Mesura de la concentració d’un component basada en la relació lineal que hi ha entre el logaritme de l’activitat iònica del component en solució i la força electromotriu creada per una cèl·lula galvànica.
nota:
1. La cèl·lula galvànica és una cèl·lula electroquímica formada per un elèctrode indicador i un elèctrode de referència situats en la mateixa solució. 2. La potenciometria s'anomena directa quan la mostra es mesura sense modificar i indirecta quan es mesura després de diluir-la.
Tècnica instrumental en què la quantitat d’una substància en solució es determina, directament o indirectament, per la mesura de la força electromotriu entre dos elèctrodes que estan submergits en la solució.
Instrument que permet aplicar, a una mostra metàl·lica col·locada en un medi líquid i conductor, un potencial constant o variable, positiu o negatiu, amb relació a un elèctrode de referència.
Mena de llibre molt comú a l’orient, constituït per una sèrie de làmines de fusta o de fulles de palmera sobreposades i que duen un o més forats per on passa un cordonet.
