Durant el confinament provocat per la pandèmia del Covid-19 el professorat de la UB no només ha continuat col·laborant habitualment amb els mitjans de comunicació sinó que ha aportat coneixement i rigor a les informacions que recullen els mitjans sobre la pandèmia i els seus efectes en múltiples àmbits. 

Només en el primer mes de confinament, entre el 14 de març i el 13 d’abril, la UB va registrar uns 3.500 impactes en els mitjans de comunicació, una xifra molt similar als mesos anteriors en què es feia activitat presencial amb normalitat. Durant aquestes setmanes de confinament, també s’ha mantingut la participació directa dels investigadors de la UB en premsa escrita, activitat en què s’han registrat, fins al 23 d’abril, 75 articles d’opinió signats per docents i investigadors de la Universitat, una mitjana de dos textos signats cada dia. Ara bé, si la presència en mitjans no ha disminuït, sí que han canviat radicalment les temàtiques per les quals han estat consultats els especialistes de la UB.

Múltiples disciplines per analitzar la crisi

Els temes que han predominat en les aparicions dels experts UB als mitjans són tots els aspectes relacionats amb la pandèmia de la COVID-19 i la crisi sanitària, social, econòmica i fins i tot cultural que comporta. Els investigadors de la UB han parlat sobre la recerca contra la malaltia, què se’n coneix, com evoluciona i quines perspectives hi ha de control i curació. També han explicat com ha estat la contribució immediata en el desenvolupament d’aparells per combatre els efectes del coronavirus, com ara els nous models de respiradors per subministrar a les UCI dels centres sanitaris.

Protagonisme dels epidemiòlegs

Tot i la diversitat de temàtiques al voltant de la COVID-19, els protagonistes d’aquesta crisi han estat els epidemiòlegs, encapçalats per Antoni Trilla, actual degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, que fa dos anys va ser guardonat amb la Distinció del Claustre de Doctors i del Consell Social a la divulgació científica i que actualment és membre del comitè científic que assessora el Govern espanyol en la gestió sanitària de la pandèmia. Però no ha estat l’únic. També han col·laborat amb els mitjans de comunicació en aquest àmbit la professora Àngela Domínguez o Antonio Plasencia, director de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

En el camp de la virologia, el professor de Biologia i president de la Societat Espanyola de Virologia, Albert Bosch, ha estat l’investigador més destacat, com també la degana de la Facultat de Biologia, Rosina Gironès, o l’investigador Jordi Serra Cobo, la recerca del qual està centrada en el salt de virus animals a l’espècie humana, concretament en el salt que s’ha pogut produir en aquest cas dels ratpenats als humans.

Entre els economistes que han donat perspectiva a la gestió i els efectes econòmics d’aquesta crisi a curt, mig i llarg termini, cal esmentar l’exrector Joan Tugores o el vicedegà d’Economia i Empresa Raúl Ramos. Així mateix, en el camp de la psicologia, han destacat les aportacions de les professores Imma Armadans i Carmina Saldaña, que han analitzat com afronten els diferents sectors de la població la situació de pandèmia i confinament.

Climatòlegs com Javier Martín Vide han explicat les implicacions del clima en aquesta crisi; juristes com Mar Aguilera o Argèlia Queralt han valorat com repercuteixen les mesures de seguretat i control socials en les llibertats dels individus, i nutricionistes com Carme Vidal han aconsellat sobre alimentació en aquestes setmanes en què han variat tant les nostres rutines.

Per la seva banda, les especialistes en bioètica María Casado i Itziar de Lecuona (membre del grup de treball que assessora el Ministeri de Ciència i Innovació en matèries relacionades amb la COVID-19) han reflexionat sobre la controvertida priorització de pacients en casos d’emergència i sobre la limitació de recursos; historiadors com Àngel Casals han parlat sobre pandèmies passades, o experts en història econòmica com Marc Prat han parlat d’acords anteriors per sortir de situacions de crisi, com els Pactes de la Moncloa.

Un exemple il·lustratiu de la tasca comunicativa dels investigadors de la UB són les col·laboracions a The Conversation, una de les principals plataformes mundials de divulgació del coneixement en la qual es recullen articles d’investigadors de totes les universitats espanyoles que després són republicats pels mitjans de comunicació. Des del 13 de març, autors UB hi han publicat un total de vuit articles, la majoria dels quals relacionats amb la COVID-19: des de com cal afrontar el confinament fins a qüestions bioètiques o sobre el perill de noves estigmatitzacions socials.