Aquesta tesis pretén presentar les característiques del caciquisme al Districte Electoral de Berga en el període 1868-1907.
El caciquisme en el període de la Restauració ha estat àmpliament estudiat.
Aquest fet ha permès una interpretació global, majorment a partir de l’establiment del sufragi universal (1890), amb algunes diferències geogràfiques i cronològiques. Sense qüestionar aquesta interpretació, l’estudi de la microhistòria permet aportar algunes matisacions.
Aquesta tesis pretén presentar les característiques del caciquisme al Districte Electoral de Berga en el període 1868-1907.
A partir de la segona meitat del segle XIX, en la segona fase de la industrialització catalana, essent insuficient el carbó autòcton, es va recórrer a l’energia hidràulica dels rius Llobregat, Ter i Cardener. En el curs del Llobregat al seu pas per aquest Districte, sempre deprimit, s’establiren fàbriques de riu, la majoria de les quals es van beneficiar de l’estatus de colònia.
Els industrials establerts es convertiren en els nous cacics que exerciren un poder absolut en tots els ordres. El frau electoral constant, fou una conseqüència d’aquest caciquisme, nou al territori, que va convertir als antics cacics en els seus agents electorals. Dominat políticament cada un d’ells el territori en el que tenien els seus interessos precisaven exercir la seva influència davant dels successius governs centrals, per la qual cosa van intervenir directament en les eleccions legislatives. Resum de les eleccions legislatives: 1876. els lliberals locals, ofereixen l’acta al general Martínez Campos que la deriva al seu col•laborador, el general Bonanza, sense eleccions; 1879.
Els cacics locals tornen a presentar a Bonanza, però els germans Rosal, amb interessos fabriles, agraris, ramaders i forestals, aconsegueixen amb l’aprovació de Martínez Campos que l’acta sigui per Duran i Bas; 1891. Els locals tornen a presentar al lliberal Bonanza, però els Rosal presenten al també lliberal Marín. Fou proclamat Bonanza, però finalment l’acta va ser per Marín; 1884 i 1886, Rosal aconsegueix l’acta pel lliberal Marín amb el vot dels carlistes i clergues, integristes inclosos; 1891. Sufragi universal. Els carlistes presenten al seu cap, Llauder que obté l’acta. Rosal abandona a Marín i no intervé aparentment; 1893. L’acta és per Marín, passat ara als conservadors i presentat pels lliberals contraris a Rosal; 1896 Agustí Rosal presenta al seu germà Antoni, l’acta fou per Marín, però no va ser aprovada; 1898, els lliberals locals aconsegueixen l‘acta per Joan Ferrer Vidal, contra Rosal. L’acta tampoc fou aprovada; 1899.
Enfrontament entre industrials pel traçat del ferrocarril i els interessos miners: Rosal contra L. G. Pons Enrich, recolzada per Olano. Rosal y Pons es rellevaran fins l’any 1907. En aquestes eleccions l’acta fou per Rosal; el 1901 per Pons; el 1903 per Rosal i el 1905 per Pons; 1907. Eleccions de Solaridad Catalana. El Comitè d’aquest moviment, va assignar l’acta de Berga als carlistes en la persona de Bordas i Flaquer. Antoni Rosal es va retirar i Pons va representar l’antisolidaritat. L’acta fou per Bordas. El desembre de 1909, morí prematurament Agustí Rosal Sala, conegut al seu temps com “el Gran Cacic”. El caciquisme va entrar en una nova etapa
