Model francès de predicció del risc d’incendi forestal que es basa en una base de dades d’incendis forestals dels 15 departaments de la zona mediterrània de França. Conté dades d’incendis des de 1973 fins a l’actualitat. L’encreuament d’aquest banc de dades amb el de l’Inventari Forestal Nacional (IFN) o amb el banc de dades meteorològiques, permet obtenir molta informació, com, per exemple, la relació entre focs d’una certa superfície per un determinat nombre d’hectàrees arbrades o la relació amb la velocitat del vent.
Model de l’univers centrat en la Terra i desenvolupat per l’astrònom Claudi Ptolomeu cap al segle II dC que és la versió definitiva de la cosmologia geocèntrica de la Grècia clàssica.
Models que permeten conèixer el comportament d’un incendi forestal, com podria ser la velocitat probable de propagació o la seva direcció. Es basen en diversos factors, com ara el contingut d’aigua del combustible, la seva estructura i composició química, la meteorologia, el vent i l’orografia, la rapidesa en l’inici de les tasques d’extinció, l’accessibilitat per als cossos d’extinció, l’existència de barreres poc o molt efectives, l’estat dels conreus, erms, herbassars i matollars, i les fonts artificials de focus secundaris. L’us d’aquests models és essencial per als responsables de la lluita antiincendis per poder prendre decisions com ara l’emplaçament d’una línia de contenció o la distribució dels efectius.
Persona que dirigeix una reunió, una taula rodona o qualsevol altra tècnica de dinàmica de grups, i que va donant els torns de paraula, alhora que procura mantenir el debat dins els límits de l’ordre i la temàtica fixada.
