Mobilitat

Descripció

Evolució de diferents indicadors de mobilitat que resumeixen els modes de transport utilitzats per la comunitat universitària per accedir al centre de treball o estudi, i l’impacte associat al consum energètic d’aquests desplaçaments (emissions de CO2).

Indicador201320182020Evolució 2013-18
Transport no motoritzat  (%)26,131,530,8Millor
Transport públic (%)58,454,853,6Igual
Transport privat motoritzat (%)15,513,715,6Millor
Emissions totals CO2 (tones)24.48128.2836.611Pitjor
Emissions CO2 per persona (kg)371,2433,0104,7Pitjor

Resultats

Aquest indicador es nodreix de les dades obtingudes a l’enquesta de mobilitat de la UB, que s’ha dut a terme els anys 2013 i 2018, i que es repeteix periòdicament.

L’any 2020, s’ha realitzat una estimació a partir de la presencialitat establerta en les diverses fases del Pla de la UB de desescalada del confinament decretat per l’alerta sanitària ocasionada per la COVID-19. Les dades anteriors a l’inici de la pandèmia, i entre els mesos de setembre i desembre, s’han obtingut a partir de l’Enquesta de Mobilitat UB de 2018.

La gran majoria de la comunitat universitària accedeix als edificis en transport públic (metro i autobús, principalment), un 30% en transport no motoritzat (a peu i en bicicleta, principalment), i al voltant del 15% en vehicle privat motoritzat (moto, cotxe sol o compartit).

Per Campus, els edificis ubicats al Centre de Barcelona (Campus d’Humanitats, Medicina-Clínic, etc.), tenen una major proporció de desplaçaments a peu i en bicicleta (més del 35%) i molt poca presència del cotxe i la moto (menys del 10%), a causa de la manca o escassetat d’aparcaments. En canvi, els Campus amb pitjor connexió en transport públic, com és el cas de Torribera, tenen un elevat percentatge d’accés en vehicle privat motoritzat (més del 30%).

El perfil de mobilitat es manté força estable els darrers anys a la UB. Si comparem els resultats de les dues enquestes de mobilitat que s’han realitzat fins ara, es detecta una millora global per l’augment dels desplaçaments en transport no motoritzat (+5,4), amb una disminució del transport públic (-3,6%) i del transport privat motoritzat (-1,8%). En canvi, les emissions de CO2 augmenten tant en valors globals (+3.800 tones) com relatius (+62 kg per persona). Aquestes diferències es poden explicar en part per canvis en la metodologia de realització de les enquestes.

En línies generals el perfil de mobilitat de la UB és més sostenible que el del seu entorn perquè el percentatge d’ús del transport privat motoritzat és menor. Entre els factors que ho expliquen trobem el predomini de població jove menor de 25 anys entre la comunitat universitària que té un accés al vehicle privat motoritzat comparativament inferior, la dificultat de trobar estacionament, o la diversitat d’oferta de transport públic per accedir a la majoria dels campus.

Respecte a les emissions de CO2, són gairebé el doble de les generades pel consum d’energia als edificis de la UB, posant de manifest que la mobilitat diària comporta un consum energètic i impactes associats molt rellevants.