Susana Narotzky: "El virus només ha fet més visible i ha aguditzat la situació preexistent"
Parlem amb la professora del Departament d'Antropologia Social, la Dra. Susana Narotzky, guardonada amb el Premi Nacional Ramón Menéndez Pidal del Ministeri de Ciència i Innovació, en l’àrea d’humanitats.
- Actualment és catedràtica d’Antropologia Social, quina ha estat la seva trajectòria a la Universitat de Barcelona?
Vaig estudiar Geografia i Història a la Universitat de Barcelona amb especialització d'Antropologia Cultural. Em vaig llicenciar i vaig fer la tesi de llicenciatura que després es va publicar amb el títol "Trabajar en familia: mujeres, hogares y talleres" (1988). En acabar, vaig fer un Màster i un Doctorat a EUA a la New School for Social Research (Nova York) però després vaig tornar a la UB.
No em vaig quedar gaire temps per raons personals, encara que havia guanyat una plaça interina per concurs, vaig decidir anar a viure a Madrid. Hi vaig estar deu anys. Primer com a associada i després com a titular a la Universidad Autónoma de Madrid. L'any 1996 vaig guanyar una oposició de titular al departament d'Antropologia Cultural i Història d'Amèrica de la nostra Facultat. L'any 2004 vaig fer una oposició d'habilitació nacional a Càtedra (de les antigues) que vaig guanyar i l'any 2006 vaig prendre possessió d'una plaça de Catedràtica al mateix departament.
- El Ministeri de Ciència i Innovació li acaba d’atorgar el Premi Nacional Ramón Menéndez Pidal en l’àrea d’humanitats. L’Enhorabona. Què suposa aquest guardó?
Aquest guardó per mi suposa el reconeixement del treball de recerca fet al llarg de quaranta anys amb molta dedicació i passió. El treball de recerca és molt sacrificat i en general s'ha de fer com a 'hores extra' a banda de la dedicació a temps complet a la docència. Aquesta ha estat la situació durant molts anys. En els últims anys, amb el PDA s'ha començat a tenir en compte aquest treball sovint silenciós, però, en general, encara està poc reconegut i és difícil, pels que comencen la carrera acadèmica, trobar temps per dedicar-s'hi, però així i tot, molts el troben. Els últims anys he tingut la sort de gaudir del Premi ICREA Acadèmia que m'ha permès dedicar més temps a la recerca.
- És especialista en antropologia econòmica i recentment, el Consell Europeu de Recerca li va concedir, també, una Advanced Grant per estudiar els efectes de la crisi econòmica i dels ajustos pressupostaris en les formes de vida. Com creu que pot afectar la crisi de la COVID en aquest cas?
Les conseqüències econòmiques de la COVID-19 ja són evidents, però és difícil saber com es resoldran i tot depèn molt d'allò que els governs decideixin prioritzar. Per molta gent els temes són similars als que es van plantejar com a resultat de la crisi financera: manca d’ingressos per falta de treball, inseguretat de l’habitatge (risc de desnonaments), inseguretat alimentària, a més a més, de la vulnerabilitat sanitària. S'ha de veure si els recursos pressupostaris es faran servir per afavorir estructuralment als més vulnerables (en termes de treball decent, d'inversions en serveis públics, de protecció de l'habitatge, d’assegurar uns ingressos mínims dignes), o bé si es tornarà als arguments habituals de que “l’economia" que fan els grans empresaris, és el que produeix "creixement", i per tant s'ha de facilitar la seva represa costi el que costi, incloent-hi desregulacions de tipus ecològic i laboral. Lamentablement això últim és el que proposen molts poders fàctics.
- Ha publicat molt sobre estudis de gènere. Ara que moltes veus alerten de la diferència i la desigualtat entre dones i homes davant la crisi de la Covid-19. Com valora vostè l’efecte que tindrà, aquesta, en la igualtat de gènere?
La COVID-19 ha estat un potenciador de tot el que ja formava part de l’estructura socioeconòmica i política de les societats, a tot arreu. Totes les qüestions de discriminació de gènere, racials, i ètniques estan creixent. Les formes d’explotació i dominació en base al gènere han augmentat, sí. La FAO ha alertat de la gran vulnerabilitat nutricional de les dones i també s'ha vist que, donades les pautes de feminització de molts treballs de cura i serveis essencials, les dones han estat més vulnerables a la infecció de COVID-19. Però tot això no ha estat una novetat, la diferenciació, l’explotació i les pautes de dominació ja hi eren abans del virus. El virus només ha fet més visible i ha aguditzat la situació preexistent.
- Va ser fundadora i directora del Grup d’Estudis sobre Reciprocitat (GER), des del 2019 n’és codirectora, quines són les línies bàsiques d’investigació del grup?
El Grup d'Estudis de Reciprocitat (GER) té dues línies bàsiques d’investigació i per descomptat es basa preferentment, en la metodologia etnogràfica, encara que també analitzem material d'arxiu i altres documents. Una línia es dedica a estudiar les formes d'obtenció de recursos per a la vida de diferents grups socials en diferents circumstàncies, prestant especial atenció als vincles d’obligació i responsabilitat que afavoreixen la reciprocitat i a tots els recursos que no són monetaris (en particular les diferents formes de cura, o bé l'ajut mútu i les pràctiques de solidaritat que vehiculen prestacions en espècie). Ens interessa molt desenvolupar el concepte ”d’economia moral” per exemple, i hem publicat alguns articles al respecte. L'altra línia es centra en la qüestió de les formes de regulació que emmarquen les pràctiques amb processos formals o informals i els conflictes que es generen entre grups que valoren de forma diferent la legitimitat de les normes. Estudiem les mobilitzacions dels actors socials al voltant d'allò que consideren just.
- En relació a l’ Advanced Grant, recentment ha publicat el volum col·lectiu Grassroots economies: living with austerity in Southern Europe (2020). En què més està treballant en l’actualitat?
Ara estic treballant en una nova línia que estudia la vulnerabilitat de les persones al voltant de l'aprovisionament d'aliments, des dels treballadors involucrats en la producció fins als canals de distribució i les pràctiques de consum. Aquí també la pandèmia ha desvelat realitats preexistents i també conegudes però menyspreades.
