Aquest treball ha estudiat i analitzat el procés de reconstrucció i transició cap a la pau de l’Afganistan amb un enfocament més detallat a la província de Badghis, zona de responsabilitat espanyola. S’han examinat els marcs d’intervenció de la Comunitat Internacional formulats en les conferències de donants i les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, des de la intervenció iniciada pels EUA i el Regne Unit a l’octubre de 2001 i fins a finals de 2012, es van incloure algunes dades rellevants de 2013. El context mundial acabada la guerra freda va canviar, enfrontant-se a una nova tipologia de guerres, les «guerres asimètriques», amb la intervenció de múltiples actors. Les guerres ja no són entre Estats i exèrcits, els camps de batalla han quedat difuminats i la població civil és qui en pateix les conseqüències. L’Afganistan és un paradigma d’aquestes guerres amb la intervenció: d’actors no governamentals amb grups extremistes, d’Al-Qaida, talibans, tribals, senyors de la guerra, on cap d’aquests grups acceptaven el govern establert; actors multilaterals que donaven suport al govern i en aquest cas estaven representats per unes 50 nacionalitats. Aquests, junt amb els actors governamentals lluitaven per mantenir el poder i control del país. L’Afganistan després de tants anys de guerra era un país inestable, sense governança i sense poder donar resposta a les necessitats més bàsiques de la població convertint-se en un Estat fallit. Per donar resposta a contexts d’Estat fallit, s’han dissenyat models dirigits a desenvolupar politiques amb l’objectiu d’estabilitzar zones inestables, consolidar la pau, reconstruir i desenvolupar. A l’Afganistan aquests models estaven implementats pels Equips de Reconstrucció Provincial (PRT). Espanya com a membre de la Comunitat Internacional i de l’OTAN també va instal•lar un PRT a la província de Badghis on va desenvolupar un model que seguia el model nord-americà anomenat 3D (defensa, diplomàcia, desenvolupament) o també «enfocament integral» perquè integrava els instruments polítics, militars, de desenvolupament i humanitaris sota una mateixa direcció, obviant que la doctrina militar i els principis humanitaris són oposats i, que el desenvolupament encara que els seus programes vagin dirigits a tota la població, segueix principis polítics i difícilment es podrà practicar mentre el context sigui de guerra. El treball es va realitzar contrastant la informació obtinguda per mitjans tradicionals de recopilació d’informació amb un treball de camp a Badghis i Kabul. Els resultats, han estat decebedors, després d’una dècada d’intervenció de la Comunitat Internacional i de presencia militar, no s’havia aconseguit l’estabilitat i la pau del país, el conflicte i la violència continuava a moltes zones, amb el conseqüent perjudici pels drets humans en general, i per les dones i nens en particular. Tot i que es podien distingir unes zones del país més estables que d’altres, l’informe de la UNAMA el 2013 establia que els atacs de la insurgència i combats entre els diferents actors multinacionals i governamentals havia deixat un balanç de morts i ferits amb 2.959 víctimes civils, augmentant respecte a l’any anterior. El balanç entre el 2007 i el 2013 era de casi 18.000 víctimes civils. A finals de 2014 les tropes internacionals s’havien de retirar del país, però els atemptats i atacs de la insurgència continuaven i els escenaris de futur que es presentaven no eren optimistes. El problema de la Comunitat Internacional a l’Afganistan era treballar com si el context fos de post-conflicte, quan aquest, en realitat, era un context de guerra, i invertint en la guerra milers de milions de dòlars i euros en detriment de la reconstrucció i el desenvolupament. Només posant l’exemple espanyol, s’estimava que Espanya havia invertit més de 3.500 milions d’euros en l’àmbit militar quan en desenvolupament havia contribuït amb uns 460 milions d’euros. Del PRT espanyol a Badghis, no es disposava de dades ni avaluacions que haguessin mesurat l’eficàcia i la pertinença de les intervencions del component militar i civil. Tanmateix, es podia dir que la província de Badghis seguia inestable, no s’havien reduït les vulnerabilitats i la província seguia depenent de l’ajuda exterior. Els projectes desenvolupats per l’AECID havien produït canvis mentre havien estat operant sobre el terreny, però hi havia dubtes sobre el futur de tot allò invertit.
