En aquest article, Malcom Tight (2022), professor de la Universitat de Lancaster, analitza els diferents tipus de biaix que es poden identificar al dissenyar i desenvolupar investigacions en l’àmbit acadèmic, específicament dins el camp de l’educació superior. De manera particular, l’autor aprofundeix en el «biaix positiu», referit a la tendència a publicar únicament -o principalment- iniciatives, intervencions o innovacions que han funcionat o que suggereixen resultats favorables. En aquest sentit, moltes vegades es pot esperar de manera errònia que totes les investigacions -tant de tipus quantitatiu com qualitatiu o mixt- que es porten a terme dins l’àrea de l’educació superior han de derivar en pràctiques d’èxit.
A tot això s’hi afegeix, com bé emfatitza l’autor, que el biaix positiu ha estat poc atès o discutit en general. Els tipus de biaixos que es poden identificar amb facilitat en examinar els estudis disponibles i que han estat més explorats remeten a biaixos de literatura, de mostra o de selecció, metodològics o teòrics, o referits al procés de publicació, per citar-ne alguns exemples. En aquesta línia, resulta fonamental la seva caracterització i entendre en què consisteix amb la finalitat última de visibilitzar-ho i qüestionar-ho, ja que tenir en compte aquest biaix positiu dins les investigacions realitzades pot ser rellevant per a l’observació, interpretació i aplicació dels resultats dels diversos estudis.
A partir d’aquest marc, l’autor busca il·lustrar la possible extensió d’aquest biaix en articles referits a l’educació superior, mitjançant una revisió bibliogràfica, analitzant 105 articles escrits en anglès de les regions d’Australasia, Europa i Amèrica del Nord publicats al 2020 (al primer número de cada revista) a les 12 revistes científiques següents:
- Assessment and Evaluation in Higher Education (12 articles)
- Higher Education (9 articles)
- Higher Education Quarterly (7 articles)
- Higher Education Research and Development (15 articles)
- Innovative Higher Education (6 articles)
- Journal of College Student Development (10 articles),
- Journal of Higher Education (6 articles)
- Journal of Higher Education Policy and Management (6 articles)
- Research in Higher Education (6 articles)
- Review of Higher Education (7 articles)
- Studies in Higher Education (14 articles)
- Teaching in Higher Education (7 articles)
Els resultats, segons senyala l’autor, mostren que el 29% (una minoria significativa) dels articles revisats (30) presenten elements de biaix positiu, mentre que els 75 articles restants adoptaven un enfocament bastant equilibrat presentant tant resultats positius com negatius, o tenien un to negatiu, o tractaven un tema per al qual la distinció positiu/negatiu no era rellevant.
En base als articles revisats, l’autor senyala les següents raons per a la presencia del biaix positiu:
– Interès propi. Amb la intenció de mantenir certa reputació a l’acadèmia, molts/es investigadors/es decideixen evitar publicar estudis que donen compte d’aparents fracassos. La pressió percebuda pot ser encara més gran si les investigacions desenvolupades han rebut algun tipus de finançament i, per tant, s’espera que els seus resultats siguin útils i que generin impactes positius i importants.
– Efecte «halo». Aquesta raó fa al·lusió a la valoració, la receptivitat, la disposició positiva i l’alt grau d’implicació que mostren les i els participants en saber-se part i veure’s immersos en una iniciativa que els podria afavorir, i com això impacta en els resultats de l’estudi. Un exemple clar és quan s’introdueix una innovació en el camp educatiu, el grup d’estudiants que es veu implicat, manifesta apreciar la proposta de manera significativa pel fet que es tracta d’una iniciativa expressament dirigida a millorar la seva experiència d’ensenyament i aprenentatge. D’aquesta manera, el comportament i l’actitud de les i els estudiants canvia, donant lloc al fet que es destaquin prioritàriament els elements positius de l’activitat executada, focalitzant-se en la persona que encapçala i promou la innovació més que en la mateixa millora implementada.
– Efecte «curt termini». Una altra de les raons a què es refereix l’autor es relaciona principalment al fet que les innovacions o intervencions en educació superior amb un biaix positiu solen ser de curta durada, o almenys s’avaluen a curt termini, es a dir, que l’estudi usualment es porta a terme o s’avalua durant el trimestre, semestre o any en que s’ha implementat. En aquest cas entren en lloc tant pressions institucionals com de publicació, ja que institucionalment hi ha una necessitat de demostrar que la innovació o intervenció ha sigut efectiva, per tal de justificar la seva continuació, sobre tot si implica recursos addicionals i, a més, hi ha la pressió perquè els resultats es publiquin el més aviat possible.
– Coneixement «artesanal». Aquest aspecte es correspon al coneixement que es desenvolupa a partir de l’experiència pràctica sostinguda en el temps, en contraposició al coneixement més sistemàtic obtingut a través de la investigació acumulada. En aquest sentit, quan les investigacions en educació superior apel·len a aquest tipus de coneixement, l’autor refereix que adquireixen un to gairebé «evangelitzador», on les i els investigadors implicats estan convençuts que la seva pràctica educativa és la millor i moltes vegades l’espai per revisar aquestes creences de manera crítica es fa més difícil.
Com a conclusió, l’autor refereix que cert tipus d’estudis en educació superior, aquells que avaluen l’impacte d’innovacions o intervencions a la pràctica educativa, inclouen una porció significativa d’articles que mostren biaix positiu, és a dir, que les innovacions o intervencions funcionen i usualment funcionen bé. Alhora, aquests articles poden informar d’intervencions o innovacions educatives que només funcionen després de molts intents o sota condicions controlades i monitoritzades acuradament, allunyant-se de la autenticitat dels contextos.
Un missatge que ens envia l’autor, com a investigadors, autors, revisors i/o editors, és que és important presentar informes de recerca que siguin complets, honestos i equilibrats en les seves conclusions i, com a lectors i usuaris de la recerca, ens invita a ser crítics i a tenir en compte la incidència que pot tenir el biaix positiu en les investigacions realitzades dins el camp de l’educació superior.
En aquest sentit, és clau que els investigadors i investigadores que facin recerca en docència tinguin una actitud reflexiva i crítica davant els diferents tipus de biaixos que poden afectar les investigacions realitzades en aquesta àrea, prestant especial atenció al biaix positiu. Això amb l’objectiu de qüestionar-los i eliminar-los en la mesura del possible per aconseguir una recerca de més qualitat, més transparent i a la llarga més útil.
Referència:
Tight, M. (2022). Positivity bias in higher education research. Higher Education Quarterly, 00, 1-14.
https://doi.org/10.1111/hequ.12388