Mode marcat per l’actitud subjectiva del parlant i que en oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, temor, possibilitat, desig o voluntat.
Representació esquemàtica formal o formalitzada del funcionament d’objectes, principis, idees, processos o teories, que recull un sistema de relacions entre propietats abstractes i que ha estat construïda conscientment amb la finalitat de descriure, explicar o preveure.
Model estàndard de la cosmologia actual caracteritzat per una geometria espacial euclidiana, en què els contribuents principals a la densitat de matèria-energia són la matèria fosca freda i, sobretot, l’energia fosca, que provoca l’expansió accelerada de l’Univers. Es tracta d’un model cosmològic de consens, ja que els valors dels seus paràmetres són els més probables que s’obtenen quan es combinen les observacions procedents del fons còsmic de microones, de supernoves de tipus I distants i de la distribució de galàxies a gran escala.
Model heliocèntric de l’Univers desenvolupat per l’astrònom Nicolau Copèrnic que substitueix el model ptolemaic, però segueix utilitzant epicicles i esferes.
Model que analitza de quina manera la introducció d’un impost pot afectar el mercat, tenint en compte els possibles efectes que l’impost pot tenir en altres mercats relacionats.
Modelo que analiza en qué medida la introducción de un impuesto puede afectar el mercado, teniendo en cuenta los posibles efectos que el impuesto puede tener en otros mercados relacionados.
Model que analitza de quina manera la introducció d’un impost pot afectar el mercat sense considerar els possibles efectes que l’impost pot tenir en altres mercats relacionats.
Modelo que analiza en qué medida la introducción de un impuesto puede afectar el mercado sin considerar los posibles efectos que el impuesto puede tener en otros mercados relacionados.
