El suïcidi s’ha convertit en un problema de salut pública global i ja és una de les principals causes de mort, amb gairebé un milió de casos a l’any a tot el món. S’estima que entre un 0,5 i un 5 % de la població intentarà suïcidar-se al llarg de la vida. Entre els factors de risc hi ha principalment alguns trastorns psiquiàtrics, com ara l’esquizofrènia, la depressió endògena o els trastorns alimentaris. Però també hi tenen un paper important les afectacions del son, el tabaquisme o les situacions estressants, que són factors que poden estar condicionats per la genètica.

Ara, l’anàlisi del tot el genoma de més de mig milió de persones ha identificat dues noves variants genètiques associades amb els intents de suïcidi. Aquestes variants corresponen a un gen que codifica per a un valuós receptor del sistema immunitari i estan situades en una regió de la qual encara es desconeix la funció. El més rellevant d’aquesta troballa és que una d’aquestes variants contribueix al component genètic del suïcidi sense estar relacionada amb cap trastorn psiquiàtric. A més, gràcies a la gran amplitud de la mostra de l’estudi, s’ha pogut comprovar que aquesta contribució no relacionada amb els trastorns psiquiàtrics sí que està associada amb altres factors de risc com l’insomni, el tabaquisme o la predisposició a prendre riscos.

La recerca s’ha publicat a la revista Biological Psychiatry i hi han participat Fernando Fernández-Aranda i Susana Jiménez-Murcia, professors de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i membres de l’IDIBELL i de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

Amb una mostra cinc vegades superior a la dels estudis previs, aquesta recerca pretén diferenciar les causes genètiques del suïcidi de les dels trastorns psiquiàtrics, i així caracteritzar les relacions entre el suïcidi, els trastorns psiquiàtrics i altres factors de risc.

Segons els estudis que s’han fet fins ara, es creu que entre el 17 % i el 55 % del risc de suïcidi tindria una etiologia genètica, i per tant, es podria heretar de pares a fills. Una part d’aquest percentatge estaria relacionada amb l’heretabilitat de trastorns psiquiàtrics, però una altra part, desconeguda, podria estar relacionada amb altres factors de risc encara per determinar, com els factors ambientals i els trets de personalitat.

Més informació

Referència de l'article: Niamh Mullins et al. «Dissecting the shared genetic architecture of suicide attempt, psychiatric disorders and known risk factors». Biological Psychiatry, 2021. Doi: 10.1016/j.biopsych.2021.05.029