Pla docent
- Marc normatiu
- Format i redacció
- Competències
- Substantius
- Enumeració
- Objectius
- Infinitius
- Enumeració
- Punt de vista
- Temari
- Col·locació del text en el camp adequat
- Confecció del temari
- Majúscules i minúscules en els títols del temari
- Sigles: formació i aclariments
- Metodologia
- Preferència pel present
- Coherència en la tria d’infinitius o de substantius
- Repeticions que cal evitar
- Avaluació
- Avaluació continuada i avaluació única
- Presentació esquemàtica
- Fonts d’informació
- Estil i convencions
- Majúscules i minúscules: casos més habituals
- Ús de la cursiva per als manlleus
- Ús no sexista del llenguatge
- Decimals i percentatges
- Gramàtica
- La forma passiva
- Ordre de noms i adjectius
- Possessius redundants
- Pronoms relatius
- Ús inadequat del futur per indicar obligació
- Lèxic i terminologia
- a nivell (de)
- contemplar
- existir o haver-hi?
- mateix i propi
- matricular o matricular-se
- ofertar
- realitzar
- tal com
- tanmateix o així mateix
El pla docent és un element clau no solament per al disseny i l’organització de les assignatures, sinó també per a l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges. De fet, és una eina bàsica per assolir un dels objectius clau del sistema europeu d’educació superior: la comparabilitat dels sistemes metodològics i d’avaluació entre diferents universitats i estudis.
De conformitat amb la normativa, el pla docent d’una assignatura és un document públic en què es concreta l’oferta docent prevista i planificada, d’acord amb la memòria de l’ensenyament corresponent, les normatives generals pròpies de la universitat, les normatives específiques del centre en què s’imparteixen els estudis, i els recursos humans, econòmics i materials disponibles.
És, per tant, el document rector o full de ruta de la docència i, en aquest sentit:
La diferència fonamental entre el pla docent i el programa de l’assignatura és el grau de concreció. Com més generals són els criteris sobre objectius, metodologia, avaluació, etc., més propis són d’un pla docent; i, en sentit contrari, a mesura que els criteris es van concretant, es va configurant el programa. Com és lògic, un pla docent —precisament pel seu caràcter més general— està menys sotmès a canvis d’un curs a un altre que un programa. Per tant, en el cas que una assignatura tingui més d’un professor, és en el programa on s’ha de recollir el que cadascun vulgui introduir en el marc del pla docent.
Convé fer atenció a les característiques de l’aplicació GR@D de publicació de plans docents, tant pel que fa a aspectes generals d’introducció o actualització d’informació com en relació amb la gestió de les llengües.
Pel que fa al contingut, el pla docent recull dades generals de l’assignatura, entre les quals destaquen, des del punt de vista del format i la redacció, les competències que s’han d’assolir, els objectius de l’aprenentatge, els blocs temàtics de l’assignatura, la metodologia i activitats formatives, l’avaluació acreditativa dels aprenentatges i les fonts d’informació bàsica.
Més enllà de les consideracions específiques per redactar els apartats del pla docent, cal tenir presents les recomanacions generals d’escriptura i algunes qüestions concretes d’estil i convencions, gramàtica, i lèxic i terminologia que responen a dubtes o errors habituals en aquest tipus de text.
De conformitat amb la normativa, el pla docent d’una assignatura és un document públic en què es concreta l’oferta docent prevista i planificada, d’acord amb la memòria de l’ensenyament corresponent, les normatives generals pròpies de la universitat, les normatives específiques del centre en què s’imparteixen els estudis, i els recursos humans, econòmics i materials disponibles.
És, per tant, el document rector o full de ruta de la docència i, en aquest sentit:
- Reflexiona sobre el disseny docent, les activitats d’aprenentatge, la metodologia, el sistema d’avaluació, etc.
- Incentiva la coordinació per aconseguir els objectius de la titulació i afavorir l’aprenentatge.
- Fa saber a l’alumnat què s’espera que aprengui, en quines condicions i amb quina avaluació.
La diferència fonamental entre el pla docent i el programa de l’assignatura és el grau de concreció. Com més generals són els criteris sobre objectius, metodologia, avaluació, etc., més propis són d’un pla docent; i, en sentit contrari, a mesura que els criteris es van concretant, es va configurant el programa. Com és lògic, un pla docent —precisament pel seu caràcter més general— està menys sotmès a canvis d’un curs a un altre que un programa. Per tant, en el cas que una assignatura tingui més d’un professor, és en el programa on s’ha de recollir el que cadascun vulgui introduir en el marc del pla docent.
Convé fer atenció a les característiques de l’aplicació GR@D de publicació de plans docents, tant pel que fa a aspectes generals d’introducció o actualització d’informació com en relació amb la gestió de les llengües.
Pel que fa al contingut, el pla docent recull dades generals de l’assignatura, entre les quals destaquen, des del punt de vista del format i la redacció, les competències que s’han d’assolir, els objectius de l’aprenentatge, els blocs temàtics de l’assignatura, la metodologia i activitats formatives, l’avaluació acreditativa dels aprenentatges i les fonts d’informació bàsica.
Més enllà de les consideracions específiques per redactar els apartats del pla docent, cal tenir presents les recomanacions generals d’escriptura i algunes qüestions concretes d’estil i convencions, gramàtica, i lèxic i terminologia que responen a dubtes o errors habituals en aquest tipus de text.
 | També hi ha disponibles els criteris d’elaboració de plans docents en anglès. |
Més informació
Gestió de recursos academicodocents (GR@D) [accés en línia restringit]. Universitat de Barcelona. <https://www.ub.edu/portalGrad> [consulta: 10 octubre 2022].
Guia de redacció de plans docents. Xarxa Vives d’Universitats. Grup de Treball de Qualitat Lingüística, 2022. <http://hdl.handle.net/2445/185782> [consulta: 6 setembre 2022].
Pla docent d’una assignatura. [accés en línia restringit]. Universitat de Barcelona, 2019. <https://www.ub.edu/portalGrad/manuals/PLAE/plansdocents/pla_docent_assignatura.pdf> [consulta: 10 octubre 2022].
Guia de redacció de plans docents. Xarxa Vives d’Universitats. Grup de Treball de Qualitat Lingüística, 2022. <http://hdl.handle.net/2445/185782> [consulta: 6 setembre 2022].
Pla docent d’una assignatura. [accés en línia restringit]. Universitat de Barcelona, 2019. <https://www.ub.edu/portalGrad/manuals/PLAE/plansdocents/pla_docent_assignatura.pdf> [consulta: 10 octubre 2022].
L’estret lligam entre el pla docent d’una assignatura i l’avaluació explica la norma única que regula el sistema i procediment d’avaluació i qualificació dels aprenentatges de l’alumnat de grau i màster universitari, sens perjudici que cada centre pugui elaborar i proposar una normativa pròpia, complementària i ajustada a les seves especificitats.
Aquesta norma ha estat elaborada per la Comissió Acadèmica del Consell de Govern, amb la participació dels diferents sectors implicats i dels centres de la Universitat de Barcelona.
Els centres, cadascun mitjançant la seva comissió acadèmica, estableixen indicacions generals complementàries per a tots els seus ensenyaments. En qualsevol cas:
Pel que fa als plans docents d’assignatures semipresencials, cal descriure clarament les activitats presencials i no presencials, i definir els terminis, procediments i canals de comunicació entre professorat i alumnat. S’han d’incloure activitats que afavoreixin l’aprenentatge autònom i, en l’avaluació, les interaccions i activitats virtuals han de tenir un pes significatiu.
En tot cas, ateses les especificitats dels ensenyaments impartits en modalitat semipresencial, hi ha una normativa ad hoc que dona una resposta més ajustada a aquesta metodologia:
Aquesta norma ha estat elaborada per la Comissió Acadèmica del Consell de Govern, amb la participació dels diferents sectors implicats i dels centres de la Universitat de Barcelona.
- Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges (aprovada pel Consell de Govern de 8 de maig de 2012 i modificada pel Consell de Govern de 27 de febrer de 2020)
- Normativa reguladora de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges (aprovada pel Consell de Govern de 27 de febrer de 2020)
Els centres, cadascun mitjançant la seva comissió acadèmica, estableixen indicacions generals complementàries per a tots els seus ensenyaments. En qualsevol cas:
- Determinen criteris i pautes d’avaluació i reavaluació homogenis per a totes les titulacions
del mateix nivell acadèmic. - Estableixen el termini i procediment de presentació de sol·licituds per acollir-se a l’avaluació única.
- Fixen el període de reavaluació.
- Elaboren la normativa reguladora dels treballs finals de grau i de màster universitari.
Pel que fa als plans docents d’assignatures semipresencials, cal descriure clarament les activitats presencials i no presencials, i definir els terminis, procediments i canals de comunicació entre professorat i alumnat. S’han d’incloure activitats que afavoreixin l’aprenentatge autònom i, en l’avaluació, les interaccions i activitats virtuals han de tenir un pes significatiu.
En tot cas, ateses les especificitats dels ensenyaments impartits en modalitat semipresencial, hi ha una normativa ad hoc que dona una resposta més ajustada a aquesta metodologia:
- La docència semipresencial a la Universitat de Barcelona (aprovada per la Comissió Acadèmica del Consell de Govern de 30 d’abril de 2008)
Més informació
Universitat de Barcelona (2008). La docència semipresencial a la Universitat de Barcelona (aprovada per la Comissió Acadèmica del Consell de Govern de 30 d’abril de 2008). <http://www2.giga.ub.edu/acad/comaof/fitxers/docencia_semipresencial.pdf> [consulta: 10 octubre 2022].
Universitat de Barcelona (2020). Normativa reguladora de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges (aprovada pel Consell de Govern de 27 de febrer de 2020) (Seu electrònica, 28-2-2020). <https://seu.ub.edu/normativaMilloradaAnunciPublic/showPublicacion/363783> [consulta: 3 febrer 2024].
Universitat de Barcelona (2020). Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges (aprovada pel Consell de Govern de 8 de maig de 2012 i modificada pel Consell de Govern de 27 de febrer de 2020) (Seu electrònica, 9-5-2012). <https://seu.ub.edu/normativaMilloradaAnunciPublic/showPublicacion/376234> [consulta: 3 febrer 2024].
Universitat de Barcelona (2020). Normativa reguladora de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges (aprovada pel Consell de Govern de 27 de febrer de 2020) (Seu electrònica, 28-2-2020). <https://seu.ub.edu/normativaMilloradaAnunciPublic/showPublicacion/363783> [consulta: 3 febrer 2024].
Universitat de Barcelona (2020). Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges (aprovada pel Consell de Govern de 8 de maig de 2012 i modificada pel Consell de Govern de 27 de febrer de 2020) (Seu electrònica, 9-5-2012). <https://seu.ub.edu/normativaMilloradaAnunciPublic/showPublicacion/376234> [consulta: 3 febrer 2024].
Hi ha una sèrie d’indicacions específiques de redacció dels plans docents que estan molt relacionades amb cadascun dels apartats que els componen:
Més enllà d’aquestes recomanacions específiques, és recomanable tenir en compte els consells generals de redacció següents per aconseguir un text de qualitat:
Més enllà d’aquestes recomanacions específiques, és recomanable tenir en compte els consells generals de redacció següents per aconseguir un text de qualitat:
- Seguir l’ordre natural dels elements de la frase: subjecte + verb + complements.
- Escriure frases i paràgrafs ben cohesionats, només amb la informació necessària i rellevant.
- Prescindir dels incisos gratuïts i marcar els imprescindibles amb el guió llarg.
- Donar preferència a l’estructura de llista per a les enumeracions.
- Recordar que la negreta té significat; és un recurs semàntic.
- Obviar les repeticions: no duplicar idees ni ser reiteratius.
- Optar preferentment per frases afirmatives, que incideixen en els aspectes agradables.
- Limitar les construccions passives, que generen estructures més feixugues.
- Usar els gerundis correctament: prescindir dels de posterioritat i els especificatius.
- Minimitzar les nominalitzacions i els possessius innecessaris.
- Ometre verbs buits: procedir, efectuar, permetre, etc.
- Estructurar les idees amb connectors diferents i adequats.
- Fer un bon ús dels signes de puntuació i, en tot cas, no posar coma entre subjecte i predicat.
- Evitar els arcaismes i les expressions enrevessades, que entorpeixen la comprensió.
- Prioritzar les solucions més naturals i habituals, que són les que tothom entén.
- Esquivar els mots crossa o comodins: cosa, tema, qüestió, aspecte, problema, etc.
- Emprar els mots amb precisió per evitar ambigüitats.
- Recórrer a la terminologia adequada, que garanteix la univocitat.
- Eludir les interferències de l’anglès, que empobreixen l’expressió i limiten la fluïdesa del missatge.
- Conèixer les estratègies per fer un ús no sexista de la llengua.
- Reduir l’ús d’abreviacions als casos clars de manca d’espai.
- Triar un bon disseny del document, ajustat al tipus de text, i un format accessible i usable.
El pla docent ha d’especificar les competències transversals, generals i específiques de l’assignatura, relatives a la matèria que li correspon. Les competències se seleccionen tenint en compte els aprenentatges que l’alumnat ha d’assolir progressivament al llarg del curs i que són susceptibles de ser avaluats.
La descripció de les competències generals i específiques són els referents tant de la metodologia com de les activitats d’avaluació.
En els plans docents dels graus, les competències es trien d’una llista tancada, i l’únic que s’hi pot escriure són observacions (que apareixen publicades entre parèntesis). En aquest apartat només cal triar el tipus de competències i l’ordre en què es vol que apareguin.
En els plans docents dels màsters, en canvi, les competències sí que són editables: no s’han de triar de cap llista, sinó que s’han d’escriure en el camp corresponent. Per fer-ho, cal tenir en compte la tria del substantiu com a descriptor inicial i la manera com s’enumeren.
La descripció de les competències generals i específiques són els referents tant de la metodologia com de les activitats d’avaluació.
En els plans docents dels graus, les competències es trien d’una llista tancada, i l’únic que s’hi pot escriure són observacions (que apareixen publicades entre parèntesis). En aquest apartat només cal triar el tipus de competències i l’ordre en què es vol que apareguin.
En els plans docents dels màsters, en canvi, les competències sí que són editables: no s’han de triar de cap llista, sinó que s’han d’escriure en el camp corresponent. Per fer-ho, cal tenir en compte la tria del substantiu com a descriptor inicial i la manera com s’enumeren.
| Per definir o editar competències al GR@D, es pot consultar el manual Procés de gestió del pla docent d’una assignatura (p. 15-19). |
Les competències s’introdueixen mitjançant un substantiu inicial (en general, capacitat o habilitat), i no amb un infinitiu.
En el cas dels màsters, el codi de la competència s’obvia, de manera que s’equiparen a les competències de grau, que no en tenen.
 | Capacitat per comunicar les conclusions de la recerca a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats. |
 | Comunicar les conclusions de la recerca a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats. |
En el cas dels màsters, el codi de la competència s’obvia, de manera que s’equiparen a les competències de grau, que no en tenen.
| Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant de manera autodirigida o autònoma. |
| CB10. Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant de manera autodirigida o autònoma. |
Convé utilitzar les llistes de pics (
) per fer enumeracions de manera automàtica.
En els plans docents no s’utilitzen ni xifres ni lletres per enumerar les competències.
Si cal fer un segon nivell de llista, s’ha de seleccionar tot el fragment que ha de constar com a segon nivell i augmentar el sagnat de l’enumeració (
).
) per fer enumeracions de manera automàtica. | • Capacitat per usar i integrar informació de diferents camps disciplinaris. • Habilitat per utilitzar recursos informàtics, tècnics i audiovisuals. |
En els plans docents no s’utilitzen ni xifres ni lletres per enumerar les competències.
| 1. Capacitat per usar i integrar informació de diferents camps disciplinaris. |
| 1.- Capacitat per usar i integrar informació de diferents camps disciplinaris. |
| a) Capacitat per usar i integrar informació de diferents camps disciplinaris. |
Si cal fer un segon nivell de llista, s’ha de seleccionar tot el fragment que ha de constar com a segon nivell i augmentar el sagnat de l’enumeració (
).Els objectius d’aprenentatge tenen com a referència les competències identificades, que són objecte de treball i d’avaluació en l’assignatura. Han de ser generals, però explícits, i es refereixen a l’aprenentatge de coneixements, d’habilitats o de procediments, i d’actituds, valors i normes de comportament.
En tot cas, han d’indicar l’aprenentatge que es pretén que l’estudiant assoleixi (ser capaç d’identificar, d’interpretar, de resoldre, de reconèixer, de valorar, d’analitzar, etc.).
En tot cas, han d’indicar l’aprenentatge que es pretén que l’estudiant assoleixi (ser capaç d’identificar, d’interpretar, de resoldre, de reconèixer, de valorar, d’analitzar, etc.).
| Per definir o editar objectius d’aprenentatge al GR@D, es pot consultar el manual Procés de gestió del pla docent d’una assignatura (p. 20-21). |
Convé descriure els objectius mitjançant un infinitiu inicial, i no amb un substantiu.
A l’hora de triar aquests infinitius, cal tenir en compte el tipus d’objectiu:
| Distingir entre l’aigua com a bé públic i com a bé privat. Comprendre la relació entre l’aigua i els efectes externs. |
| Distinció entre l’aigua com a bé públic i com a bé privat. Comprensió de la relació entre l’aigua i els efectes externs. |
A l’hora de triar aquests infinitius, cal tenir en compte el tipus d’objectiu:
- Objectius referits a l’aprenentatge de coneixements. S’usen verbs que indiquen què ha de saber l’estudiant.
reconèixer, identificar, enumerar, etc. - Objectius referits a l’aprenentatge d’habilitats i destreses. S’utilitzen verbs que indiquen què ha de saber fer l’estudiant.
resoldre, analitzar, calcular, etc. - Objectius referits a l’aprenentatge d’actituds, valors i normes de comportament. Es fan servir verbs que indiquen com ha d’actuar l’estudiant.
plantejar-se, optar, esforçar-se, etc.
Convé introduir cada objectiu en un camp diferent.
Excepcionalment, si en un mateix camp s’introdueix més d’un objectiu, es recomana usar l’opció llista de pics (
).
En els plans docents no s’utilitzen xifres ni lletres per enumerar els objectius.
| Entendre l’anatomia del sistema immunitari. Utilitzar les eines bàsiques de la immunologia. |
Excepcionalment, si en un mateix camp s’introdueix més d’un objectiu, es recomana usar l’opció llista de pics (
). | • Entendre l’anatomia del sistema immunitari. • Utilitzar les eines bàsiques de la immunologia. |
En els plans docents no s’utilitzen xifres ni lletres per enumerar els objectius.
| 1. Entendre l’anatomia del sistema immunitari. |
| 1.- Entendre l’anatomia del sistema immunitari. |
| a) Entendre l’anatomia del sistema immunitari. |
Els objectius de l’assignatura expressen l’aprenentatge que ha d’assolir l’estudiant. Per tant, el subjecte implícit de les oracions ha de ser l’alumnat, no el professorat.
|
|
|
|
|
|
Un bloc temàtic identifica un conjunt de continguts que s’han d’ensenyar amb la finalitat que l’alumnat els aprengui, i que responen a uns determinats objectius, que s’han de treballar mitjançant unes activitats determinades.
En el pla docent, s’han d’identificar els títols i els continguts dels blocs temàtics en què es divideix l’assignatura, fins i tot en el cas que hi hagi un sol bloc.
En el pla docent, s’han d’identificar els títols i els continguts dels blocs temàtics en què es divideix l’assignatura, fins i tot en el cas que hi hagi un sol bloc.
| Per definir o editar blocs temàtics, es pot consultar el manual Procés de gestió del pla docent d’una assignatura (p. 22-28). |
Més informació
Universitat de Barcelona. Temari [accés en línia restringit]. <https://www.ub.edu/portalGrad/web2/manuals/docs/coo_pla/105-temari.pdf> [consulta: 6 setembre 2022].
La informació en el temari dels plans docents s’ha d’incloure en diferents camps: blocs temàtics, per al primer nivell d’informació; temes, per al segon, i subtemes, per al tercer nivell.
En la sortida en HTML, cada nivell de temari té un format diferent.
- A Descripció del bloc temàtic, no s’hi han d’incloure els temes, ja que apareixen codificats en cursiva en l’HTML.
- Cal que introduïu cada bloc temàtic o tema en un apartat nou, i no tots en el mateix.
- Els subtemes s’han d’introduir en el camp Detall del tema i s’han de numerar manualment.
En la sortida en HTML, cada nivell de temari té un format diferent.
En els temaris, cal evitar denominacions genèriques com ara bloc, tema, programa, unitat, lliçó, etc., que també donen lloc a repeticions d’informació.
Pel que fa a la numeració, el gr@d numera automàticament amb una xifra aràbiga seguida de punt tots els blocs temàtics i temes (primer i segon nivell d'informació). Per tant, a fi d’evitar repeticions, no s’han de numerar manualment aquests elements. En canvi, sí que s’han de numerar manualment els subtemes utilitzant xifres aràbigues seguides d’un punt, no amb lletres ni amb números romans.
Amb tot, en temaris de gran complexitat (en què, per exemple, es vulgui combinar les xifres romanes per als blocs i les aràbigues per als temes) es pot canviar l’opció de la numeració automàtica per defecte i establir un sistema de numeració personalitzat.
Per fer-ho, s’ha d’editar la pestanya Dades generals del pla docent i, en l’apartat Numeració, triar l’opció Cap del desplegable.
Des d’aquest desplegable es pot canviar l’opció per defecte de numeració automàtica del temari per cap numeració, que permet numerar manualment blocs i temes.
| 2. Patologia del sistema endocrí 2.1. Sistema hipotalàmic 2.1.1. Glàndules suprarenals |
| 2. BLOC 2. Patologia del sistema endocrí 2.1. Tema 1. Sistema hipotalàmic 2.1.1. Lliçó 1. Glàndules suprarenals |
Pel que fa a la numeració, el gr@d numera automàticament amb una xifra aràbiga seguida de punt tots els blocs temàtics i temes (primer i segon nivell d'informació). Per tant, a fi d’evitar repeticions, no s’han de numerar manualment aquests elements. En canvi, sí que s’han de numerar manualment els subtemes utilitzant xifres aràbigues seguides d’un punt, no amb lletres ni amb números romans.
| 2. Patologia del sistema endocrí 2.1. Sistema hipotalàmic 2.1.1.Glàndules suprarenals |
 | II. Patologia del sistema endocrí 2.1. Sistema hipotalàmic 2.1.a) Glàndules suprarenals |
Amb tot, en temaris de gran complexitat (en què, per exemple, es vulgui combinar les xifres romanes per als blocs i les aràbigues per als temes) es pot canviar l’opció de la numeració automàtica per defecte i establir un sistema de numeració personalitzat.
Per fer-ho, s’ha d’editar la pestanya Dades generals del pla docent i, en l’apartat Numeració, triar l’opció Cap del desplegable.
Des d’aquest desplegable es pot canviar l’opció per defecte de numeració automàtica del temari per cap numeració, que permet numerar manualment blocs i temes.
Els blocs, temes i subtemes s’escriuen amb minúscula, excepte les paraules que s'escriuen amb (majúscula distintiva).
Després de dos punts s’escriu sempre minúscula.
|
|
Després de dos punts s’escriu sempre minúscula.
|
|
| Recordeu que els títols no porten punt final. |
- Es recomana que la primera vegada que s’usa una sigla dins d’un text aparegui entre parèntesis i precedida de la forma desenvolupada corresponent, o que aparegui després de la sigla la forma desenvolupada entre parèntesis.
Els trastorns de comportament alimentari (TCA) són una malaltia greu. Els TCA es detecten sobretot entre els 12 i 20 anys. Els TCA (trastorns de comportament alimentari) són una malaltia greu. Els TCA es detecten sobretot entre els 12 i 20 anys. - S’escriuen amb majúscula, excepte les sigles lexicalitzades, i sense cap punt ni espai en blanc després de cada lletra.
IDIBAPS 
Idibaps EUA E.U.A.
E U Asida SIDA - S’escriuen sense accent gràfic, excepte les sigles lexicalitzades.
IPC [índex de preus al consum] un cedé - Les sigles són invariables i només pluralitzen els elements del sintagma nominal que les determinen. No s’hi afegeix cap s i, en general, no s’ha de fer la duplicació de lletres.
les ONG [organitzacions no governamentals] les ONGS les ONG’s el responsable d’RH [Recursos Humans] el responsable d’RRHH el responsable d’RH’s les TIC [tecnologies de la informació i la comunicació] les TICS les TIC’s
En el pla docent es detallen els diferents tipus d’activitats que es duen a terme al llarg de l’assignatura tenint en compte les competències generals i específiques establertes: estudi de casos, classes magistrals, simulacions, seminaris, treballs no presencials, pràctiques de laboratori, tutories per grups, etc.
A més de les activitats que es desenvolupen, en el pla docent o en el programa de l’assignatura s’especifica la seqüència de les activitats presencials, així com les orientacions bàsiques de les activitats dirigides i les de treball autònom de l’estudiant.
El criteri general en la distribució d’hores de dedicació de l’estudiant és d’aproximadament un terç per a cada tipus d’activitat (activitat presencial, dirigida i treball autònom).
A més de les activitats que es desenvolupen, en el pla docent o en el programa de l’assignatura s’especifica la seqüència de les activitats presencials, així com les orientacions bàsiques de les activitats dirigides i les de treball autònom de l’estudiant.
El criteri general en la distribució d’hores de dedicació de l’estudiant és d’aproximadament un terç per a cada tipus d’activitat (activitat presencial, dirigida i treball autònom).
| Per definir o editar la metodologia i organització general de l’assignatura, es pot consultar el manual Procés de gestió del pla docent d’una assignatura (p. 34). |
Cal redactar la metodologia en present, no en futur. Així, la informació es llegeix des de la perspectiva actual de l’estudiant, i no des de la perspectiva de futur de qui redacta quan elabora el pla.
|
|
|
|
| Aquesta preferència pel present és aplicable a la resta de camps del pla docent. |
Si es presenta la informació en forma d’enumeració, cal ser coherents i tots els punts han de començar amb un element de la mateixa categoria gramatical: infinitiu o substantiu.
|
|
| Feina de l’estudiant: • Presa d’apunts. • Fer els exercicis. • Lectura de la bibliografia. |
Cal evitar repeticions innecessàries, que no aporten informació nova i a més carreguen el text.
| L’alumnat ha d’assistir obligatòriament a les sessions presencials i ha d’elaborar un treball obligatori. |
| L’alumnat ha d’assistir obligatòriament a les sessions presencials. Així mateix, l’alumnat ha d’elaborar un treball obligatori. |
En el pla docent s’incorpora la informació relativa al model d’avaluació utilitzat per valorar el grau d’assoliment dels aprenentatges, i s’identifiquen els mecanismes i els períodes establerts.
El contingut mínim d’aquest apartat inclou els requisits per acollir-se a l’avaluació, les seves característiques, el període temporal en què es duen a terme les diverses activitats, les evidències que configuren el sistema d’avaluació i la ponderació de cadascuna d’elles, i el seu caràcter individual o grupal. En el cas que aquesta ponderació no es faci en valors absoluts sinó amb un interval, se n’ha d’especificar el valor mínim i màxim.
També cal incloure-hi el procediment i els criteris de reavaluació, així com el desenvolupament de l’avaluació única especificant, si escau, el termini per sol·licitar-la com a alternativa a l’avaluació continuada.
El contingut mínim d’aquest apartat inclou els requisits per acollir-se a l’avaluació, les seves característiques, el període temporal en què es duen a terme les diverses activitats, les evidències que configuren el sistema d’avaluació i la ponderació de cadascuna d’elles, i el seu caràcter individual o grupal. En el cas que aquesta ponderació no es faci en valors absoluts sinó amb un interval, se n’ha d’especificar el valor mínim i màxim.
També cal incloure-hi el procediment i els criteris de reavaluació, així com el desenvolupament de l’avaluació única especificant, si escau, el termini per sol·licitar-la com a alternativa a l’avaluació continuada.
| Per definir o editar l’avaluació acreditativa dels aprenentatges, es pot consultar el manual Procés de gestió del pla docent d’una assignatura (p. 35). |
El camp Avaluació continuada de la interfície del GR@D en la versió final (HTML) s’anomena «Avaluació acreditativa dels aprenentatges».
Cal tenir-ho present quan es redacta el pla docent —sobretot si es fa una remissió a aquest apartat des del camp Avaluació única.
Cal tenir-ho present quan es redacta el pla docent —sobretot si es fa una remissió a aquest apartat des del camp Avaluació única.
| Avaluació única Vegeu l’apartat anterior. |
| Avaluació única Vegeu l’apartat d’avaluació continuada. |
Per fer més comprensible el mètode d’avaluació cal ser sintètic i presentar la informació de manera clara.
Si es presenta en forma d’enumeració, es recomana seguir un esquema com aquest:
Si es presenta en forma d’enumeració, es recomana seguir un esquema com aquest:
|
|
En el pla docent s’han d’especificar les fonts d’informació (bibliogràfiques, electròniques, audiovisuals, etc.) més importants per al conjunt de l’assignatura.
Els comentaris referents a les fonts s’han d’escriure en el camp corresponent, Comentaris/Notes. Incloure’ls en el camp Cita literal, que és on va la referència bibliogràfica, és problemàtic perquè el text d’aquest camp és el mateix per a totes les versions idiomàtiques del pla i no es pot traduir.
Els comentaris referents a les fonts s’han d’escriure en el camp corresponent, Comentaris/Notes. Incloure’ls en el camp Cita literal, que és on va la referència bibliogràfica, és problemàtic perquè el text d’aquest camp és el mateix per a totes les versions idiomàtiques del pla i no es pot traduir.
| Per definir o editar les fonts d’informació, es pot consultar el manual Procés de gestió del pla docent d’una assignatura (p. 39-42). |
Els substantius, adjectius i verbs que formen part del nom d’una assignatura s’escriuen amb majúscula inicial. També s’escriu amb majúscula inicial l’adverbi no. El mot assignatura s’escriu sempre amb minúscula.
El nom genèric dels estudis, les mencions i les especialitats s’escriu amb minúscula. El nom concret segueix els mateixos criteris que les denominacions d’assignatures.
Les disciplines s’escriuen amb minúscula.
| Estudis Avançats en Antropologia Social Àlgebra No Commutativa l’assignatura Geografia del Turisme |
| estudis avançats en antropologia social Àlgebra no Commutativa l’Assignatura Geografia del Turisme |
El nom genèric dels estudis, les mencions i les especialitats s’escriu amb minúscula. El nom concret segueix els mateixos criteris que les denominacions d’assignatures.
| el grau en Biologia el màster en Lingüística Aplicada l’ensenyament de Dret la menció en Organització d’Empreses l’especialitat de Neuropsicologia Clínica |
| el Grau en Biologia el Màster en lingüística aplicada l’Ensenyament de Dret la Menció en Organització d’Empreses l’Especialitat de Neuropsicologia Clínica |
Les disciplines s’escriuen amb minúscula.
| un article sobre física quàntica una conferència sobre filosofia un manual de pedagogia social |
| un article sobre Física Quàntica una conferència sobre Filosofia un manual de Pedagogia Social |
Les paraules d’una altra llengua (manlleus) no documentades en els diccionaris ni en altres obres de referència es marquen en cursiva.
Si hi ha un terme en català equivalent, però es considera que està poc estès, la primera vegada que apareix es pot escriure en català seguit de l’equivalent en la llengua original en cursiva i entre parèntesis. Quan torna a aparèixer s’utilitza només el català.
| Propagació clonal de Cymbidium mitjançant l’aïllament i mètodes de cultiu in vivo de meristemes axil·lars. |
| Propagació clonal de Cymbidium mitjançant l’aïllament i mètodes de cultiu in vivo de meristemes axil·lars. |
Si hi ha un terme en català equivalent, però es considera que està poc estès, la primera vegada que apareix es pot escriure en català seguit de l’equivalent en la llengua original en cursiva i entre parèntesis. Quan torna a aparèixer s’utilitza només el català.
| S’estudia l’anàlisi de proximitats (multidimensional scaling). |
| S’estudia el multidimensional scaling. |
| S’analitza la transferència de proteïnes (western blotting). |
| S’analitza el western blotting. |
Per evitar un ús sexista del llenguatge és convenient utilitzar, si n’hi ha, els mots que designen un col·lectiu específic (grup, estament, categoria professional, etc.).
També es poden utilitzar alguns recursos lingüístics que, a més, fan el text més clar.
No es recomana fer servir la forma doble —és a dir, la forma masculina i la femenina alhora—, ni sencera ni abreujada, dins els textos, ja que en dificulta la lectura.
En la tria estudiant o alumne és preferible la primera, que pot ser invariable pel que fa al gènere.
l’alumne | l’alumnat |
el professor | el professorat |
l’interessat | la persona interessada |
els professors i investigadors | el personal docent i investigador |
tots | tothom |
l’home | l’ésser humà |
| L’ésser humà no percep els sons superiors a 20.000 Hz. |
| L’home no percep els sons superiors a 20.000 Hz. |
També es poden utilitzar alguns recursos lingüístics que, a més, fan el text més clar.
| Qui vulgui renunciar a l’avaluació continuada ha de sol·licitar-ho abans del 3 de maig. |
| Els alumnes que vulguin renunciar a l’avaluació continuada han de sol·licitar-ho abans del 3 de maig. |
| A cada estudiant se li assigna un grup de treball. |
| A cadascun dels estudiants se li assigna un grup de treball. |
No es recomana fer servir la forma doble —és a dir, la forma masculina i la femenina alhora—, ni sencera ni abreujada, dins els textos, ja que en dificulta la lectura.
| Les persones interessades |
| Els interessats i les interessades [sencera] Els interessats/ades [abreujada] |
En la tria estudiant o alumne és preferible la primera, que pot ser invariable pel que fa al gènere.
| L’estudiant ha de fer un treball obligatori. |
| L’alumne ha de fer un treball obligatori. |
El símbol decimal és la coma, no el punt ni l’apòstrof.
Entre la xifra i el símbol de tant per cent (%) hi ha d’haver un espai.
Aquest espai que precedeix el símbol del percentatge, per assegurar que els dos elements vagin sempre junts, ha de ser inseparable. S’introdueix clicant a la icona Codi font de la barra de format i escrivint l’etiqueta entre la xifra i el símbol.
|
|
Entre la xifra i el símbol de tant per cent (%) hi ha d’haver un espai.
| La prova compta un 80 % de la nota. |
| La prova compta un 80% de la nota. |
Aquest espai que precedeix el símbol del percentatge, per assegurar que els dos elements vagin sempre junts, ha de ser inseparable. S’introdueix clicant a la icona Codi font de la barra de format i escrivint l’etiqueta entre la xifra i el símbol.
Per regla general no és recomanable fer ús de les construccions passives.
Tot i així, la passiva és un tipus de construcció a la qual es pot recórrer de manera puntual per dos motius bàsics:
En el cas que es faci servir una construcció passiva, és preferible la passiva pronominal o reflexa abans que la passiva amb ser o perifràstica.
Tot i això, és preferible usar la passiva amb ser o perifràstica, si la passiva pronominal o reflexa pot provocar interpretacions errònies.
Per invisibilitzar l’agent de l’acció que expressa el verb també hi ha altres possibilitats, com ara fer servir un pronom indefinit. En aquest cas, però, no és recomanable fer servir el pronom hom.
L’ús de la passiva també pot estar condicionat pel tipus de text.
| Les persones que vulguin demanar una subvenció han d’emplenar la sol·licitud. |
| La sol·licitud ha de ser emplenada per les persones que vulguin demanar una subvenció. |
| La direcció del partit renova periòdicament les llistes. |
| Les llistes són renovades periòdicament per la direcció del partit. |
Tot i així, la passiva és un tipus de construcció a la qual es pot recórrer de manera puntual per dos motius bàsics:
- Perquè es vol invisibilitzar l’agent de l’acció que expressa el verb.
L’Hospital Clínic es va fundar l’any 1906. - Perquè es vol centrar l’atenció en l’objecte en comptes de l’agent de l’acció que expressa el verb, a vegades motivat per la llargada d’aquest agent.
El Tirant lo blanc es va publicar a València l’any 1490. Aquesta acció és exigida per la llei escrita, pel principi general de la diligència necessària i per un sentit general de justícia o equitat. La llei escrita, el principi general de la diligència necessària i un sentit general de justícia o equitat exigeixen aquesta acció.
En el cas que es faci servir una construcció passiva, és preferible la passiva pronominal o reflexa abans que la passiva amb ser o perifràstica.
| La convocatòria s’ha adaptat a l’avaluació única. |
| La convocatòria ha estat adaptada a l’avaluació única. |
Tot i això, és preferible usar la passiva amb ser o perifràstica, si la passiva pronominal o reflexa pot provocar interpretacions errònies.
| Els seus investigadors són citats en les publicacions científiques més prestigioses. |
| Els seus investigadors se citen [a si mateixos] en les publicacions científiques més prestigioses. |
Per invisibilitzar l’agent de l’acció que expressa el verb també hi ha altres possibilitats, com ara fer servir un pronom indefinit. En aquest cas, però, no és recomanable fer servir el pronom hom.
L’ús de la passiva també pot estar condicionat pel tipus de text.
Cada llengua té una estructura sintàctica particular, més o menys flexible. En el cas del català, per defecte, les frases segueixen l’ordre següent; si bé alguns complements, com ara els circumstancials, acostumen a aparèixer al començament:
subjecte + verb + complement directe + complement indirecte + altres complements
- En general, es recomana de seguir l’ordre natural dels constituents de la frase tant com sigui possible per evitar estructures forçades, duplicacions pronominals, un excés de signes de puntuació, possessius innecessaris, etc.
En el segle xii, abans de l’epidèmia, Barcelona tenia una població de 200.000 habitants. Barcelona tenia, en el segle xii, abans de l’epidèmia, una població de 200.000 habitants. En el capítol segon els autors exploren els efectes de la teràpia cognitiva en el comportament humà. Els efectes de la teràpia cognitiva en el comportament humà, els autors els exploren en el capítol segon. Aquesta hipòtesi manté que els organismes vius de la Terra regulen d’una manera activa la composició química de l’atmosfera i la hidrosfera. Manté, aquesta hipòtesi, que els organismes vius de la Terra regulen d’una manera activa la composició química de l’atmosfera i la hidrosfera.
Tot i això, si s’opta de manera puntual per canviar l’ordre habitual d’alguns dels elements de la frase, cal tenir en compte que la puntuació i les duplicacions pronominals siguin correctes. - Pel que fa al sintagma nominal, també és més habitual que els adjectius vagin darrere el nom que acompanyen.
D’acord amb les puntuacions assignades a cada indicador, podem establir el rànquing de televisions següent: Televisió de Catalunya, Canal 9 i Barcelona TV. D’acord amb les puntuacions assignades a cada indicador, podem establir el següent rànquing de televisions: Televisió de Catalunya, Canal 9 i Barcelona TV. Els objectius del curs responen a la formació correcta dels estudiants en tècniques específiques de gestió perquè es puguin incorporar al mercat laboral. Els objectius del curs responen a la correcta formació dels estudiants en tècniques específiques de gestió perquè es puguin incorporar al mercat laboral.
Ara bé, en el cas d’alguns adjectius cal tenir en compte que el canvi de posició en modifica el significat i, fins i tot, la funció.L’autor ha publicat articles diversos sobre aquesta qüestió [significa ‘de caràcter diferent, de distinta espècie o mena’]. L’autor ha publicat diversos articles sobre aquesta qüestió [significa ‘alguns, un cert nombre de’].
En els casos en què el context ja dona la idea de possessió o pertinença, l’ús del possessiu és redundant i n’hi ha prou amb l’article definit.
En canvi, el possessiu és adequat si s’utilitza per comparar o contrastar.
| Com que aquest any ha de fer molta docència, té molta cura de la veu. |
| Com que aquest any ha de fer molta docència, té molta cura de la seva veu. |
| En entrar al laboratori es va cordar la bata. |
| En entrar al laboratori es va cordar la seva bata. |
| La Facultat tancarà les portes per Nadal. |
| La Facultat tancarà les seves portes per Nadal. |
| Els cristalls es poden classificar segons la forma i la disposició. |
| Els cristalls es poden classificar segons la seva forma i la seva disposició. |
| No es va recordar de la reunió tot i que s’ho havia apuntat a l’agenda. |
| No es va recordar de la reunió tot i que s’ho havia apuntat a la seva agenda. |
En canvi, el possessiu és adequat si s’utilitza per comparar o contrastar.
| No es va recordar de la reunió perquè s’ho havia apuntat a la seva agenda i no a la de la feina. |
La forma catalana del relatiu compost és el qual, la qual, els quals, les quals. Darrere les preposicions a, de, amb i en es pot fer servir aquesta forma composta o bé el pronom relatiu tònic què.
La forma catalana del relatiu neutre (lo que, en castellà) és cosa que o la qual cosa. També es pot fer servir les expressions i això o fet que.
Quan es fan servir pronoms relatius, s’han d’evitar duplicacions pronominals incorrectes.
| Es fan sessions de dues hores en les quals / en què s’imparteixen continguts teòrics i pràctics. |
| Es fan sessions de dues hores en les que s’imparteixen continguts teòrics i pràctics. |
|
|
|
|
La forma catalana del relatiu neutre (lo que, en castellà) és cosa que o la qual cosa. També es pot fer servir les expressions i això o fet que.
| Es fan tres visites a empreses, cosa que / la qual cosa / i això / fet que facilita relacionar la teoria amb la pràctica. |
| Es fan tres visites a empreses, el que facilita relacionar la teoria amb la pràctica. |
Quan es fan servir pronoms relatius, s’han d’evitar duplicacions pronominals incorrectes.
| Es fan classes pràctiques en les quals es plantegen exercicis. |
| Es fan classes pràctiques en les quals s’hi plantegen exercicis. |
L’estructura bàsica que cal utilitzar per expressar una obligació és la perífrasi verbal haver de + infinitiu. Cal evitar l’ús de tenir de + infinitiu i de tenir que + infinitiu.
No cal dir que també és incorrecta la forma hi ha que + infinitiu:
El verb caldre té un ús preferent per expressar una obligatorietat amb sentit no estricte, de recomanació, però tot i així s’han de tenir en compte altres locucions del tipus fer falta, ser necessari i fins i tot haver de, segons el context.
Cal evitar l’ús del futur amb sentit d’obligació, i expressar aquest sentit amb el verb en present.
| La matrícula s’ha de fer a partir del dia 24 d’octubre. |
| Hem de fer una memòria per presentar l’estudi i els resultats obtinguts. |
No cal dir que també és incorrecta la forma hi ha que + infinitiu:
| S’ha de garantir la imparcialitat en l’avaluació de les proves. |
| Hi ha que garantir la imparcialitat en l’avaluació de les proves. |
El verb caldre té un ús preferent per expressar una obligatorietat amb sentit no estricte, de recomanació, però tot i així s’han de tenir en compte altres locucions del tipus fer falta, ser necessari i fins i tot haver de, segons el context.
| Cal atendre totes les peticions que ens arribin. |
| És necessari atendre totes les peticions que ens arribin. |
| Calen nous professors per al curs vinent. |
| Fan falta nous professors per al curs vinent. |
| Cal que el Consell prengui una decisió sobre l’afer. |
| El Consell ha de prendre una decisió sobre l’afer. |
Cal evitar l’ús del futur amb sentit d’obligació, i expressar aquest sentit amb el verb en present.
| Els noms dels càrrecs oficials s’escriuran amb minúscula. |
| Els noms dels càrrecs oficials s’escriuen amb minúscula. |
La locució a nivell de indica una posició física al mateix pla horitzontal que allò que s’expressa a continuació o bé que se sobreentén.
Quan s’utilitza amb valors figurats, convé optar per altres locucions o expressions més precises, com ara en l’àmbit de, a escala, pel que fa a, des del punt de vista de, etc.
I, en alguns casos, n’hi ha prou de substituir la locució a nivell de per una preposició.
| El rec s’hauria d’instal·lar a nivell de terra. |
| Convé amputar l’extremitat inferior a nivell dels còndils femorals. |
| Cal que aquestes tres obertures quedin a nivell. |
Quan s’utilitza amb valors figurats, convé optar per altres locucions o expressions més precises, com ara en l’àmbit de, a escala, pel que fa a, des del punt de vista de, etc.
| L’aplicabilitat del projecte es tractarà en l’àmbit professional. |
| L’aplicabilitat del projecte es tractarà a nivell professional. |
| Aquests afers s’han de considerar a escala internacional. |
| Aquests afers s’han de considerar a nivell internacional. |
| Pel que fa al contingut, aquest treball és excel·lent. |
| A nivell de contingut, aquest treball és excel·lent. |
| Des del punt de vista científic no poden fer-se plantejaments tan radicals. |
| A nivell científic no poden fer-se plantejaments tan radicals. |
| Jurídicament parlant els arguments són clars. |
| A nivell jurídic els arguments són clars. |
I, en alguns casos, n’hi ha prou de substituir la locució a nivell de per una preposició.
| La convocatòria de beques és només per a estudiants. |
| La convocatòria de beques és només a nivell d’estudiants. |
| Aquesta mesura afecta la docència a les universitats. |
| Aquesta mesura afecta la docència a nivell d’universitats. |
El significat més usual del verb contemplar és ‘mirar atentament alguna cosa’.
No és correcte, doncs, l’ús d’aquest verb amb el sentit de ‘preveure, considerar, incloure’.
| Els visitants van contemplar la monumentalitat del Paranimf. |
No és correcte, doncs, l’ús d’aquest verb amb el sentit de ‘preveure, considerar, incloure’.
| La Llei d’universitats preveu tres tipus de centres de recerca. |
| La Llei d’universitats contempla tres tipus de centres de recerca. |
| El professor va considerar la possibilitat de no fer examen. |
| El professor va contemplar la possibilitat de no fer examen. |
| El Decret hauria d’incloure aquests supòsits. |
| El Decret hauria de contemplar aquests supòsits. |
Un dels significats del verb existir és ‘tenir existència; tenir ésser real, sia material o espiritual’.
L’altre significat és com a sinònim de haver-hi.
Convé no abusar del verb existir amb aquest segon significat, ja que dona com a resultat un llenguatge artificiós i poc natural. En aquests casos és preferible l’ús del verb haver-hi.
Per a més informació sobre l’adjectiu existent o el substantiu existència, vegeu el criteri «Ús de paraules innecessàries».
| Els fantasmes no existeixen. |
| La realitat augmentada, tot i que fa uns anys que existeix, està a les beceroles en molts camps, ja que és una tecnologia difícil de crear i més difícil d’implementar. |
L’altre significat és com a sinònim de haver-hi.
| A la xarxa existeixen una gran varietat de llocs web on s’ofereixen aquests serveis. |
| A la xarxa hi ha una gran varietat de llocs web on s’ofereixen aquests serveis. |
Convé no abusar del verb existir amb aquest segon significat, ja que dona com a resultat un llenguatge artificiós i poc natural. En aquests casos és preferible l’ús del verb haver-hi.
| Hi ha nombrosos treballs sobre l’estudi d’hemeroteques. |
| Existeixen nombrosos treballs sobre l’estudi d’hemeroteques. |
| Ja hi ha un gran nombre de programes gratuïts i de pagament, a preu raonable. |
| Ja existeixen un gran nombre de programes gratuïts i de pagament, a preu raonable. |
| En cas que hi hagi dos registres o més de la mateixa universitat, s’ordenen alfabèticament per la titulació. |
| En cas que existeixin dos registres o més de la mateixa universitat, s’ordenen alfabèticament per la titulació. |
Per a més informació sobre l’adjectiu existent o el substantiu existència, vegeu el criteri «Ús de paraules innecessàries».
L’adjectiu propi ha d’expressar necessàriament una idea de possessió, de pertinença.
És incorrecte, doncs, fer-lo servir per indicar identitat o per donar èmfasi.
En els casos en què no hi ha una veritable relació de pertinença, es pot emprar l’adjectiu mateix per donar èmfasi. Sovint, però, el més senzill és prescindir-ne.
Amb aquesta funció de reforç, mateix també pot anar posposat al nom que acompanya i llavors és invariable.
| Cada ensenyament fixa el seu propi calendari acadèmic. |
| Se’n deriven les obligacions pròpies d’un contracte laboral. |
És incorrecte, doncs, fer-lo servir per indicar identitat o per donar èmfasi.
| Els components de la comissió els determina el propi centre. |
| La pròpia rectora va reconèixer la falta de recursos. |
En els casos en què no hi ha una veritable relació de pertinença, es pot emprar l’adjectiu mateix per donar èmfasi. Sovint, però, el més senzill és prescindir-ne.
|
| ||||
|
|
Amb aquesta funció de reforç, mateix també pot anar posposat al nom que acompanya i llavors és invariable.
| Els components de la comissió els determina el centre mateix. |
| La rectora mateix va reconèixer la falta de recursos. |
En l’àmbit acadèmic, el verb matricular exigeix l’ús de preposició per introduir el complement que indica el curs, l’assignatura o l’ensenyament.
A més de la preposició de, també es pot introduir amb les preposicions a o en.
En aquest sentit, l’exigència de la preposició impedeix que es puguin fer construccions amb les formes de participi (matriculat, matriculada, matriculats i matriculades).
| Et pots matricular de tres assignatures. |
| Pots matricular tres assignatures. |
| Els estudiants s’han de matricular de més de seixanta crèdits. |
| Els estudiants han de matricular més de seixanta crèdits. |
A més de la preposició de, també es pot introduir amb les preposicions a o en.
| L’estudiant s’ha matriculat d’un / a un / en un curs intensiu d’alemany. |
| L’estudiant s’ha matriculat de/a/en Dret Romà. |
| L’estudiant s’ha matriculat del / al / en el grau en Farmàcia. |
En aquest sentit, l’exigència de la preposició impedeix que es puguin fer construccions amb les formes de participi (matriculat, matriculada, matriculats i matriculades).
| Demaneu el comprovant del curs de què us heu matriculat. |
| Demaneu el comprovant del curs matriculat. |
| Poden convalidar les assignatures de lliure elecció de què es matriculin. |
| Poden convalidar les assignatures de lliure elecció matriculades. |
Cal bandejar l’ús del verb ofertar, que es fa servir probablement per influència del castellà sobretot en els camps del comerç i del treball. Les alternatives depenen del significat que tingui en cada cas.
- Amb el sentit de ‘fer oferta pública d’una feina, un producte o un servei’, cal substituir-lo per oferir.
El centre oferirà tots els graus previstos. El centre ofertarà tots els graus previstos. La Gerència va oferir places d’auxiliar de serveis. La Gerència va ofertar places d’auxiliar de serveis. - Quan significa ‘posar a la venda un producte comercial’, es pot recórrer a fer oferta.
L’any que ve l’empresa farà oferta d’un producte nou. L’any que ve l’empresa ofertarà un producte nou. - Finalment, per fer referència a l’acció de ‘posar a la venda un producte comercial amb preu rebaixat’, l’opció adequada és fer oferta de preus.
La marca fa oferta de preus d’articles de la temporada passada. La marca oferta articles de la temporada passada.
Convé restringir l’ús abusiu del verb realitzar, en comptes de fer, per expressar una acció inespecífica.
Quan realitzar introdueix un nom deverbal, cal donar prioritat al verb equivalent, semànticament ple, perquè la construcció resultant és més precisa i concisa.
El verb realitzar s’acostuma a fer servir com a comodí, en comptes d’altres expressions més precises i adequades que són preferibles.
Per tant, el verb realitzar s’ha de reservar, sobretot, per als significats específics.
També cal recordar que té una accepció pronominal, amb el significat d’‘esdevenir realitat’.
| Van fer l’experiment en condicions òptimes. |
| Van realitzar l’experiment en condicions òptimes. |
| El volum de feina feta ha estat superior al de l’any passat. |
| El volum de feina realitzada ha estat superior al de l’any passat. |
Quan realitzar introdueix un nom deverbal, cal donar prioritat al verb equivalent, semànticament ple, perquè la construcció resultant és més precisa i concisa.
| Es distribueix el sèrum tenint en compte el ritme de degoteig. |
| Es realitza la distribució del sèrum tenint en compte el ritme de degoteig. |
| En primer lloc, cal netejar la pell amb pinzells tous. |
| En primer lloc, cal realitzar la neteja de la pell amb pinzells tous. |
El verb realitzar s’acostuma a fer servir com a comodí, en comptes d’altres expressions més precises i adequades que són preferibles.
| La Comissió exerceix les funcions que li corresponen. |
| La Comissió realitza les funcions que li corresponen. |
| El projecte guanyador s’ha d’executar en el termini d’un any. |
| El projecte guanyador s’ha de realitzar en el termini d’un any. |
Per tant, el verb realitzar s’ha de reservar, sobretot, per als significats específics.
| Va realitzar la pel·lícula després de llegir l’estudi antropològic de Maurice. |
| Avui, a la Borsa, l’oferta per realitzar beneficis ha estat similar a la d’ahir. |
| La feina em realitza en tots els sentits. |
També cal recordar que té una accepció pronominal, amb el significat d’‘esdevenir realitat’.
| L’acte d’investidura no es va poder realitzar. |
| Es van fer molts projectes, però només se’n van realitzar dos. |
En les construccions amb tal com, es prescindeix del pronom de complement directe ho.
La partícula tal, que fa una mera funció de reforç, es pot elidir.
La forma tal i com (amb la conjunció i) és inadmissible.
| Tal com estableix la normativa, l’avaluació inclou un examen final. |
| Tal com ho estableix la normativa, l’avaluació inclou un examen final. |
| L’alumnat descobrirà el cel amb un telescopi, tal com va fer Galileu. |
| L’alumnat descobrirà el cel amb un telescopi, tal com ho va fer Galileu. |
La partícula tal, que fa una mera funció de reforç, es pot elidir.
| Com estableix la normativa, l’avaluació inclou un examen final. |
| L’alumnat descobrirà el cel amb un telescopi, com va fer Galileu. |
La forma tal i com (amb la conjunció i) és inadmissible.
| Afegiu una resistència al circuit, tal com es mostra en la figura 4. |
| Afegiu una resistència al circuit, tal i com es mostra en la figura 4. |
El connector tanmateix indica una relació de contrast, una certa oposició respecte de la idea presentada, i equival a expressions com ara no obstant, tot i això o malgrat tot.
No s’ha de confondre amb l’expressió així mateix, que té un valor additiu i es pot intercanviar per també, igualment o de la mateixa manera.
| L’avaluació és continuada. Tanmateix, es preveu la possibilitat de fer un examen únic en casos justificats. |
| L’avaluació és continuada. Malgrat això, es preveu la possibilitat de fer un examen únic en casos justificats. |
No s’ha de confondre amb l’expressió així mateix, que té un valor additiu i es pot intercanviar per també, igualment o de la mateixa manera.
| A banda de les pràctiques hi ha, així mateix, altres sessions obligatòries. |
| A banda de les pràctiques hi ha, també, altres sessions obligatòries. |
| A banda de les pràctiques hi ha, tanmateix, altres sessions obligatòries. |
| Es fan classes teòriques i pràctiques. Així mateix, hi ha previst un seminari. |
| Es fan classes teòriques i pràctiques. Igualment, hi ha previst un seminari. |
| Es fan classes teòriques i pràctiques. Tanmateix, hi ha previst un seminari. |
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Actualització: 11-3-2025
Citació recomanada:
«Pla docent» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=1703> [consulta: 23 gener 2026].
