Capçalera dels projectes aprenentatge servei

Quins canals de comunicació són més efectius per fer arribar informació ambiental a l’alumnat de la UB?

Durant el segon semestre del curs 2016-2017, professorat del grau de Ciències Ambientals ha incorporat la metodologia d’aprenentatge servei (ApS) com a fil conductor de l’assignatura Desenvolupament Sostenible. L’alumnat d’aquesta assignatura ha dut a terme 16 projectes aplicats de caire social i ambiental en col·laboració amb diferents entitats, i quatre d’aquests projectes s’han centrat en el desenvolupament d’accions previstes al Pla de Sostenibilitat, sota la coordinació de l’Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient (OSSMA).

Un dels grups ha volgut donar resposta a una necessitat plantejada per l’OSSMA, i que encapçala l’entrada que esteu llegint: Quins canals de comunicació són més efectius per fer arribar informació ambiental a l’alumnat de la UB?.

La UB disposa de nombrosos canals per comunicar-se amb els estudiants, però pràcticament tots són formals: web institucional, xarxes socials, pantalles als centres, pòsters i notícies als taulers d’anuncis, etc. Des de l’OSSMA es ve detectant que els missatges de sensibilització i informació ambiental que es volen transmetre a l’alumnat tenen una difusió molt escassa, i per això aquest projecte podia contribuir a superar aquesta distància entre emissor i receptor.

Els resultats detallats del projecte es poden consultar en aquest enllaç. Entre tota la informació analitzada, destaquem aquí que

  • Al voltant del 40% de l’alumnat de la Facultat de Biologia rep informació sobre sostenibilitat de la UB; per graus, Ciències Ambientals i Biologia són els ensenyaments on l’alumnat està més informat (46% i 42%, respectivament), i Biotecnologia el grau on menys arriba la informació sobre sostenibilitat (32%).
  • Els canals de comunicació que es consideren més eficients per transmetre els missatges sobre accions de sostenibilitat de la UB són l’ús de les xarxes socials, la transmissió d’informació entre classes i grups d’alumnes (equivalent al boca a orella), i la comunicació pel professorat a classe.
Gràfica informació sostenibilitat

La principal conclusió aportada pel grup de treball en aquest projecte aprenentatge servei és que

els millors canals de divulgació per ordre són: pòsters, pantalles i professors, ja que l’OSSMA no té un apartat propi dins de la pagina principal de la UB i tampoc pot enviar informació directa als alumnes ni entrar als sistemes més propers d’aquests, com ara els grups de WhatsApp.

Els resultats d’aquest projecte ens faciliten eines per orientar millor la comunicació en sostenibilitat que s’ofereix al col·lectiu d’estudiants de la UB, però al mateix temps posen en evidència que l’alumnat utilitza sistemes per informar-se que queden fora de l’abast de les unitats administratives de la UB que generen comunicació en sostenibilitat. Una via per superar aquesta limitació pot ser que el professorat sigui còmplice en la comunicació ambiental, però això també constitueix un repte en si mateix.

Agraïm la feina realitzada tant als membres del grup de treball (Roger Pitarch, Francisco Raya, Avent Sandoval i Dongxu Yu), com als coordinadors de l’assignatura Desenvolupament Sostenible del grau de Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia: M. Àngels Alió, Mireia Esparza, Mar Grasa i Roc Padró.

Aquest projecte ApS es correspon amb les accions LE7.31 (Incorporar missatges sobre sostenibilitat en els mitjans de comunicació existents i a tots els nivells on sigui possible) i LE7.33 (Incorporar informació bàsica de sostenibilitat a la documentació i les jornades de benvinguda dels estudiants) del Pla de Sostenibilitat de la UB.

ODS(‘s) de l’Agenda 2030 relacionats amb aquesta notícia

ODS 4: Educació de qualitat

4.7: Per a 2030, garantir que tot l’alumnat adquireixi els coneixements teòrics i pràctics necessaris per a pro·moure el desenvolupament sostenible, a través, entre d’altres, de l’educació per al desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i no·violència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.

Feu un comentari