Termes d’astrofísica

© Autoria: Jordi Miralda Escudé
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2015

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Jordi Miralda (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüista (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)

En tasques diverses de suport

Xènia Giménez, Mireia Bartolí, Sara Tudurí (estudiants en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és el responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. La lingüista és responsable de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Us presentem un petit recull de termes d’astrofísica en català que hem considerat útils per a investigadors, estudiants, afeccionats i divulgadors de l’astrofísica moderna. La nostra intenció és facilitar l’ús del català en els casos en què hi ha expressions i paraules científiques que normalment sentim sempre en anglès i potser no sabem dir en català.

Alguns dels termes recollits ja formen part de la normativa actual de la llengua catalana, però són rarament coneguts pels professionals de l’astrofísica, i altres són propostes noves que pretenen omplir un buit denominatiu o millorar alguna denominació existent que considerem poc encertada. Per fer la consulta més àgil, presentem el terme anglès en primer lloc, que és el terme conegut, seguit de la denominació catalana, la definició i, en alguns casos, exemples d’ús.

Esperem que aquest recull sigui útil i que pugui ampliar-se en el futur. Per això convidem a totes les persones interessades a fer-nos arribar els seus comentaris o noves propostes de termes per incloure. El nostre objectiu és ajudar a consolidar la terminologia catalana en aquest àmbit, per això les noves propostes seran comunicades al TERMCAT per tal que es valori la possibilitat de normalitzar-les.

Jordi Miralda Escudé

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astrofísica (53)

desplaçar cap al blau Astrofísica

desplaçar cap al blau

Astrofísica
  • ca
    desplaçar cap al blau v tr
  • ca
    transblavir v tr
  • en
    blueshift, to v tr
  • Desplaçar l’espectre d’un objecte en longitud d’ona fent que tots els fotons disminueixin la longitud d’ona i augmentin la freqüència, com a resultat de l’efecte Doppler o de l’efecte relativista en un camp gravitatori.
  • nota:
    Les expressions catalanes desplaçament cap al blau i desplaçar cap al blau, com a equivalents de l'anglès blueshift, han afavorit l'ús de l'anglicisme, més breu. La denominació transblavir (per al verb) i transblau (per al nom) són una proposta denominativa breu per al català. El terme transblau és un acrònim de translació cap al blau; per derivació, obtenim transblavir. Exemples: En cas que la font d’emissió es trobi en un potencial gravitatori més baix que l’observador, aquest mesurarà una longitud d’ona transrogida; en cas contrari, s'observarà una longitud d'ona transblavida, o s'observarà un transblau.

desplaçar cap al vermell

Astrofísica
  • ca
    desplaçar cap al vermell v tr
  • ca
    transrogir v tr
  • en
    redshift, to v tr
  • Desplaçar l’espectre d’un objecte en longitud d’ona fent que tots els fotons augmentin la longitud d’ona i disminueixin la freqüència, com a resultat de l’efecte Doppler causat pel moviment o de l’efecte relativista en un camp gravitatori.
  • nota:
    Les expressions catalanes desplaçament cap al vermell i desplaçar cap al vermell, com a equivalents de l'anglès redshift, han afavorit l'ús de l'anglicisme, més breu. La denominació transrogir (per al verb) i transroig (per al nom) són una proposta denominativa breu per al català. Transroig està format per truncació dels mots translació cap al roig, d'on, per derivació, s'obté transrogir. Exemples: La galàxia té un transroig de 1.5, és a dir, la longitud d'ona ha augmentat 1.5 vegades el seu valor inicial. El transroig de la galàxia és 1.5, la llum s'ha transrogit des de la banda òptica a la banda infraroja.

detritus Astrofísica

detritus

Astrofísica
  • ca
    detritus m
  • en
    debris n
  • 1. Conjunt de materials sòlids de mida diversa (grans de pols, meteorits o asteroides) que es formen, generalment, en un disc d’acreció protoplanetari.
  • 2. Porcions materials, que poden ser gasoses o de plasma (material ionitzat), que són expulsades cap a l’espai en una explosió. Detritus d’una supernova. Detritus de marea. Cua de detritus gasosos.

dispersar Astrofísica

dispersar

Astrofísica
  • ca
    dispersar v tr
  • ca
    espargir v tr
  • ca
    rebotar v intr
  • en
    scatter, to v tr
  • Desviar la trajectòria original d’una partícula o un conjunt de partícules de radiació o matèria mitjançant la interacció amb altres partícules.
  • nota:
    A la Neoloteca hi ha recollit el terme normalitzat dispersió com a equivalent de l'anglès scattering, però dispersió també s'utilitza per referir-se a l'amplada d'una distribució de probabilitat (com ara la dispersió d'una certa variable mesurada, la dispersió de velocitats dins d'un cúmul estel·lar, etc.). Per això, quan parlem de desviar partícules o ones de la seva direcció de moviment, és millor fer servir espargir o rebotar. Tots dos termes són equivalents a l'anglès scatter, però espargir s'usa per referir-se a un conjunt de partícules que són desviades en direccions diferents, mentre que rebotar s'usa si hi ha un sol objecte que interacciona i es desvia en una certa direcció.

espetec gamma Astrofísica

espetec gamma

Astrofísica
  • ca
    espetec gamma m
  • ca
    ràfega gamma f
  • en
    gamma-ray burst n
  • Font de radiació gamma que apareix de manera abrupta en el cel, té una durada breu (de pocs segons o minuts), pot anar acompanyada d’una resplendor posterior en radiació òptica i de ràdio, i que s’interpreta com el resultat d’algun tipus d’explosió estel·lar.

fusionar-se Astrofísica

fusionar-se

Astrofísica
  • ca
    fusionar-se v pron
  • en
    merge, to v intr
  • Dos conjunts d’objectes, ajuntar-se per formar-ne un de sol.
  • nota:
    En astronomia, s'aplica a dues galàxies o dos cúmuls que cauen l'un sobre l'altre per acció de la gravetat i acaben formant una sola galàxia o un sol cúmul que es compon dels mateixos estels que hi havia anteriorment, els quals segueixen orbitant en l'objecte final.

Gran Esclat Astrofísica

Gran Esclat

Astrofísica
  • ca
    Gran Esclat m
  • en
    Big Bang n
  • Origen de l’Univers en expansió en un estat de molt alta densitat i temperatura de la matèria i la radiació.
  • nota:
    La denominació Gran Esclat és una alternativa a la denominació anglesa Big Bang que s’acosta a la idea d’un Univers en expansió, ja que descriu un fenomen expansiu que s'inicia simultàniament en tots els punts de l'espai. Altres denominacions possibles, com ara Gran Explosió o Gran Espetec, han estat desestimades perquè no descriuen adequadament el fenomen, ja que suggereixen la idea que el fet s’esdevé en un lloc concret.