Un estudi multidisciplinar que investiga el problema de la no iniciació del tractament farmacològic guanya un premi a la millor comunicació en la categoria de pòsters en el VII Congrés Nacional de Farmacèutics Comunitaris celebrat a Saragossa del 23 al 26 de maig de 2016.

El treball, en el qual participen les professores Marian March i Maria Rubio, de la Unitat d’Estades en Pràctiques Tutelades de la Facultat de Farmàcia, ha estat elaborat conjuntament amb metges d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut, la Fundació Sant Joan de Déu, la Universitat de Sydney i l’Institut de Recerca Biomèdica de Màlaga.

El treball mostra el resultats preliminars sobre un estudi qualitatiu que forma part d’un estudi amb metodologia mixta i que explora el problema de la no iniciació del tractament farmacològic. L’estudi posa de manifest que hi ha un problema d’adherència a l’inici del tractament del qual hi ha escassa informació. Retardar o no iniciar un tractament podria relacionar-se amb un empitjorament del quadre clínic, afectar la qualitat de vida dels pacients i, en conseqüència, augmentar la despesa sanitària. Els resultats preliminars de la part quantitativa de l’estudi mostren que un de cada quatre pacients no inicien l’ús d’algun dels medicaments que se’ls prescriu al llarg d’un any. Aquest estudi pretén entendre les motivacions dels pacients que no inicien els tractaments prescrits pels metges de família. La metodologia seguida ha estat un estudi qualitatiu, interpretatiu i descriptiu basat en la grounded theory (mostreig teòric) per determinar les causes del procés i la interactuació. S’ha explorat com afecten les creences de la malaltia i la medicació, la relació metge-pacient i la norma social entre altres factors per a la no iniciació, a través d’un disseny circular d’inclusió-anàlisi-reflexió per participant inclòs.

Els resultats preliminars mostren tres factors clau: la connotació emocional, la percepció que té el pacient sobre la patologia i la percepció que té sobre el tractament. Aquests factors estan influïts per l’educació sanitària, la relació metge-pacient i les influencies externes (professionals sanitaris, persones no relacionades amb la salut, internet, etc.).

Considerant el pacient sempre com a eix central en la presa de decisions sobre el seu tractament, els resultats preliminars mostren la influencia de factors que el metge i el farmacèutic comunitaris podrien considerar per contribuir a prendre les millors decisions sobre els seus tractaments farmacològics.