Conjunt d’estratègies basades en un marc coherent d’hipòtesis o principis lingüístics, psicolingüístics i pedagògics per aconseguir uns objectius determinats de la manera més eficaç.
nota:
Procediment d'actuació o conjunt d'actuacions particulars en l'aplicació d'un mètode.
Mètode d’ensenyament de llengües basat en l’activitat oral i auditiva que inclou gran quantitat d’exercicis de pronunciació i repetició d’estructures, sovint en forma de diàleg.
nota:
L'objectiu d'aquest mètode és la formació d'hàbits, ja que la seva base és conductista i estructuralista. El professor proporciona el model, controla, dirigeix. Les activitats consisteixen a escoltar, comprendre, imitar i memoritzar estructures, frases i diàlegs repetitivament.
Mètode d’ensenyament de llengües en què la imatge és el punt de partida de la comprensió, i l’enregistrament sonor fa de model acústic i complementa la veu del professor.
nota:
Sorgit com a evolució del mètode audiolingual, insisteix més en el desenvolupament de les possibilitats comunicatives i posa l'èmfasi en una comunicació veritable o simulada.
Procediment utilitzat per la ciència per investigar els fenòmens, basat en la idea que les lleis científiques han de ser contínuament provades i, si es demostra que són inadequades, han de ser modificades o substituïdes.
