub/criteri.php?id=42> [consulta: 27 novembre 2020].