En català, les paraules es poden partir a final de ratlla segons l’estructura sil·làbica, sense separar sons d’una mateixa síl·laba. Aquesta partició es fa mitjançant el
guionet (-), que s’afegeix al primer dels dos fragments per indicar que el mot continua a la ratlla següent.
A efectes ortogràfics, cal tenir en compte les consideracions següents:
- Es poden separar els dígrafs o lletres compostes.
 | conei-xement
xer-rada
profes-sorat
com-mutable
in-nocent
ad-ditiu
| multidis-ciplinari
ad-sorció
aprenentat-ge
mit-jana
at-làntic
mot-llura
algorit-mes
et-nologia
despat-xar
llet-sons
utilit-zació |
|
- A final de paraula, no es poden separar els dígrafs ix i tx.
 | co-neix
des-patx |
|  | cone-ix
despa-tx |
|
- No se separen els dígrafs gu, ig, ll, ny, qu ni, en transcripcions de mots estrangers, el grup kh.
 | ce-gues
Puig-mal
aco-llida
disse-nyar
ar-quitecte
si-khisme |
|  | ceg-ues
Pui-gmal
acol-lida
dissen-yar
arq-uitecte
sik-hisme |
|
- Se separen les dues eles del grup l·l i se substitueix el punt volat pel guionet.
 | col-laboració
cèl-lula |
- No se separen la h i la x no palatal de la vocal que precedeixen.
 | alco-hol
te-xans |
|  | alcoh-ol
tex-ans |
|
- Es respecten les formes prefixades en mots derivats.
 | an-aeròbic con-urbació en-orgullir in-eficàcia des-envolupar ex-ulceració sub-alern trans-oceànic
|
|  | a-naeròbic co-nurbació e-norgullir i-neficàcia de-senvolupar e-xulceració su-balern tran-soceànic |
|
 | nos-altres vos-altres tot-hom
|
|  | no-saltres vo-saltres to-hhom |
|
 | anglo-parlant extra-radi infra-estructura neuro-cirurgia
|
|  | anglo-parlant ex-traradi in-fraestructura neu-rocirurgia |
|
- Es respecten els components en mots compostos.
 | cel-obert ben-estar mal-avingut |
|  | ce-lobert be-nestar ma-lavingut |
|
- És convenient aprofitar els guionets existents.
 | gira-sol escura-xemeneies
saludar-vos |
|  | gi-rasol escura-xe-meneies
salu-dar-vos |
|
- Cal evitar deixar una vocal sola a principi o a final de ratlla, tret que l’acompanyi un element apostrofat.
 | ova-lat enun-ciat
cièn-cia
aproxima-ció |
|  | l’o-valat d’e-nunciat
|
|  | o-valat enun-ciat
ciènci-a
aproximaci-ó |
|
- Convé no partir a final de ratlla les sigles que es llegeixen com a mots i s’escriuen amb majúscula. Si la partició és inevitable, han de tenir com a mínim cinc lletres i segueixen els criteris generals de separació sil·làbica.
 | ERASMUS
AENOR |
|  | ERAS-MUS
AE-NOR |
|
 | l’IVA
l’ISO |
|  | l’I-VA
l’I-SO |
|
- A diferència de les sigles, les abreviatures no es parteixen mai a final de ratlla.
 | autop. [autopista]
oceanogr. [oceanografia]
|
|  | au-top.
ocea-nogr. |
|
La separació de síl·labes en llengües diferents del català segueix altres regles i, per tant, s’ha d’aplicar la normativa corresponent a cada cas. Mestres (2009, p. 149-161) recull les indicacions per a la partició de mots en alemany, anglès, aranès, basc, espanyol, francès, gallec, grec clàssic, italià, llatí i portuguès.
 | En cas de dubte, el Gran diccionari de la llengua catalana inclou la partició sil·làbica de les paraules que tenen alguna dificultat. |