Font: Conferència inaugural de la VI Jornada de Recerca en Docència Universitària. Secció de Recerca. Institut de Desenvolupament Professional. Universitat de Barcelona.
Dr. Albert Cornet Calveras, 22 de juny de 2021.
En aquesta conferència, Cornet (2021) planteja que, en sentit ampli, la innovació es pot entendre com la introducció d’un element nou que produeix una millora de manera planificada, sistematitzada i deliberada. La innovació no s’improvisa.
En aquest sentit, l’autor senyala com a punts claus de la innovació dins l’àmbit universitari l’avaluació, que es el lligam que té la innovació amb la recerca. Planteja que hem de ser capaços de valorar si aquella intenció que teníem realment s’adequa als objectius i si realment s’ha produït una millora, tenint en compte que no es tracta de copiar, ja que actuacions que funcionen en un determinat àmbit poden no funcionar en un altre àmbit. I, a més, que sigui duradora, l’actuació plantejada s’ha de mantenir en el temps amb un alt grau d’utilització i que contingui millores substancials en la pràctica professional, ha de ser un objectiu que incideixi en un resultat d’aprenentatge i no canvis superficials.
A més, assenyala que s’ha de distingir la innovació del que seria una reforma. La innovació segons aquest autor és (a) un canvi conscient i desitjat, es a dir, tenir una voluntat decidida i deliberada de fer aquella actuació que creiem donarà lloc a una millora, actuació la qual valorarem; (b) un canvi producte d’un procés que a l’igual que la recerca, té unes fases ben establertes i uns temps que s’han d’anar adequant tenint la flexibilitat necessària per adaptar-se als canvis que puguin aparèixer en el transcurs del projecte, ja sigui de recerca o d’innovació i (c) un canvi que no modifica substancialment la pràctica professional d’acord amb la legislació i l’estatus quo establerts. En canvi, una reforma és un canvi estructural que impacta el currículum i les condicions en que es presta un servei.
Com a exemples, senyala que en una innovació es poden introduir noves àrees o continguts, utilitzar nous materials i tecnologies, aplicar nous enfocaments i estratègies en el procés d’ensenyament-aprenentatge, fer canvis en les creences i pressupostos pedagògics dels actors educatius (per exemple, l’aula invertida o el learning by doing). I que, en canvi, una reforma té a veure amb el govern i l’administració del sistema educatiu; l’organització i l’estructuració en nivells o cicles; el finançament del sistema educatiu; el contingut del currículum i l’avaluació del desenvolupament del currículum; la formació, la selecció i l’avaluació del professorat; i l’avaluació del sistema educatiu.
Per aquest autor la innovació és un procés, una conjunció de fets, persones, situacions i institucions que actuen en un període de temps en què se succeeixen diverses accions, no necessàriament en un ordre determinat, per fer possible l’assoliment de la finalitat proposada. Aquest procés inclou:
ASPECTES QUE INCLOU EL PROCÉS DE LA INNOVACIÓ
En aquesta mateixa línia, l’autor planteja que en el procés d’innovació s’integren diversos elements per originar una dinàmica que faci operatiu i eficaç el procés de generació, introducció, seguiment i avaluació de la innovació. Mai s’ha de fer per atzar o per decret.
L’autor aposta per una innovació educativa centrada en la resolució de problemes. Aquest tipus d’innovació educativa té origen en un usuari que fa un diagnòstic, una prova, l’adopta i compta amb uns agents externs que l’assessoren i orienten. Aquest és un enfocament participatiu centrat en les necessitats reals dels usuaris que contempla la presència d’accions intencionals i sistemàtiques, realitzades amb suport en un marc teòric o de referència, que condueixen al descobriment d’un element nou i de naturalesa diversa (coneixements, teories, idees, conceptes, models, productes, artefactes, màquines, valors, comportaments, actituds…).
En opinió d’aquest autor la innovació és condició essencial per a la investigació, per tant, considera que la innovació i la investigació estan relacionades. En aquest sentit, senyala els següents ponts entre la investigació i la innovació:
PONTS ENTRE LA INVESTIGACIÓ I LA INNOVACIÓ
CONCLUSIONS
- La innovació educativa és: (a) la introducció d’un element nou que produeix una millora substancial i no superficial; (b) nou en un sentit ampli; (c) un procés on s’han de tenir en compte els fets, situacions i en quina institució es movem i (d) un procés que implica transformacions en les actuacions docents.
- Una de les formes d’investigació educativa és l’orientada a la transformació de les pràctiques educatives.
- El procés d’innovació es genera en la investigació, però no tota investigació culmina en innovació (per exemple, hi ha àmbits de teories, de desenvolupament de models, de plans d’estudis que no tenen a veure amb actuacions docents).
- Sense la investigació no es pot donar lloc al sorgiment, aplicació i validació de les innovacions en docència.
REFLEXIÓ FINAL
L’autor, a manera de tancament, senyala que la conjunció entre la innovació i la recerca en docència és la millor manera de que tot el professorat o el màxim possible, s’impliqui en la millora de la qualitat docent de les nostres universitats.
En aquest sentit, senyala que és important reconèixer que la innovació ha de ser entesa com una tasca de tots i convida als docents a repensar contínuament les seves pràctiques amb l’objectiu de millorar-les. Recalca que canviar la manera d’impartir docència resulta crucial per ajudar als estudiants a construir els seus aprenentatges, ja que innovar de manera substancial afecta no només als docents, sinó també té un impacte important en els aprenentatges dels estudiants.
Enllaç al vídeo de la conferència: http://hdl.handle.net/2445/184854