Noms científics d’animals i plantes 

A l’hora de denominar i classificar els éssers vius, tant els botànics com els zoòlegs han hagut d’establir diferents categories en forma d’arbre, segons les quals cada individu pot tenir una adscripció determinada. Aquestes categories s’anomenen tàxons.

El tàxon bàsic dels éssers vius és l’espècie (species). Les unitats taxonòmiques de rang superior (en una seqüència ascendent) són: el gènere (genus), la família (familia), l’ordre (ordo), la classe (classis), el fílum (phylum) —en el cas dels animals— o la divisió (division) —en el cas de les plantes— i el regne (regnum); les de rang inferior són: la varietat (varietas) i la forma (forma).

Es poden introduir categories addicionals amb l’ús dels prefixos super- i sub- al tàxon del qual depenen. Així s’obté, per exemple, subespècie (subspecies), subgènere (subgenus), subdivisió (subdivision) o subregne (subregnum), d’una banda, i superespècie (superspecies), superfamília (superfamilia), superclasse (superclassis) o superordre (superordo), de l’altra.
Bibliografia
International code of nomenclature for algae, fungi, and plants (Shenzhen code) [en línia] <https://www.iapt-taxon.org/nomen/main.php> [consulta: 18 maig 2021].

Codi internacional de nomenclatura zoològica [en línia] <https://cit.iec.cat/CINZ/> [consulta: 18 maig 2021]. Londres: International Trust for Zoological Nomenclature, 1999.

Stearn, W. T. Botanical Latin. Londres: David & Charles, 1989.
Darrera actualització: 10-6-2021
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Noms científics d’animals i plantes» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1153> [consulta: 24 juliol 2021].