El terme píxel no té encara un símbol normalitzat internacionalment, i per això el Bureau International des Poids et Mesures (BIPM) no el recull ni com a unitat del sistema internacional (SI) ni com a unitat admesa dins de l’SI. No obstant això, la forma «px» s’usa de manera habitual com a símbol, i així es recull al web metricsystem.net, on de manera molt visual permet veure quines són les set unitats bàsiques del sistema internacional (SI) i les unitats que en deriven, i les unitats no acceptades per l’SI però que s’usen dins l’SI. El cas de píxel no forma part de cap d’aquests dos grups, però el web metricsystem.net el recull com a unitat d’informació i tracta px com a símbol, és a dir, sense punt al final i sense forma de plural, i amb la possibilitat d’afegir-hi prefixos multiplicatius (Mpx) i de formar unitats derivades (px/m, píxel per metre).

Tal com s’explica en el capítol «Abreviatures» del Llibre d’estil de la UB i en la fitxa «Abreviatures: formació» de l’Optimot, hi ha diversos procediments per a la creació d’abreviatures, que són fonamentalment per suspensió (quan se suprimeix la part final d’un mot) o per contracció (quan la part suprimida correspon a l’interior d’un mot, de manera que es mantenen una o algunes lletres inicials i una o algunes lletres finals). En tots els casos, la forma abreujada va seguida de punt (i en alguns casos fixats, de barra).

En cas que calgui crear una nova abreviatura, com és el cas de l’abreviatura per a ventilador, cal crear-la per suspensió i preferiblement amb més d’una lletra. Així, la forma més breu recomanada en aquest cas és vent., formada per les primeres lletres fins a arribar a la vocal de la segona síl·laba (que fa de límit i queda exclosa de l’abreviatura). De la mateixa manera, també es pot optar per ventil., on la vocal de la tercera síl·laba fa de límit. No convé fer l’abreviatura més llarga, perquè tindria gairebé la mateixa extensió que la paraula que pretén abreujar.

Així doncs, les abreviatures preferents per a ventilador (independentment de si s’usa en singular o plural) són:

• vent.
• ventil.

D’acord amb la informació que es recull dins l’entrada val del DEIEC, l’objecte pel qual es pot bescanviar un val (és a dir, el paper que dona dret a qui el posseeix a obtenir béns o serveis que s’hi especifiquen) va precedit de la preposició per. Això es desprèn de l’exemple «Em van regalar un val per una nit d’hotel», on la nit d’hotel fa referència al bé o servei a què dona dret el val.

La preposició per de l’exemple del DEIEC no expressa, doncs, destinació o finalitat (com sol fer la preposició composta per a), sinó equivalència (x val per y, és a dir, x té el valor de y). Per tant, la fórmula correcta per a un val que té el valor d’una matrícula gratuïta és val per una matrícula gratuïta.

L’adjectiu cientificotècnic és un compost a la manera culta format per l’adjectiu científic i l’adjectiu tècnic, de manera que el primer passa a ser forma prefixada amb la vocal d’enllaç o (cientifico-). Aquest tipus de compostos no duen guionet, d’acord amb la normativa vigent (vegeu l’apartat 4.4.2.1 de l’Ortografia catalana), i només el segon element conserva l’accent (en cas que n’hagi de dur).

Més informació sobre els compostos cultes i altres tipus de compostos, a la fitxa Guionet en compostos cultes i compostos catalans de l’Optimot.

Els tres mags o savis que, segons la tradició cristiana, van anar a adorar el nen Jesús i a portar-li tres presents (or, encens i mirra) els coneixem com a Reis d’Orient (o de l’Orient), Reis Mags, Reis Mags d’Orient (en la versió més llarga) o, simplement, els Reis —i, en alguns parlars occidentals, els Reixos. Cadascun és un rei: el rei blanc (Melcior), el rei ros (Gaspar) i el rei negre (Baltasar). Hi ha qui fins i tot precedeix aquestes denominacions del tractament protocol·lari que els correspon: Ses Majestats.

En qualsevol cas, la majúscula inicial s’imposa, tant per al sobrenom d’aquests personatges (també per al tractament protocol·lari) com per a la festivitat:

El CRAI conserva cartes als Reis Mags de 1921 a 1925.
La nit de Reis anirem a rebre Ses Majestats.

En canvi, la designació dels càrrecs, encara que sigui reial, i el conjunt de regals que puguem rebre aquell dia, s’escriuen en minúscula:

El rei blanc és el meu preferit.
Si no fem bondat, no tindrem reis.

I recordeu la tradicional cavalcada (ni *cavalgada, ni *cavalcata), tal com és previsible que es formi un derivat del verb cavalcar, i les tones de caramels (en cap cas, *tonelades) que reparteixen aquella nit.

En altres tradicions, els regals arriben abans, la nit de Nadal, i els porten el Pare Noel o Santa Claus. Però això ja és una altra història —de noms, rens, trineus i majúscules— que ens reservem per a l’any vinent!

La substantivació de l’adjectiu femení operativa, no recollit per ara en els diccionaris, s’interpreta en la majoria de contextos en el sentit de ‘conjunt d’operacions’, com ara en l’expressió operativa bancària. Aquesta substantivació de l’adjectiu femení operativa és, probablement, un procés analògic al que ha donat lloc al substantiu normativa en el sentit de ‘conjunt de normes’.

D’acord amb les indicacions del document Citar i fer referències amb l’estil APA (APA 7th ed.), elaborat pel CRAI | Biblioteca del Campus Mundet (accessible des de la pàgina Assessorament en l’elaboració de referències bibliogràfiques i també des del Dipòsit digital de la UB), cal substituir el signe et (&) de les citacions i referències amb més d’un autor per la conjunció copulativa i si la citació o referència apareix en un text en català, o bé la conjunció castellana y si la citació o referència apareix en un text en castellà. Així doncs, l’ús del signe & o de les conjuncions i o y per a les citacions i referències amb més d’un autor, s’ha d’usar de manera uniforme d’acord amb la llengua del text en què s’insereixen les citacions o referències, i no pas en funció de la llengua de l’obra citada o referenciada, tal com es fa amb qualsevol altra indicació (dins, a, s. d., etc.).

La llengua de signes catalana és la llengua de les persones sordes signants de Catalunya. Es tracta d’una llengua natural i, si bé la Llei 17/2010, de 3 de juny, en regula, entre altres aspectes, el dret d’ús, l’aprenentatge, la docència, la recerca i la interpretació, encara avui és una llengua minoritzada i sovint allunyada dels àmbits d’especialitat.

Per aquest motiu, són especialment rellevants les obres amb mirada terminològica, com el Glossari audiovisual en LSC, que recull 103 signes de l’àmbit audiovisual en llengua de signes catalana.[…]

El Vocabulari bàsic de terminologia parlamentària en LSC recull els principals termes i expressions de l’activitat política del Parlament de Catalunya en llengua de signes catalana (LSC). Conté 153 termes que presenten una versió signada en LSC de la terminologia habitual de l’àmbit.

La pàgina del Vocabulari inclou una llista de reproducció de YouTube que permet veure els vídeos i una llista escrita de tots els termes ordenats alfabèticament. També es poden fer cerques de text en català per trobar els vídeos corresponents en LSC.[…]