Potencial desenvolupat quan es posen en contacte dues solucions d’electròlit de diferent composició a causa de la distribució desigual dels cations i dels anions en la zona de contacte, originada per les diferències de velocitat amb què aquestes espècies migren.
Potencial d’elèctrode que pren espontàniament en un medi corrosiu, mesurat amb relació a un elèctrode de referència, quan s’igualen els corrents catòdic i anòdic que constitueixen el procés global de corrosió.
Potencial d’una semicel·la en relació amb l’elèctrode d’hidrogen de referència quan les concentracions dels reactius i dels productes són 1 M i la concentració de qualsevol altre constituent es troba exactament especificada.
Potencial de l’elèctrode indicador E = E1/2 – RT/nFln(i/id – i), on E1/2 és el potencial de semiona; R, la constant dels gasos; T, la temperatura absoluta; n, el nombre d’electrons que intervenen en la reacció que es produeix en l’elèctrode de gota de mercuri; F, el faraday; i, la intensitat de corrent elèctric, i id, el corrent de difusió.
Quocient entre el canvi diferencial en l’energia interna del component d’un sistema i el canvi diferencial en la quantitat de substància del component, mantenint constants altres variables extensives independents com són el volum, l’entropia, la càrrega elèctrica i la quantitat de substància d’altres components.
