Remissions internes

  • S’escriuen amb la mateixa tipografia que la resta del text.
  • Convé no abreujar enmig de text les parts o elements als quals es remet.

    Exemple inadequatEn el cap. 1 s’expliquen les raons aportades per Margany.

  • S’escriuen amb minúscula inicial.

    Exemple adequatEn la figura següent (figura 1) apareix un detall d’una fulla de Quercus ilex.

  • Quan les precedeix la forma verbal vegeu (o l’abreviació v.) convé escriure-les entre parèntesis i escrites en rodona.

    Exemple adequatMargany exemplifica totes les raons aportades (vegeu el capítol 1).
Les remissions internes són les indicacions amb què es remet a una part o element concret del text, com ara un apartat, un capítol, un annex, una taula, una il·lustració, etc.

  • La remissió es compon habitualment de l’element a què ens referim (apartat, capítol, figura, etc.) i la numeració, si en té, que s’escriuen amb la mateixa tipografia que la resta del text.

    Exemple adequatTal com s’ha explicat en el capítol 1, són diverses les raons aportades per Margany.

    Exemple adequatVegeu en l’annex 1, la llista sistemàtica dels mamífers marins, segons Jefferson et al. (1993).

    Exemple adequatLa proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. la figura 32).

    Exemple adequatEn aquest cas (i a diferència de les citacions: v. § 2.50.5) els incisos de narrador van marcats amb guions.

    En el cas que es vulgui incloure el títol de l’element en qüestió, es recomana d’escriure’l entre cometes baixes.

    Exemple adequatTal com s’ha explicat en el capítol 1, «La ciència de la paraula», són diverses les raons aportades per Margany.

    Exemple adequatTal com s’ha explicat en el capítol 1 («La ciència de la paraula»), són diverses les raons aportades per Margany.

    Exemple inadequatTal com s’ha explicat en el capítol 1, La ciència de la paraula, són diverses les raons aportades per Margany.

    Es recomana no abreujar enmig de text les parts o elements als quals es remet.

    Exemple inadequatTal com s’ha explicat en el cap. 1, són diverses les raons aportades per Margany.

    Exemple inadequatLa proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. la fig. 32).


  • Quan en un text es remet a una part (capítol, annex, etc.) o element (figura, taula, gràfic, etc.), s’escriu amb minúscula inicial el mot que fa referència a aquesta part o element.

    Exemple adequatEn la figura següent (figura 1) apareix un detall d’una fulla de Quercus ilex.

    Exemple adequatEn el capítol sobre la ciència de la paraula (v. el capítol 1) hem resseguit les raons aportades per diferents autors.

    Exemple no admissibleEn la Taula 2, es pot veure la distribució de responsabilitats dels membres.


  • Les remissions precedides de la forma verbal vegeu (o l’abreviació v.) acostumen a anar entre parèntesis i escrites en rodona. Cal recordar que la forma correcta és la del verb en imperatiu (vegeu) i no pas ni la forma en infinitiu veure ni la imperativa veieu, que és molt informal. També cal tenir en compte que no es poden ometre els elements connectors (articles i preposicions) ni el punt de les abreviatures.

    Exemple adequatMargany exemplifica totes les raons aportades (vegeu el capítol 1).

    Exemple no admissibleMargany exemplifica totes les raons aportades (vegeu capítol 1).

    Exemple adequatLa proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. la figura 32).

    Exemple no admissibleLa proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. figura 32).


  • Tradicionalment, en les citacions textuals també s’han utilitzat algunes expressions llatines, cada cop més en desús, com ara els imperatius vide i videte (o l’abreviació vid.), equivalents a vegeu.

    Quan la remissió interna té un objectiu específicament de comparació, es pot fer servir l’imperatiu confer (‘conferiu’, ‘compareu’) o bé l’abreviatura cf.

    Els adverbis infra (‘més avall’, més endavant en el text) i supra (‘més amunt’, anteriorment en el text) ajuden a localitzar la remissió. Quan s’utilitzen, cal evitar d’usar alhora vegeu o v.

    Exemple adequatTot el que hem exposat sobre la compartimentació de les cèl·lules eucariotes (supra capítol 8) és vàlid per a aquest capítol.

    Exemple adequatÉs un fenomen en què la paret cel·lular (infra § 13.24) té una funció essencial.

    Com es pot veure en els exemples, com que es tracta de paraules llatines, s’escriuen en cursiva.
Darrera actualització: 7-2-2022
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Consells per a la redacció: remissions internes» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=2215> [consulta: 26 febrer 2024].
Pujar al principi de la pàgina