Per situar geogràficament les poblacions de Catalunya, s’empra la referència comarcal i no pas la provincial.



Quan el context ho permet, es pot prescindir del nom de la comarca o del nom complet d’una població per evitar repeticions innecessàries.





No cal afegir la referència comarcal a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona ni a les poblacions que ja incorporen el nom de la comarca en la denominació pròpia.







Per referir-se a comarques naturals escindides administrativament, s’utilitza el terme general que les agrupa.




Es pot fer ús també de les designacions geogràfiques tradicionals d’àmbit supracomarcal, com ara les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona, la Costa Brava, etc.




Per a altres territoris de parla catalana amb tradició comarcal —la Franja de Ponent, el País Valencià i la Catalunya del Nord—, també es fan servir com a referència les comarques, llevat de les ciutats d’Alacant, Castelló de la Plana, València i Perpinyà. Sovint és suficient remetre a l’entitat d’àmbit superior o recórrer a fórmules descriptives.





Els noms de les poblacions balears —excepte Palma i Eivissa— s’acompanyen de la referència a l’illa corresponent.