Chamaerops humilis (margalló)

Chamaerops humilis L. (Arecaceae)

Cat.: margalló; Cast.: palmito; Angl.: dwarf fan palm.

Distribució i hàbitat

Oest de la regió mediterrània, des de Portugal i Marroc fins a Malta. Viu en formacions arbustives i matollars secs molt assolellats en zones costaneres.

Descripció morfològica

Palmera arbustiva de fins a 5 m, en general dioica, amb el tronc cobert de fibres que provenen de les fulles velles i nombrosos rebrots basals. Fulles agrupades a l’extrem del tronc, grosses, amb pecíol espinós i làmina en forma de ventall, plegada sobre els nervis i amb nombrosos segments en disposició palmada. Inflorescència ramificada (panícula) protegida per una bràctea (espata) tubular que l’envolta per la base. Flors unisexuals, rarament hermafrodites, petites, amb 6 tèpals groguencs, les masculines amb 6 estams, les femenines amb 3 carpels lliures. Fruit en drupa, ovoide, de dolor brunenc o vermellós.

Usos

Els dàtils del margalló són astringents pels seus tanins. Les fulles són usades com a fibres vegetals en cistelleria. La gemma apical i les bràctees joves de les inflorescències són comestibles.

Observacions

El grup de margallons que presideix l’entrada del recinte de la facultat, darrera de la porta de Gaudí, fou plantat per la mà del Dr. Pius Font i Quer (1888-1988) amb exemplars procedents del Marroc, que foren cedits el 1988 pel Jardí Botànic de Barcelona i trasplantats al jardí de la Facultat en homenatge al seu il·lustre professor de Botànica.