La Facultat de Geografia i Història compleix 50 anys
Notícia | 06-02-2024
Aquest dimecres, 7 de febrer, a les 12:00, l’antropòleg brasiler Gustavo Lins impartirà la conferència «Desimperialitzar el món: de la descolonització del coneixement al postimperialisme». Ho farà a la sala Jane Addams de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (Montalegre, 7), com a inici del cicle «La facultat avui: què diu i aporta a la societat actual?», organitzat per commemorar el cinquantenari de la Facultat.
Gustavo Lins (Brasil, 1953) és professor del Departament d’Estudis Culturals de la Universitat Autònoma Metropolitana de Mèxic. Professor emèrit de la Universitat de Brasília, és un dels pensadors internacionals més rellevants sobre els efectes de la globalització. Va ser president de l’Associació Brasilera d’Antropologia, primer president del Consell Mundial d’Associacions d’Antropologia i vicepresident de la Unió Internacional de Ciències Antropològiques i Etnològiques, de la qual és membre honorari. El 2021 va guanyar el Premi Franz Boas, de l’Associació Americana d’Antropologia, per contribucions exemplars a l’antropologia. Ha escrit i editat 28 llibres (incloent-hi les traduccions) que s’han publicat en nou països, i més de 180 articles. La seva darrera obra és Otras globalizaciones (2018).
Enguany, la Facultat de Geografia i Història commemora el seu 50è aniversari amb una sèrie de ponències. Tindran lloc tots els dimecres entre el 7 de febrer i el 20 de març, a les 12:00, amb un elenc de ponents de renom que abordaran diversos temes rellevants per a la societat contemporània, com ara les noves cultures de l’aigua i el territori, la manera de narrar la història avui, les relacions entre passat i memòria, el canvi climàtic i el decreixement, o les migracions i les desigualtats socials, i es clouran amb una reflexió sobre el cinema com a art del segle XX. Cada sessió la conduirà un professor o professora del departament corresponent.
L’ensenyament de la geografia es va començar a impartir a la UB a mitjans del segle XIX, però no va ser fins a l’any 1912 que es va crear la càtedra de Geografia. La llicenciatura es va iniciar el 1969, sempre dins la Facultat de Filosofia i Lletres, a l’Edifici Històric. Entre els professors més rellevants cal esmentar, entre d’altres, Gaietà Vidal , Salvador Llobet, Lluís Solé Joan Vilà , Maria de Bolòs, Horacio Capel i el recentment desaparegut Carles Carreras. El degà actual, Ricardo Piqueras, manifesta: «El grau en Geografia és una part fonamental de la nostra identitat com a facultat i recentment ha fet un esforç enorme per adaptar-se a les noves necessitats i demandes de la societat i atraure un alumnat fidel, en un marc de globalitat dels coneixements i cada vegada més preocupat per les conseqüències del canvi climàtic».
L’ensenyament de la història, per la seva banda, tampoc no va formar part dels estudis universitaris fins al segle XIX, però el 1858 Joaquim Rubió i Ors ja va ser anomenat catedràtic d’Història Universal, i el 1910 es va crear una secció d’història a la Facultat de Filosofia i Lletres. Entre els seus docents més destacats hi ha hagut Pere Bosch Gimpera, creador del Seminari de Prehistòria i iniciador de la fructífera Escola Catalana d’Arqueologia, Ferran Soldevila, Lluís Pericot, Jaume Vicens Vives, Joan Maluquer de Motes, Miquel Tarradell o Pere de Palol, entre d’altres. El degà explica: «En aquests cinquanta anys, hem tingut diverses generacions de grans mestres que han sigut referents en cada moment, i afortunadament continuem tenint un professorat de prestigi internacional en cada àmbit, que no només és un factor d’atracció per als estudiants sinó que crea escola i continuïtat històrica».
Enguany, la Facultat de Geografia i Història commemora el seu 50è aniversari amb una sèrie de ponències. Tindran lloc tots els dimecres entre el 7 de febrer i el 20 de març, a les 12:00, amb un elenc de ponents de renom que abordaran diversos temes rellevants per a la societat contemporània, com ara les noves cultures de l’aigua i el territori, la manera de narrar la història avui, les relacions entre passat i memòria, el canvi climàtic i el decreixement, o les migracions i les desigualtats socials, i es clouran amb una reflexió sobre el cinema com a art del segle XX. Cada sessió la conduirà un professor o professora del departament corresponent.
L’ensenyament de la geografia es va començar a impartir a la UB a mitjans del segle XIX, però no va ser fins a l’any 1912 que es va crear la càtedra de Geografia. La llicenciatura es va iniciar el 1969, sempre dins la Facultat de Filosofia i Lletres, a l’Edifici Històric. Entre els professors més rellevants cal esmentar, entre d’altres, Gaietà Vidal , Salvador Llobet, Lluís Solé Joan Vilà , Maria de Bolòs, Horacio Capel i el recentment desaparegut Carles Carreras. El degà actual, Ricardo Piqueras, manifesta: «El grau en Geografia és una part fonamental de la nostra identitat com a facultat i recentment ha fet un esforç enorme per adaptar-se a les noves necessitats i demandes de la societat i atraure un alumnat fidel, en un marc de globalitat dels coneixements i cada vegada més preocupat per les conseqüències del canvi climàtic».
L’ensenyament de la història, per la seva banda, tampoc no va formar part dels estudis universitaris fins al segle XIX, però el 1858 Joaquim Rubió i Ors ja va ser anomenat catedràtic d’Història Universal, i el 1910 es va crear una secció d’història a la Facultat de Filosofia i Lletres. Entre els seus docents més destacats hi ha hagut Pere Bosch Gimpera, creador del Seminari de Prehistòria i iniciador de la fructífera Escola Catalana d’Arqueologia, Ferran Soldevila, Lluís Pericot, Jaume Vicens Vives, Joan Maluquer de Motes, Miquel Tarradell o Pere de Palol, entre d’altres. El degà explica: «En aquests cinquanta anys, hem tingut diverses generacions de grans mestres que han sigut referents en cada moment, i afortunadament continuem tenint un professorat de prestigi internacional en cada àmbit, que no només és un factor d’atracció per als estudiants sinó que crea escola i continuïtat històrica».
Arran de la posada en marxa dels plans Maluquer i Suárez (1973), la Facultat de Filosofia i Lletres es va dividir en diverses facultats, una d’elles la Facultat de Geografia i Història (1974), que juntament amb la de Filosofia es va establir en un nou conjunt arquitectònic al districte de les Corts, a l’espai que es va anomenar Pedralbes Sud. Ricardo Piqueras explica que «aquesta decisió fou un replantejament organitzatiu dels estudis de l’àmbit humanístic que es va seguir a tot el marc universitari de l’Estat espanyol». «En tot cas som hereus d’aquella decisió —manifesta—, i crec que això va permetre l’aprofundiment de noves àrees de coneixement i recerques que abans potser estaven limitades i no podien arribar als estudiants».
Les classes a l’edifici de Pedralbes Sud van començar el curs 1976-1977 amb Antonio Palomeque Torres com a primer degà (1974-1977). La facultat, de grans dimensions, es va començar a construir aquell mateix any, segons el projecte de 1969 dels arquitectes Robert Terradas i Via i José María García Valdecasas Salgado, d’estil brutalista, molt comú en l’època. S’organitzava en un seguit de mòduls d’alçades diverses i formes arrodonides en els vèrtexs de les façanes i cobertes, que hi donaven un cert aspecte de central nuclear. L’element més singular era la biblioteca, situada sobre l’entrada al recinte: consistia en un mòdul circular de formigó i vidre que acollia la biblioteca central de les diverses disciplines universitàries que s’impartien en el conjunt de l’edifici. La forma arrodonida amb coberta de vidre inclinada hi donava una aparença de platet volador, la qual cosa va provocar que els estudiants la coneguessin com «l’ovni». Actualment, part d’aquest conjunt, força modificat, l’ocupa el Parc Científic de Barcelona.
L’any 2006, les facultats de Geografia i Història i de Filosofia van tornar al centre de la ciutat, a l’anomenat Campus Raval, al costat del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i de l’Espai de Cultura Pati Manning, configurant un eix cultural de primer nivell. L’edifici, obra dels arquitectes Cristian Cirici i Carles Bassó, d’estil racionalista, consta de cinc plantes i un soterrani, on, a més de les diferents modalitats d’aules, despatxos per al professorat, seminaris i espais per a l’administració, hi ha laboratoris —tres d’arqueologia, quatre de geografia i cartografia, i un d’història contemporània i cinema— en què es poden fer pràctiques i recerca, així com espais per a les associacions d’estudiants. A més, cal destacar que la Facultat disposa d’un camp per a pràctiques d’arqueologia propi situat al mateix recinte. «La centralitat urbana de la nova i moderna facultat —certifica Piqueras—, juntament amb l’excel·lència en docència i recerca del nostre professorat, i uns plans d’estudis adaptats al present i atractius, han estat un tret diferencial de qualitat respecte a les altres universitats».
Al llarg d’aquest mig segle, la Facultat ha vist passar generacions senceres d’estudiants. «La democratització i l’accés popular a la universitat al llarg d’aquest cinquanta anys —explica el degà— han anat canviant i engrandint els perfils d’alumnes que accedien a la nostra facultat. El factor vocacional sempre és important, juntament amb una relativa facilitat d’accés i el fet de tenir sempre llicenciatures o graus clàssics dintre de les humanitats, que continuen atraient molts alumnes».
Finalment, Piqueras conclou: «La missió de la nostra facultat ha de ser generar pensament crític, coneixement i ser capaç de transmetre a la societat els resultats de les seves tasques. El teixit universitari és fonamental per a l’avenç del coneixement científic i el progrés social, i la nostra facultat, referent en l’àmbit dels estudis humanístics a Catalunya i Espanya, continua esforçant-se per produir coneixements útils per a la societat i professionals excel·lents en els diversos àmbits».
Les classes a l’edifici de Pedralbes Sud van començar el curs 1976-1977 amb Antonio Palomeque Torres com a primer degà (1974-1977). La facultat, de grans dimensions, es va començar a construir aquell mateix any, segons el projecte de 1969 dels arquitectes Robert Terradas i Via i José María García Valdecasas Salgado, d’estil brutalista, molt comú en l’època. S’organitzava en un seguit de mòduls d’alçades diverses i formes arrodonides en els vèrtexs de les façanes i cobertes, que hi donaven un cert aspecte de central nuclear. L’element més singular era la biblioteca, situada sobre l’entrada al recinte: consistia en un mòdul circular de formigó i vidre que acollia la biblioteca central de les diverses disciplines universitàries que s’impartien en el conjunt de l’edifici. La forma arrodonida amb coberta de vidre inclinada hi donava una aparença de platet volador, la qual cosa va provocar que els estudiants la coneguessin com «l’ovni». Actualment, part d’aquest conjunt, força modificat, l’ocupa el Parc Científic de Barcelona.
L’any 2006, les facultats de Geografia i Història i de Filosofia van tornar al centre de la ciutat, a l’anomenat Campus Raval, al costat del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i de l’Espai de Cultura Pati Manning, configurant un eix cultural de primer nivell. L’edifici, obra dels arquitectes Cristian Cirici i Carles Bassó, d’estil racionalista, consta de cinc plantes i un soterrani, on, a més de les diferents modalitats d’aules, despatxos per al professorat, seminaris i espais per a l’administració, hi ha laboratoris —tres d’arqueologia, quatre de geografia i cartografia, i un d’història contemporània i cinema— en què es poden fer pràctiques i recerca, així com espais per a les associacions d’estudiants. A més, cal destacar que la Facultat disposa d’un camp per a pràctiques d’arqueologia propi situat al mateix recinte. «La centralitat urbana de la nova i moderna facultat —certifica Piqueras—, juntament amb l’excel·lència en docència i recerca del nostre professorat, i uns plans d’estudis adaptats al present i atractius, han estat un tret diferencial de qualitat respecte a les altres universitats».
Al llarg d’aquest mig segle, la Facultat ha vist passar generacions senceres d’estudiants. «La democratització i l’accés popular a la universitat al llarg d’aquest cinquanta anys —explica el degà— han anat canviant i engrandint els perfils d’alumnes que accedien a la nostra facultat. El factor vocacional sempre és important, juntament amb una relativa facilitat d’accés i el fet de tenir sempre llicenciatures o graus clàssics dintre de les humanitats, que continuen atraient molts alumnes».
Finalment, Piqueras conclou: «La missió de la nostra facultat ha de ser generar pensament crític, coneixement i ser capaç de transmetre a la societat els resultats de les seves tasques. El teixit universitari és fonamental per a l’avenç del coneixement científic i el progrés social, i la nostra facultat, referent en l’àmbit dels estudis humanístics a Catalunya i Espanya, continua esforçant-se per produir coneixements útils per a la societat i professionals excel·lents en els diversos àmbits».
