Termes d’astrofísica

Termes d’astrofísica

© Autoria: Jordi Miralda Escudé
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2026

Primera edició: 2015

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Jordi Miralda (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüista (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)

En tasques diverses de suport

Xènia Giménez, Mireia Bartolí, Sara Tudurí (estudiants en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és el responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. La lingüista és responsable de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest breu recull de termes d’astrofísica aplega les denominacions normalitzades en català d’un conjunt de termes i expressions d’ús freqüent en aquest àmbit que sovint s’utilitzen en anglès per desconeixement de la forma catalana adequada.

Jordi Miralda Escudé, professor i investigador del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, va elaborar aquesta llista amb l’objectiu principal d’omplir buits denominatius en català o de millorar algunes denominacions existents que considerava poc encertades. L’any 2015, després que els Serveis Lingüístics fessin una primera revisió d’aquestes propostes, es van publicar al portal de terminologia UBTERM amb la voluntat de donar-les a conèixer a la comunitat científica i, molt especialment, al TERMCAT per tal que valorés la conveniència de normalitzar-les.

Posteriorment, el Consell Supervisor del TERMCAT va estudiar les propostes de Jordi Miralda i va normalitzar una trentena de termes d’astrofísica, bé amb la forma proposada inicialment, bé amb una forma diferent. Aquesta segona edició dels <i>Termes d’astrofísica</i> és una actualització de la llista inicial amb les denominacions catalanes normalitzades pel TERMCAT, que també es poden consultar al Cercaterm o a la Neoloteca.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astrofísica (54)

acretar Astrofísica

acretar

Astrofísica
  • ca
    acretar v tr
  • en
    accrete, to v tr
  • Atreure matèria, un objecte massiu, per acció de la força gravitatòria i de la dissipació i pèrdua de l’energia orbital d’aquesta matèria.
  • nota:
    Exemple: El forat negre acreta gas. Estel de neutrons no acretant. Flux de gas acretat.
  • nota:
    L’acreció comporta l’acostament gradual de la matèria cap a l’objecte atractor i, per tant, no és suficient l’atracció de la força gravitatòria, cal que l’òrbita s’encongeixi perquè la matèria s’acosti a l’objecte massiu. El Sol, per exemple, no acreta la Terra, només l’atrau per mantenir-la en una òrbita fixa.
  • nota:
    El verb acretar és diferent del verb acréixer, que vol dir ’fer augmentar per graus’, com en l’exemple Els aportaments de neu, de calamarsa, de pluja o de gebre fan acréixer la massa de glaç d’una glacera.

acretar-se Astrofísica

acretar-se

Astrofísica
  • ca
    acretar-se v pron
  • en
    accrete, to v intr
  • Acostar-se o caure gradualment, la matèria, cap a un objecte massiu per l’acció de la gravetat, a mesura que va perdent energia orbital gravitatòria, generalment mitjançant l’emissió de radiació.
  • nota:
    Exemple: El material tendeix a acretar-se gravitatòriament al centre de la nebulosa.

cor Astrofísica

cor

Astrofísica
  • ca
    cor m
  • en
    core n
  • Component central d’un cúmul estel·lar o una galàxia en què la densitat de massa arriba a un màxim finit en el centre, amb un perfil de densitat analític (que no té cap singularitat central).
  • nota:
    Tot i que també ens hi podem referir amb el mot nucli, el terme cor permet distingir conceptualment aquest tipus de nuclis dels que es denominen cúspide (cusp en anglès).

detritus Astrofísica

detritus

Astrofísica
  • ca
    detritus m
  • ca
    detrit m
  • en
    debris n
  • 1. Conjunt de materials sòlids de mida diversa (grans de pols, meteorits o asteroides) que es formen, generalment, en un disc d’acreció protoplanetari.
  • 2. Porcions materials, que poden ser gasoses o de plasma (material ionitzat), que són expulsades cap a l’espai en una explosió. Detritus d’una supernova. Detritus de marea. Cua de detritus gasosos.