Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Estructura i parts del document

  • Parts preliminars
    • Portada
      • Remarques sobre el títol
    • Agraïments
    • Resum i paraules clau
    • Índex o sumari
    • Llista d’abreviacions
  • Cos
    • Introducció o presentació
    • Conclusions
  • Bibliografia
  • Annexos

Estructura i parts del document

L’estructura d’un treball acadèmic pot variar segons el tipus de document (TFG, TFM o tesi) i l’àmbit d’especialitat a què pertany. Així doncs, es recomana de conèixer la normativa que regula els TFG de cada centre, els TFM de cada màster o, en el cas de les tesis, la normativa de la Universitat de Barcelona.

Tot i les diferents possibilitats, l’estructura d’un treball acadèmic ha de contenir:



Cada part d’un treball acadèmic ha de respectar les característiques que li són pròpies; però sempre que sigui possible ha de seguir criteris homogenis, especialment en els aspectes formals, per aconseguir la coherència, cohesió, comprensió i llegibilitat del text final.

Es recomana establir l’estructura del treball abans de començar a redactar el text, especialment per als grans apartats, i assegurar-se que segueix una exposició lògica i reflecteix la història raonada de la recerca que s’ha dut a terme.

Parts preliminars

En l’estructura dels treballs acadèmics, hi ha una part prèvia al cos del document, que hem anomenat parts preliminars, que pot contenir: portada, agraïments, resum i paraules clau, índex o sumari i llista d’abreviacions.

La presència de cadascuna d’aquestes parts depèn del tipus de treball acadèmic que es redacti, de la tradició de l’àmbit d’especialitat a què pertanyi i, fins i tot, de les recomanacions de cada centre. Cal remarcar, però, que tant la portada com l’índex o sumari són obligatoris.

Tot i ser les parts preliminars, es recomana de redactar-les quan ja s’ha enllestit tot el treball.

Portada

La portada d’un treball acadèmic ha de contenir la informació imprescindible per identificar-lo, com ara el títol i l’autoria; i segons el tipus de treball i les diferents normatives, s’hi ha de posar o s’aconsella d’afegir-hi altres informacions, com ara la denominació de l’ensenyament, el curs acadèmic, etc.

En els treballs finals de grau i de màster, es recomana de fer constar a la portada la informació següent, excepte que la normativa corresponent a cada centre o màster indiqui una pauta diferent:

  • títol del treball

  • nom i cognoms de l’autor

  • nom i cognoms del tutor

  • curs acadèmic o data en què es presenta

  • nom de l’assignatura (Treball Final de Grau o Treball Final de Màster)

  • denominació de l’ensenyament


Pel que fa a les tesis, la normativa de la Universitat de Barcelona estableix que s’hi faci constar, com a mínim, la informació següent:

  • denominació dels estudis de doctorat cursats

  • títol de la tesi

  • nom i cognoms del doctorand

  • nom i cognoms dels directors de tesi i del tutor


En el cas que els noms i cognoms vagin acompanyats d’un descriptor, com ara doctorand o doctoranda, tutora o tutora, director o directora, etc., cal flexionar la paraula corresponent segons el gènere que li pertoqui.

Convé tenir present, també, que tota aquesta informació s’escriu en diferents files acabades sense punt final i que cal usar correctament les majúscules segons cada cas.


Exemples de portades

ModelWord

PDF
ModelWord

PDF
ModelWord

PDF


Si es vol incloure el logotip de la Universitat de Barcelona, es poden utilitzar les plantilles que segueixen la imatge corporativa.

Després de la portada s’acostuma a deixar un full en blanc de cortesia. Ni aquest full ni la portada han de dur número de pàgina.

Remarques sobre el títol

Si el títol d’un document ocupa més d’una línia, cal tenir en compte les consideracions següents a l’hora de separar els mots a final de ratlla:

  • Els articles, preposicions i conjuncions han de passar a la línia següent amb la resta del títol.

    Exemple adequatAnàlisi dels arxius audiovisuals en línia
    de les televisions autonòmiques espanyoles

    Exemple inadequatAnàlisi dels arxius audiovisuals en línia de
    les televisions autonòmiques espanyoles


    Exemple adequatContribucions a la dependència
    i dimensionalitat en còpules

    Exemple inadequatContribucions a la dependència i
    dimensionalitat en còpules


  • Sempre que sigui possible, es recomana de mantenir junts a la mateixa ratlla els elements de sintagmes que vehiculen un únic concepte.

    Exemple adequatAnàlisi mètrica de l’edició teatral
    en català entre 1947 i 1959


  • En els títols que inclouen puntuació forta (punt o dos punts) aquest signe es pot suprimir si no perjudica la comprensió de l’enunciat. En aquest cas, és recomanable de posar amb majúscula inicial la primera paraula de la segona part.

    Exemple adequatL’acostament a la terminologia en la formació dels científics
    El cas de les ciències de la salut

    Exemple inadequatL’acostament a la terminologia en la formació dels científics:
    e
    l cas de les ciències de la salut

Agraïments

En els treballs acadèmics, i especialment en les tesis doctorals, hi acostuma a haver una pàgina per als agraïments, després de la portada.

Acostuma a ser un text breu en què es dona les gràcies, d’una banda, al director o tutor (segons el tipus de treball) i, de l’altra, a les persones que han ajudat l’autor en algun aspecte. També s’hi solen incloure al final agraïments més personals no lligats a l’àmbit acadèmic.

Tenint en compte les característiques d’aquest text, acostuma a tenir un to personal i subjectiu, a diferència de la resta del treball.

Els agraïments han d’anar en un full a part, precedits del títol Agraïments. No s’hi ha de posar el número de pàgina.

Resum i paraules clau

En alguns treballs acadèmics s’hi fa constar un resum i paraules clau amb l’objectiu que el lector es faci càrrec ràpidament de què hi trobarà i de facilitar la cerca documental. Es recomana de posar-los en un full a part, i sense el número de pàgina.

Exemple adequatResum

En aquest estudi qualitatiu s’investiga la influència de les dinàmiques de grup en la millora de la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants. La mostra està constituïda per 24 infants, d’edats compreses entre els 5 i 6 anys, i per una mestra de 58 anys. Es fa una intervenció educativa, basada en quatre dinàmiques de grup diferents, per avaluar la seva incidència en relació amb la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants. Els instruments utilitzats són de naturalesa qualitativa, concretament, l’entrevista i l’observació, que s’apliquen pre- i postintervenció per identificar possibles canvis. En els resultats, no es poden observar grans canvis quant a cohesió de grup ni a estabilitat emocional dels infants, però sí, una actitud positiva i de motivació en relació amb l’aplicació de dinàmiques de grup. La curta durada de la intervenció educativa ha estat la principal limitació d’aquesta investigació, fet pel qual no s’han pogut extreure uns resultats significatius. És per això que a les conclusions es mostren un seguit d’aspectes a tenir en compte en futurs estudis.


Paraules clau: infants, dinàmiques de grup, cohesió de grup, estabilitat emocional, educació emocional


Abstract

This is a qualitative study mainly focused on the effect of group dynamics to improve group cohesiveness and children’s emotional stability. The sample contains 24 children, aged five and six, and a 58 year-old teacher. An educational intervention based on four different group dynamics is implemented so as to assess its influence on the group cohesiveness and the children’s emotional stability. The interview and the observation are the qualitative tools that have been used in this study. They have been employed before and after the educational intervention in order to identify possible changes. The results from this research don’t provide important changes regarding group cohesiveness and emotional stability. However, a positive and motivational attitude towards the application of group dynamics has been observed. The short period of the educational intervention has been the main limitation of this study; this is the reason why meaningful results haven’t been extracted. Hence, many aspects to take into account in the future are included in the conclusions.


Keywords: infants, group dynamics, group cohesiveness, emotional stability, emotional education


Abans d’aplicar les recomanacions que s’exposen a continuació, cal consultar la normativa corresponent a cada centre o màster, i en el cas de les tesis, la normativa, especialment per a l’ús de les diferents llengües.

  • Resum

    El resum és un text breu (d’unes 250 paraules) que ha de condensar el contingut del treball, i fer-ne ressaltar especialment els resultats o conclusions més importants o innovadors. L’objectiu principal del resum és que el lector del text es faci càrrec ràpidament de què hi trobarà.

    • S’aconsella de redactar-lo un cop acabat el treball.

    • Ha d’anar precedit pel títol Resum (Abstract o Resumen, si és el cas), normalment en negreta.

    • El text del resum s’ha d’escriure en rodona, independentment de la llengua que es faci servir.

    • Es recomana que sigui concís, objectiu i impersonal.

    • S’aconsella de no posar-hi abreviacions ni fórmules.


  • Paraules clau

    Les paraules clau són mots o conjunts de mots que remeten a les àrees temàtiques, idees o conceptes més rellevants que es tracten en un treball acadèmic. La finalitat de les paraules clau és facilitar la cerca en bases de dades, repositoris, etc., i també la classificació dels treballs.

    • Es recomana de posar-les a sota del resum corresponent.

    • S’aconsella de posar només les paraules clau necessàries, entre 5 i 10.

    • Es recomana de precedir-les per Paraules clau (Keywords o Palabras clave, si és el cas) i, a continuació, escriure-les en rodona i amb minúscula inicial (excepte si es tracta de noms propis) i separades per una coma.

    • Les paraules clau s’han d’escriure en la mateixa llengua en què es fa el resum.

Índex o sumari

L’índex o sumari recull els títols de les diferents parts d’un document (parts, capítols, apartats, subapartats, etc.), precedits de la numeració corresponent, si és el cas, i seguits de la indicació de pàgina.

Aquest tipus d’índex ha d’anar precedit del títol Índex o Sumari; pot col·locar-se al començament o al final del document (tot i que en els treballs acadèmics ha d’aparèixer a l’inici) i s’aconsella que porti número de pàgina.

Exemple adequatExemple d’índex o sumari{


Alguns programes de tractament de textos permeten generar els índexs de manera automàtica. Tot i això, cal tenir en compte les recomanacions següents:

  • Els títols es poden sagnar seguint la numeració dels apartats del document.

  • La numeració i els títols de l’índex han de coincidir exactament amb la numeració i els títols dels diferents apartats de l’interior del document.

  • Els números de pàgina s’alineen a la dreta i no cal que els precedeixi cap abreviatura.

  • Entre els títols i els números de pàgina pot haver-hi una línia de punts.

En els treballs acadèmics, cal recordar que s’han d’incloure en l’índex la bibliografia i els annexos, si n’hi ha, i no s’hi han d’incloure cap de les parts preliminars del document (la portada, els agraïments, etc.).

Convé no confondre aquest índex amb altres tipus d’índexs, com ara el de taules i il·lustracions, l’analític o l’onomàstic.

Llista d’abreviacions

En els treballs acadèmics que utilitzen un nombre important d’abreviacions, especialment de sigles, es recomana de confegir una llista per tenir-les totes a mà i poder-ne consultar el significat o desenvolupament amb més facilitat.

Aquesta llista acostuma a mostrar-se en forma de taula: l’abreviació s’introdueix a la columna esquerra i el desenvolupament a la columna dreta. Per afavorir-ne la consulta, la columna de l’esquerra amb les abreviacions s’ordena alfabèticament.

La llista ha d’anar precedida del títol Llista d’abreviacions.

Exemple adequatLlista d’abreviacions

Abreviació
Desenvolupament
ECG
Electrocorticograma
EEG
Electroencefalograma
EEGI
Electroencefalograma intracranial
MEG
Magnetoencefalograma
PCL
Potencials de camp local
RMF
Ressonància magnètica funcional



Aquesta llista acostuma a col·locar-se al final dels textos que configuren les parts preliminars del treball acadèmic, darrere de l’índex o sumari.

Cos

El cos és la part central del treball i també la que presenta més variacions, segons el tipus de treball acadèmic, l’àmbit d’especialitat a què pertany, si es tracta d’un treball teòric o aplicat, si és un compendi d’articles, etc.

Així doncs, algunes de les parts que es poden trobar en el cos d’un treball acadèmic són:



Tenint en compte que la introducció i les conclusions són les parts coincidents a qualsevol treball acadèmic, es fan algunes recomanacions específiques només per a aquestes dues parts. I a continuació, es presenten una sèrie de remarques generals per a tot el cos del treball.

  • Es recomana que, abans de començar a redactar, s’estableixi una primera estructura del cos del treball, amb apartats i subapartats, per afavorir una organització de la informació adequada i equilibrada. Tot i així, a mesura que avança la redacció es pot reconsiderar, si cal, alguna subdivisió.

  • S’aconsella de fer els apartats i subapartats estrictament necessaris però, en tot cas, no sobrepassar el quart nivell de divisió.

  • Cal tenir en compte el format dels apartats i subapartats, tant en la numeració que acompanya els títols com en el cos i la classe de lletra utilitzats.

  • S’ha de fer un ús coherent i sistemàtic dels diferents aspectes formals en el conjunt del cos del treball.

Introducció o presentació

  • La introducció o presentació és la part inicial del treball que serveix per presentar-ne la justificació o motivació, els objectius que persegueix, els supòsits de què es parteix, les hipòtesis que es volen demostrar, i fer una breu descripció de com s’estructura el treball, si és el cas.

  • Qualsevol treball acadèmic ha de tenir explicitats els objectius, que s’han de redactar de manera clara i concisa. Des del punt de vista lingüístic, han de començar amb un infinitiu. Es poden incloure en el text en forma d’enumeració en paràgraf a part o de forma discursiva (cas que es recomana si només n’hi ha un).

    Exemple adequatL’estudi té tres objectius específics:
    • Proposar un mètode d’avaluació en un camp poc estudiat.
    • Detectar els punts forts i les mancances dels arxius estudiats.
    • Definir un rànquing d’arxius en línia en funció de les seves característiques.

    Exemple adequatL’objectiu principal del treball és analitzar i avaluar les característiques dels arxius audiovisuals en línia de les televisions autonòmiques espanyoles.

  • En relació amb les hipòtesis, es recomana que siguin clares, verificables, objectives, comprovables i pertinents, i que estiguin ben enunciades.

    Exemple adequatUna de les hipòtesis és que la noció de col·lectiu representada nominalment pot detectar-se i identificar-se en corpus textuals a partir de l’aplicació automàtica o semiautomàtica de paràmetres lexicosintàctics i morfològics.

  • Tant en els objectius com en les hipòtesis s’aconsella d’utilitzar frases afirmatives.

  • Un cop enllestit el treball, cal revisar bé tota la introducció per assegurar-se que tot el que s’hi diu es correspon amb el que s’ha fet i exposat realment i que, per exemple, no s’han perdut pel camí objectius previstos a l’inici.
Més informació
«Formular una hipòtesi» [en línia]. A: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia (dir.). Argumenta. Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Oberta de Catalunya; Universitat de Vic, 2006. <http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_03/tot_t03.html> [consulta: 2 juliol 2018].

Conclusions

  • Les conclusions han d’incloure la validació o no de les hipòtesis plantejades en la introducció del treball; han de donar compte dels aspectes més rellevants dels diversos objectius plantejats i dels resultats obtinguts; i, si és el cas, han d’apuntar possibles línies de continuïtat en la recerca.

  • Aquesta part ha de ser un text sintètic i breu, i no una mera repetició o paràfrasi dels principals aspectes tractats en el treball.

Bibliografia

La bibliografia és la part dels treballs acadèmics en què es recullen totes les fonts i referències bibliogràfiques que s’han citat dins del treball.

També s’hi poden incloure referències bibliogràfiques i fonts consultades que no surtin citades en el text, si així ho admeten les normes de cada centre o màster.

A continuació es fan una sèrie de consideracions per tenir en compte a l’hora de redactar la bibliografia.


Annexos

Els annexos aporten materials complementaris o de suport que no s’han inclòs en el cos del treball per afavorir-ne la llegibilitat, però que permeten comprendre millor el document. Es tracta, per tant, d’una part optativa que depèn de les característiques de cada treball.

Els textos que s’inclouen en els annexos poden ser molt diversos: enquestes, estadístiques, corpus de dades, exemples, fonts de buidatge, etc.

Els annexos acostumen a anar al final del treball, després de la bibliografia. En cas que n’hi hagi més d’un, s’han de numerar correlativament i cadascun ha de començar en una nova pàgina. Els annexos han de dur número de pàgina.

Cada annex ha de portar un títol descriptiu precedit de la paraula annex, la numeració corresponent i un punt.  

Exemple adequatAnnex 1. Model d’enquesta

Exemple adequatAnnex 2. Resultats del buidatge de dades (2012-2013)

Els annexos s’han de fer constar en l’índex o sumari, com una part més dels treballs acadèmics.

Dins del cos del treball, es recomana de fer al·lusió quan calgui a cadascun dels annexos (per exemple, en forma de remissió interna) perquè quedin vinculats.



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 19-5-2021
Citació recomanada:
«Treballs acadèmics: estructura i parts del document» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=1329> [consulta: 21 abril 2024].