Trobades 6 peces d'art romànic en una col·lecció particular suïssa

Els professors Milagros Guardia i Juan Antonio Olañeta han publicat un article on donen a conèixer l'existència, en una col·lecció particular suïssa ,de sis panells amb fragments de pintura romànica catalana, procedents de tres edificis pirinencs. Quatre d'ells estaven en parador ignorat des dels anys 50 del segle XX i dos, són totalment inèdits. 

L’article “Dels Pirineus als Alps: fragments de pintures romàniques catalanes en una col·lecció particular suïssa”, ha estat publicat al número 30 de la Revista Lambard: estudis d’art medieval que editen els Amics de l’Art Romànic, una filial de l’Institut d’Estudis catalans.

Els fragments localitzats, pertanyen a les esglésies de Santa Maria de Cap d’Aran, Sant Llorenç d’Isavarre i Sant Iscle i Santa Victòria de Surp. L’operació de compra i arrencament dels tres conjunts, pertanyents a la diòcesi d’Urgell, va ser negociada per iniciativa de Josep Bardolet i amb la col·laboració en les operacions de les vendes successives de Josep M. Gudiol i Ricart, arran del bisbat entre els anys 1941 i 1953. Els arrencaments van ser realitzats per Ramon Gudiol. Alguns dels fragments en què van ser esquarterades les pintures es van poder vendre a l’estranger, concretament a The Cloisters de Nova York (pintures de Cap d’Aran) i a The Toledo Museum of Art, Ohio, (fragments d’Isavarre i de Surp‒) Altres peces es van dispersar en diverses col·leccions particulars, algunes conegudes, com la col·lecció A. Tàpies, altres encara es desconeixen. Finalment, el material que no es va aconseguir col·locar al mercat de l’art, va acabar, uns quants anys després del seu arrencament, ingressant en els fons del Museu d’Art de Catalunya i del Museu Diocesà d’Urgell. Dels sis panells localitzats, quatre ja eren coneguts pels especialistes gràcies a fotografies conservades a l’Arxiu Mas, però es trobaven en parador ignorat, almenys per a la historiografia catalana. Els altres dos, els de Surp, eren totalment inèdits. Tots ells havien format part de la col·lecció d'Arthur Wilhelm i, a la seva mort en 1962, van estar en dipòsit al Kunstmuseum de Basilea fins a 2008.