Termes d’astrofísica
© Autoria: Jordi Miralda Escudé
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2026
Primera edició: 2015
Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:
Com a especialista
Jordi Miralda (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)
Com a lingüista (Serveis Lingüístics)
Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
En tasques diverses de suport
Xènia Giménez, Mireia Bartolí, Sara Tudurí (estudiants en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)
L’especialista és el responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. La lingüista és responsable de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.
Avís legal
Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
Aquest breu recull de termes d’astrofísica aplega les denominacions normalitzades en català d’un conjunt de termes i expressions d’ús freqüent en aquest àmbit que sovint s’utilitzen en anglès per desconeixement de la forma catalana adequada.
Jordi Miralda Escudé, professor i investigador del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, va elaborar aquesta llista amb l’objectiu principal d’omplir buits denominatius en català o de millorar algunes denominacions existents que considerava poc encertades. L’any 2015, després que els Serveis Lingüístics fessin una primera revisió d’aquestes propostes, es van publicar al portal de terminologia UBTERM amb la voluntat de donar-les a conèixer a la comunitat científica i, molt especialment, al TERMCAT per tal que valorés la conveniència de normalitzar-les.
Posteriorment, el Consell Supervisor del TERMCAT va estudiar les propostes de Jordi Miralda i va normalitzar una trentena de termes d’astrofísica, bé amb la forma proposada inicialment, bé amb una forma diferent. Aquesta segona edició dels <i>Termes d’astrofísica</i> és una actualització de la llista inicial amb les denominacions catalanes normalitzades pel TERMCAT, que també es poden consultar al Cercaterm o a la Neoloteca.
Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.
Resultats trobats per a obra Astrofísica (54)
disc d’acreció
Astrofísica
-
ca
disc d’acreció
m
-
en
accretion disk
n
-
Disc de matèria que orbita un objecte massiu, al qual es va acostant a mesura que la matèria perd energia gravitatòria.
disc detrític
Astrofísica
-
ca
disc detrític
m
-
en
debris disk
n
-
Disc circumestel·lar de pols i detritus en òrbita al voltant d’un estel.
dispersió
Astrofísica
-
ca
dispersió
f
-
ca
difusió
f
-
en
scatter
n
-
en
scattering
n
-
Desviació de la trajectòria original d’una partícula o un conjunt de partícules de radiació o matèria mitjançant la interacció amb altres partícules.
doll bipolar
Astrofísica
-
ca
doll bipolar
m
-
en
bipolar flow
n
-
Doll de matèria que surt, en els dos sentits oposats d’una mateixa direcció, d’un estel en formació
esclat de raigs gamma
Astrofísica
flux
Astrofísica
-
ca
flux
m
-
en
flux
n
-
Moviment d’energia o de partícules, expressat habitualment per unitat d’àrea i de temps.
fusió
Astrofísica
-
ca
fusió
f
-
en
merger
n
-
Acció o efecte de fusionar-se.
fusionar-se
Astrofísica
-
ca
fusionar-se
v pron
-
en
merge, to
v intr
-
Dos conjunts d’objectes, ajuntar-se per formar-ne un de sol.
-
nota:
En astronomia, s’aplica a dues galàxies o dos cúmuls que cauen l’un sobre l’altre per acció de la gravetat i acaben formant una sola galàxia o un sol cúmul que es compon dels mateixos estels que hi havia anteriorment, els quals segueixen orbitant en l’objecte final.
interval de classe
Astrofísica
-
ca
interval de classe
m
-
ca
segment
m
-
en
bin
n
-
Interval d’una variable matemàtica o física.
làmina
Astrofísica
-
ca
làmina
f
-
en
pancake
n
-
Estructura plana que es forma durant el col·lapse gravitatori per les fluctuacions aleatòries en un univers en expansió, i que forma part de la teranyina còsmica.
lent gravitatòria
Astrofísica
-
ca
lent gravitatòria
f
-
en
gravitational lens
n
-
Objecte massiu que deflecteix raigs de llum gravitatòriament.
mareodestrucció
Astrofísica
mareodestruir
Astrofísica
-
ca
mareodestruir
v tr
-
ca
destruir per marea
v tr
-
en
tidally disrupt, to
v tr
-
Veg. mareodestrucció
mareopertorbació
Astrofísica
-
ca
mareopertorbació
f
-
ca
pertorbació per marea
f
-
en
tidal perturbation
n
-
Alteració d’un cos celeste produïda per la força de marea, que pot consistir en una deformació més o menys gran del cos o en la seva destrucció.
mareopertorbar
Astrofísica
-
ca
mareopertorbar
v tr
-
ca
pertorbar per marea
v tr
-
en
tidal perturbation
v tr
-
Veg. mareopertorbació.
mareotruncament
Astrofísica
-
ca
mareotruncament
m
-
ca
truncament per marea
m
-
en
tidal truncation
n
-
Mareopertorbació en què resulta destruïda una part perifèrica, generalment de densitat menor que la part central, d’un cos celeste que passa a prop d’un atractor gravitatori.
mareotruncar
Astrofísica
-
ca
mareotruncar
v tr
-
en
tidally truncate, to
v tr
-
Veg. mareotruncament.
-
nota:
Exemple: Les galàxies són mareotruncades quan la seva òrbita les fa passar prop del centre del cúmul de galàxies.
matriu esparsa
Astrofísica
-
ca
matriu esparsa
f
-
en
sparse matrix
n
-
En matemàtiques, matriu la majoria dels elements de la qual tenen valor nul o prou baix per poder ser negligits.
quark b
Astrofísica
-
ca
quark b
m
-
en
b quark
n
-
en
bottom quark
n
-
Quark pesant de la tercera generació, amb càrrega elèctrica −1/3 del valor absolut de la càrrega de l’electró i bellesa −1.